De Déu venim i a Déu tornem i al llarg de la nostra existència Déu ens acompanya sempre, vetllant per nosaltres amb amor i bondat, sempre providencial des de l'inici fins al final. Si no ho fes, no existiriem ni viuriem, perquè Déu és el Creador i és Amor.
I la resposta de l'ésser humà davant d'aquest misteri sagrat té que ser la necessària i adequada: la fe, l'esperança i la caritat. Que es manifesten en adoració, obediència, humilitat, oració i mirar de conèixer i de fer la seva voluntat, acceptant, agraïnt, confiant i volent tot el que ve d'Ell.
És el més important de l'existència humana i de tota la vida terrenal, estimar Déu sobre totes les coses, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb totes les forces, i estimar al proïsme com a un mateix per amor a Déu, que vol que ho fem així, perquè així participem ja en aquest món d'Ell, que és Amor, i en l'altre i definitiu serem convidats a veure'l, saber-ne sempre més i més del seu infinit i la seva eternitat inesgotables i a participar del seu dinamisme trinitari infinit d'existència, vida, amor, bondat, felicitat i santedat. Val la pena esforçar-nos en aquest món i deixar-nos conduir, alliberar, transformar, salvar i santificar per Ell, és a dir deixar que Déu ens faci sants!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada