L'apòstol que atrau en el seu Camí a molts cap a Crist

Sant Jaume apòstol (+ 44), patró d'Espanya.

Imatge a la catedral de Santiago de Compostela, sobre la tomba de l'apòstol. St. Jaume atrau a ell a molta gent de tot el món.

Sant Jaume era germà de Sant Joan i se li sol dir St. Jaume el Major per distingir-lo d'un altre Sant Jaume també apòstol que rep el nom de St. Jaume el Menor, probablement referint-se a l'edat i també al seu paper relatiu, perquè St. Jaume el Major va ser del grup d'apòstols més proper a Jesucrist, junt amb St. Pere i St. Joan, els que estigueren amb ell en algun miracle important, en la Transfiguració del Senyor i els més propers també a l'hort de Getsemaní, quan Jesús pregava suant sang pel que se li venia, però que acceptava voluntàriament, i els hi va demanar que vetllessin amb Ell per fer-li companyia en aquells moments tan durs, difícils i angoixosos. I com St. Pere, els germans St. Jaume i St. Joan parlen i interactuen en diverses ocasions amb Jesús d'una manera especial. I a més St. Jaume el Major va ser el primer dels apòstols en beure el calze de Crist, morint màrtirs, en el seu cas a Jerusalem cap a l'any 44, fet decapitar pel rei Herodes per complaure als jueus, ja que segons sembla aquest St. Jaume, que també apareix a les Actes dels Apòstols en alguna ocasió important, era reconegut com el cap de l'Església a Jerusalem. .  

Una tradició antiquíssima diu que va venir a predicar a Espanya, que llavors era la Hispània romana, la qual cosa no seria gens d'estranyar perquè també St. Pau sembla que va estar a la Tarraconense, i perquè els apòstols voldrien complir fins i tot literalment la missió encomenada per Nostre Senyor ressuscitat d'anar a convertir i batejar per tot el món. I hi ha tradicions que cap a l'Est St. Tomàs va arribar fins a la Índia, cap al Sud algun altre apòstol va viatjar fins Etiòpia i cap al Nord algun va arribar a l'actual Rússia. No és difícil de suposar que ell prengués la decisió d'anar fins a l'extrem Oest del món, pel Mar Mediterrani, una via de comunicació molt més bona que per terra, i així arribés fins a terres ibèriques. 

Perquè a més són dos, i independents entre sí, els fets molt importants i decisius que el situen a la Península. Un, que trobant-se a Caesaraugusta, l'actual Saragossa, i sentint-se agobiat, la mateixa Verge Maria, que encara vivia, se li va aparèixer sobre un pilar, per confortar-lo i animar-lo. Aquesta tradició, amb referències ja molt antigues, és la que s'ha perpetuat en el Pilar. L'altre i sense relació, sinó per altres fonts, és que va arribar fins a Galícia, probablement fins a Finisterre, el Finis Terrae dels antics, el punt més occidental del continent europeu (1) i del món conegut en aquella època, exceptuant algunes illes fora de l'Imperi Romà, com Irlanda i Islàndia, que a més eren poc importants i no massa conegudes. I un cop acomplerta la seva missió fins a l'extrem més occidental, retornaria a Jerusalem, on moriria màrtir. I això explicaria perquè els seus deixebles, coneixedors de la seva missió i potser de la seva voluntat, haurien portat el seu cos fins aquell extrem occidental on havia arribat perquè restés allà, com un signe, i on a través d'uns miracles, com unes llums misterioses, seria trobat i identificat al segle IX, senyal que la tradició de la seva visita ja era molt arrelada, tot i que s'autentifiqués per inscripcions o els hi fos revelat per inspiració celestial. 

Sigui com sigui, el Camí de Santiago de pelegrinatge a la tomba del sant apòstol, en aquell extrem del món, ja va començar esporàdicament al segle IX i després de l'any 1000, amb el ressorgir europeu occidental, va tenir un gran apogeu entre els segles XI - XIII, que va perdurar amb gran intensitat en els segles posteriors (2) i ha arribat fins als nostres dies, sense perdre gens de popularitat, sobretot a tota l'Europa occidental en concret i tota Europa en general, però no sols, havent-hi pelegrins de tot el món que hi van expressament. I molta gent s'ha convertit o ha canviat de vida després d'haver tingut la inspiració, que motiva a molts, de fer aquest Camí fins a la tomba de l'apòstol, com experiència espiritual i religiosa. I qui això escriu, l'autor del Blog, he tingut l'oportunitat d'estar-hi, encara que no fent peregrinatge, sinó amb un creuer francès que parà al port de La Corunya i amb un autocar poguerem anar a Santiago i assistir a una cosmopolita Missa a la catedral, amb visita a la imatge de St. Jaume i amb el botafumeiro en acció, el juny de 2014, complint així un desig que tenia des de fa molts anys i que, ni que fos anant-hi en cotxe, no havia pogut realitzar mai. La resta de la meva família, pares i germans, sí que hi anaren a l'estiu del 1979, però jo llavors estava fent el servei militar, i crec que tant els pares en alguna ocasió més i alguns germans en una altra, també hi havien tornat. Santiago atrau i l'experiència de la trobada amb l'apòstol sempre marca i és recordada. Per això hi va tanta gent, sobretot els anys Xacobeos, com excepcionalment ho és el 2022, tot i que en aquest any la festa de St. Jaume, el 25 de juliol, cau en dilluns i no en diumenge. I és que són moltíssims, multituds, els qui se senten atrets, busquen a l'apòstol i se'l troben, i amb ell troben a Crist, que és qui descobreixen que realment buscaven. O, el que és equivalent, que busquen a Déu a través d'aquest apòstol i el seu Camí, i així el troben. 

Felicitats a tots els Jaume, Santiago, Jacobo, Diego i Yago, perquè és un nom que té moltes variants, sobretot en castellà, com també felicitat a tots els que en són devots i especialment a tots els que han fet el Camí de Santiago, i a tots els que estem encomanats a ell i al seu patronatge protector i defensor, que aquest sigui efectiu per la nostra acceptació i ens ajudi sempre. 

I que des del Cel St. Jaume pregui i intercedeixi davant Déu per tal que Espanya, que el té per sant patró, segueixi essent sempre una nació cristiana i catòlica, dins d'una Europa cristiana i un món cada cop més evangelitzat en la vera religió!

(1) En realitat el punt més occidental del continent europeu està més al Sud, al Cabo da Roca, prop de Lisboa a Portugal, que els romans ja coneixien com Promontorium Magnum, però la diferència és mínima i els romans creien que era Finisterre i la seva zona la que estava més a Occident de tota la terra ferma i per això li donaren aquest nom, i d'aquesta manera si l'apòstol volia anar fins a la fi de la terra en aquella direcció.

(2) Va anar substituint a les peregrinacions a Terra Santa, tornades cada cop més difícils, sobretot a partir del segle XI amb el domini dels turcs seljúcides i de l'Egipte fatimí, que en foren molt intolerants, cosa que provocà la reacció de les Croades per recuperar-ne no sols la possibilitat d'anar-hi sinó també el control d'aquelles terres, entre 1099 i mitjans-finals del segle XIII. Les peregrinacions a Terra Santa seguiren existint sempre, però baixaren molt en disponibilitat i facilitat i en nombre de peregrins, mentre que d'altres, com les a Roma i a Santiago augmentaren molt.