Jesucrist i l'Església, necessitat del món

Cap de Crist (1940) de Warner Sallman (1892 - 1968)

Alguns avisos recents sobre la dura i difícil realitat del nostre temps, tot allò que amb les cada cop més acceleradament creixents descreença i secularització generals arreu, i molt especialment a Europa i a tot l'Occident, és el que està passant actualment al món, una lluita espiritual: 

G.K. Chesteton (1874 - 1936): "Quan Déu surt per la porta, els dimonis entren per les finestres", "Quan una persona ja no creu en Déu no és que ja no cregui en res sinó que ja s'ho creu tot" (1) i també "Quan al món li treiem la seva part sobrenatural el que queda no és la part natural sinó l'antinatural". 

Charles Coughlin (1891 - 1979): "Wall Street i el comunisme són dos cares del dimoni" (2). 

El bisbe Fulton J. Sheen (1895 - 1979) en la seva alocució radiofònica del 26 de gener del 1947 als Estats Units: "Estem al final de la Cristiandat, no del Cristinianisme ni de l'Església sinó d'una vida econòmica, política i social inspirada en principis cristians. Això està acabant, ho hem vist morir. Mira els símptomes: la ruptura de la família, el divorci, l'avortament, la immoralitat, la deshonestedat general. Perquè és que tants pocs se n'adonen de la gravetat de la nostra crisi actual?. En part perquè els homes no volen creure que els seus propis temps són dolents, en part perquè implica massa autoacusació i principalment perquè no tenen estandards fora de si mateixos per a sopesar el seu temps. Sols aquells que viuen per la fe saben realment el que està passant en el món"   

Le Matin des magiciens (1960) de Jacques Bergier (1912 - 1978) i Louis Pauwels (1920 - 1997), traduïda al castellà l'any següent amb el títol El retorno de los brujos. El retorn al nostre temps d'irracionalismes i creences supersticioses o idolàtriques, quan no merament absurdes o il·lògiques, aberrants i impossibles, entre delirats i diabòliques, que semblaven ja definitivament superades des de feia molts segles (3). 

Joseph Ratzinger (1927 - 2022), el Papa Benet XVI (2005 - 2013): El triomf de Crist al segle I i del Cristianisme a l'Imperi Romà a partir dels segles III - V i a Europa als segles V - XI (4) va significar la efectiva desdimonització del món, però el declivi de la vida cristiana a partir del s. XVI i sobretot del s. XVIII amb uns efectes creixents fins ara, ha anat privant a la societat occidental i mundial d'aquesta gran avantatge i ara el món n'experimenta un retrocés i cada vegada hi ha més possessions i necessitats d'exorcismes (5).

La Fin de la Chrétienté (2021) de Chantal Delsol (1947), constatació de la fi no del Cristianisme però sí de la Cristiandat, és a dir de la civilització cristiana o almenys de la civilització influïda per les lleis i valors cristians, que van essent substituits per d'altres, amb resultats terribles i gairebé horrorosos però tant progressius que la gent s'hi va acostumant o fins ho arriba a veure normal o bé.   

The Return of Gods (2022) del pastor jueu messiànic Jonathan Cahn (1959), el progressiu apartament de la societat humana de la presència i protecció de Déu està portant al retorn de les entitats demoníaques conegudes com els déus antics, Baal, Molokh, Astarté... contra les que Déu ens havia previngut tant al llarg de l'alliberament d'elles realitzat per Ell al llarg de tota la Bíblia i continuat durant els dos mil anys de Cristianisme, que les havia anorreat i relegat, però que ara troben de nou entrada i espai per tornar-se a fer presents (6)

Naomi Wolf (1962) "Fins l'any 2020 les lleis judeocristianes dels Deu Manaments i de l'amor a Déu i al proïsme encara guiaven a la societat occidental i d'alguna manera a tots els països del món; la seva inesperada supressió, coordinada, universal i com espontània l'any 2020, passant molt ràpidament i sense resistència a una situació diferent i contrària, només em sembla explicable a partir de la intervenció d'una força sobrenatural negativa, una manifestació demoníaca molt poderosa, la irrupció de la qual ha estat llargament preparada per un apartament social i polític progressiu de Déu des de fa segles, però molt accentuat al segle XX i sobretot a partir dels anys 1960s, i així ha tingut el camp lliure per manifestar-se i enganyar, perjudicar, destruir i esclavitzar la gent" (7)

En el fons són els dos grans camins: el camí de la vida, la gràcia, el bé i la felicitat aquí i sempre amb Déu, manifestat en Jesucrist i present entre nosaltres per l'Esperit Sant, i el camí de la mort, el pecat, el mal i la desgràcia, el dolor i sofriment començats aquí però fets perennes en el més enllà (8), sense Déu i per tant amb el diable, que s'afanya a ocupar el lloc allà on veu l'absència de Déu per decisió de la llibertat humana.    

(1) Com en el conegut cas d'un ateu, lliurepensador i llibertí anglès del segle XVII del que els seus propis contemporanis constataven, estranyats, "que s'ho creia tot, excepte la Bíb

(2) És ben coneguda la persecució anticristiana a la URSS  i països comunistes o amb domini parcial seu, amb desenes de milions de víctimes, però no ho es tant, i cal no oblidar, fets com la destrucció l'any 1944 del monestir de Montecassino pels bombardeigs aliats, de forma innecessària i fins contraproduent per a l'estratègia bèl·lica, el bombardeig de la Universitat Catòlica de Lovaina i de la catedral de Colònia al final de la Segona Guerra Mundial i el bombardeig atòmic nord-americà de les ciutats japoneses de Hiroshima i Nagasaki, precisament els dos grans centres catòlics del Japó, l'any 1945. I si, al igual que el comunisme, el nazisme fou una ideològica satànica i també els japonesos feren moltes matances i experiments realment demoníacs, els bombardeigs salvatges aliats, destinats a matar com més civils millor, com els de Hamburg el 1943 i els de Tokyo i Dresde el 1945, tampoc sense justificació bèl·lica com no fos la venjança i el terror, semblen d'inspiració diabòlica.

(3) L'aparició de tota mena de moviments pseudopagans o neopagans i fins i tot de bruixeria, luciferins i satànics al segle XX n'és una mostra, com els de Gerald Gardner i la wica als 1950s o la instauració d'una mena d'església satànica a  Califòrnia per Anton Szandor La Vey l'any 1966, el mateix any en que es diu que un grup de multinacionals nord-americanes van decidir conjuntament promocionar tota mena d'esoterismes, orientalismes i irracionalismes, des de l'astrologia i el New Age al ioga i als Hare Krishna, primer als Estats Units i després a tot el món. Però tot i que llavors en fou l'eclosió, les arrels ja estaven com a mínim al segle XIX i principis del segle XX, amb moviments com els de Helena Blavatsky, Alister Crowley i l'acceptació legal d'aquestes pràctiques abans penaltzades per malignes i nocives per a societat. I ja abans s'havia constatat, per exemple amb Goya, que el somni de la raó engendra monstres.         

(4) Fins a la conversió dels lituans, els últims europeus pagans, als voltants del 1400, però el paganisme greco-romà ja havia desaparegut, extingit, a mitjans del segle VI, excepte alguna minúscula supervivència, i amb ell la continua i forta por als conjurs, maleficis, bruixeria, supersticions i màgia, que tardarien gairebé un mil·lenni en tornar a aparèixer. 

(5) Cita no literal, però si representativa i  desenvolupadora del seu pensament. I les estadístiques mostren que  a les societats més secularitzades, laiques i no creients o indiferents a la religió, és on hi ha més activitat diabòlica en nombre de possessions i necessitat d'exorcismes. Com també diversos l'estudi de la Història ens mostra, des del Kalevala finès a textos o reculls d'Àsia, Àfrica i Amèrica que  des del segle I aproximadament les divinitats paganes començaren a perdre poder i aquests esperits malignes ja no actuaven com abans, havent-se anat tornant mudes i inerts. Jo mateix en els meus estudis d'Humanitats, vaig fer un curs que tenia el revelador títol de "Quan els déus parlaven amb els homes", que tractava sobre mitologia grecoroman, i en el que també hi havia, tant implícitament com en ocasions explícitament, algunes referències a aquesta desvitalització, silenci i pèrdua de poder dels ídols a partir dels inicis de l'Era Cristiana, un fet que tot i que va ser progressiu, potser associat a l'expansió cristiana, va ser comú i universal arreu del món, fins i tot en llocs molt allunyats.  

(6) La jueva Naomi Wolf, que coincideix amb aquest autor en la seva valoració d'una accentuada presència diabòlica en el nostre temps - com ja havia pronosticat un segle abans l'esoterista Rudolf Steiner en unes conferències als anys 1910s on preveia des de pressupòsits ocultistes una destacada intervenció de  Satanàs, al que ell anomenava Ahriman - manifesta la seva estranyesa per la construcció i inauguració de rèpliques de temples sirians de Baal a Londres, Washington DC i Nova York, l'any 2018, així com la seva perplexitat per cerimònies oficials com la de la inauguració del Túnel de Sant Gotard, amb la presència de les més altes autoritats d'Europa Occidental, o la presència d'un gran brau d'aspecte com idolàtric al que sembñlaven venerar joves d'ambdos sexes mig nus en la cerimònia d'inauguració dels Jocs de la Commonwealth, la descristianització de la societat comporta no tant l'ateisme o agnosticisme com el retorn del paganisme i amb aquest un nou poder humanament atorgat a les entitats diabòliques que els pobles pagans consideraven els seus déus.

(7) En un article fet a principis de 2023. I té raó perquè cal vigilar molt en no allunyar-se, separar-se, prescindir i trencar amb Déu i fins oposar-se-li si més no en la pràctica, perquè si no és Déu, qui protegirà el món de l'acció del diable i dels dimonis, esperits malignes enemics tant de Déu com de la Humanitat, a la que volen fer tot el dany possible, sobretot l'espiritual incitant al pecat i a fer el mal en aquesta vida, buscant la perdició eterna dels éssers humans?

(8) Perquè en aquest món bé i mal, pecat i gràcia, estan barrejats tant col·lectivament com en el individu, i sempre es pot  escollir i canviar fins l'últim moment, a partir de la mort es diferencien dos destins definitius totalment separats: el del bé amb Déu al Cel i el del mal amb el diable a l'infern.