Fer vacances servint

En total he fet 5 creuers fent el servei de Stella Maris, l'Apostolat del Mar, que és una activitat pastoral i litúrgica amb la tripulació i el passatge però que també suposa pels sacerdots un canvi de l'activitat habitual i unes petites vacances. En el meu cas han estat durant 6 anys entre el 2013 i el 2019. Es pot dir fer vacances servint o servir fent vacances. 

El meu primer dia com a capellà de vaixell i el meu primer contacte amb aquesta nova missió, a El Pireu, Grècia, el 28 d'octubre de 2013. No era però el meu primer creuer, ja que abans en vaig fer un, en aquella ocasió de vacances com a turista, pel Mar Bàltic l'agost de 2012, amb Costa i amb la ruta Copenhaguen -  Estocolm - Tallinn - St. Petersburg - Warnemünde - Copenhaguen, que va ser la meva primera presa de contacte amb aquest món naval que anhelava des de feia anys. A Atenes, on ja hi havia estat l'any 1973, hi vaig anar des de Barcelona amb una companyia aèria grega fins l'aeroport Venizelos, des d'on un taxista ens va portar a un altre membre de la tripulació i a mi fins el vaixell Zenith al port d'El Pireu.

A Messina, Sicília, davant el port presidit per una gran imatge de la Verge Maria, en una sortida a terra per veure la ciutat i el lloc, el 7 de novembre de 2013. En aquest primer servei vaig estar 15 dies a bord i després de la primera volta, Atenes - Santorini - Marmaris - Izmir - Istanbul - Mykonos - Atenes, la segona va ser Atenes - Santorini - (Katacolon) - Malta - Messina - Tunis - Màlaga, seguint en part una de les rutes marítimes dels viatges de Sant Pau i com ell en el seu moment vam tenir molt mala mar des de la sortida de l'illa de Santorini fins gairebé poc abans d'arribar a Malta, de forma que al port de Katacolon, usat per anar a Olympia, no hi vam poder entrar perquè les onades passaven per sobre del moll i vam tenir que restar al mar, amb tempesta i fort onatge, tant que un mariner em va dir que era de les fortes perquè el vaixell no només es balancejava de cantó sinó també de forma longitudinal. Però no em va afectar gaire a part d'un petit ensurt en el moment més fort, però això sí, el temporal va durar dos dies. Però es pot dir que em va agradar l'experiència. La foto me la va fer molt amablement un membre de la tripulació que també va baixar a terra. 

Amb el capità Ivo Botica en la tradicional trobada dels passatgers amb el capità del vaixell, a bord, el 8 de novembre de 2013. De nacionalitat croata i un home realment molt alt, el vaig trobar simpàtic i agradable, vestit de gala per les clàssiques fotos dels passatgers amb el capità, de prop era de presència impressionant. Tots els meus serveis de capellà de vaixell amb Stella Maris, l'Apostolat del Mar de Barcelona i encarregats per el seu director, el diaca Ricard Rodríguez, ell mateix capità de vaixell, els vaig fer amb Pullmantur, ja fos directament o a través de la seva filial francesa Croissières de France, amb la que vaig fer el segon servei el juny de 2014, amb passatge francès, en la ruta Marsella - Gibraltar - Lisboa - Oporto - La Corunya - Calais, ocasió en que vaig poder visitar Santiago de Compostela per primer i fins ara únic cop a la meva vida. 

En els 5 serveis que vaig fer amb la companyia, vaig estar content de fer-los i també del tracte respectuós i obert que en general van tenir amb mi, de manera que vaig col·laborar amb gust en les activitats turístiques com aquesta foto de record tot just desembarcar a Tunis, el 9 de novembre de 2013. La única cosa negativa és que sovint em solo perdre i passo uns moments dolents, en ocasions una llarga estona, que per sort sempre s'han solucionat a temps, tot i que a vegades a l'últim moment, quan ja em pensava que perderia el vaixell, que partiria sense mi. Em va passar a Sant Petersburg al palau de Peterhof i a Copenhaguen pels carrers propers al port el 2012, a Atenes, a Malta i a Tunis, en un poblet típic a prop de les ruïnes de Cartago, el 2013, a Lisboa deambulant durant hores a peu pels molls sense trobar on era el vaixell, perquè la major part del temps anava en direcció contrària, el 2014... per sort he agafat experiència i en els últims recorreguts ja no perdo el grup ni em desoriento tot sol. I no m'ha passat sols en creuers ni molt menys, per exemple vaig perdre el grup a Xi'an en una visita a la mesquita l'any 2009, quan hi anava amb l'Agrupació Astronòmica d'Osona. Em despisto fàcilment perquè o bé perdo de vista el grup en un moment de badar o senzillament anant al lavabo o em desoriento i agafo la direcció oposada i encara les dues coses alhora com quan buscant el meu grup m'equivoco de direcció. Però això ha estat només una molèstia, que m'havia passat també alguns cops a Catalunya en pobles que no coneixia i fins recordo una ocasió amb el meu germà Jordi, però conduint jo el cotxe, que vam estar donant voltes per carrers desconeguts de la zona entre Barcelona i Badalona de nit l'any 1975 fins que finalment vam trobar la sortida. Però el fet que no tingui gaire bó el sentit de l'orientació i que sempre, gràcies a Déu, aquests incidents acabin bé i em facin sentir agraït al guia que em busca o a uns membres coneguts amb els que retorno a la normalitat i seguretat, donen un sentit suplementari d'aventura. I ho cito aquí perquè com dic, poc després de fer-se aquesta foto, a Tunis va ser un dels llocs on em vaig perdre fins que vaig retrobar-me casualment amb algunes altres persones que havia vist al creuer o a l'excursió. Tots depenem molt els uns dels altres i així com a mi m'ajuden quan em perdo físicament jo també ajudo a les persones que s'han perdut espiritualment i així troben la manera de retornar a la seguretat de la bona via. 

Més o menys per aquell temps, a Sta. Maria de Corcó, amb una ucraïnesa col·laboradora de la parròquia

L'endemà de tornar d'aquest servei amb un vol d'Ibèria Màlaga - Barcelona i arribar a la rectoria de Santa Maria de Corcó vaig tenir però una notícia dolorosa: acabava de morir un sacerdot bon amic meu, Valens Bisawimana (1968 - 2013) a qui jo havia acollit el primer quan va arribar a Vic i el vaig portar a la rectoria de St. Miquel de Balenyà amb un altre bon amic meu sacerdot, Canisius Niyonsaba, de la seva mateixa edat, devia ser a principis de 2010. Això va ser un trist contrast amb la felicitat que havia tingut durant aquell creuer, en el que m'havia sentit útil i important i content de viatjar pel món i conèixer gent nova, tan espanyola com de diferents països. En aquella època jo estava primer de diaca (2010) i després de sacerdot (2010 - 2014) a Santa Maria de Corcó essent vicari d'aquest i altres pobles i fent classes de religió primer a jornada completa a l'Institut Antoni Pous de Manlleu (2007 - 2012) i després a mitja jornada a l'Institut Pla de les Moreres de Vilanova del Camí (2012 - 2014). Tot una època per a mi, i molt especial, que es perllongaria en les mateixes condicions amb el segon i següent servei, amb Croissieres de France i el vaixell Horizon el juny de 2014. Tots els meus serveis i petites vacances alhora van ser amb les naus Zenith i l'Horizon. 

I aquests serveis de creuer van durar des de l'octubre de 2013 fins el novembre de 2019, perquè els grans problemes de l'any 2020, amb els tancaments, les supressions dels viatges i les mesures associades que van resultar inassumibles per a moltes empresses, ho van interrompre del tot. Seguint un pensament de St. Agustí per un altre context més important, però que també és d'aplicació en altres circumstàncies més senzilles, cal donar gràcies a Déu per haver-ho tingut!