Sigues qui ets!

Tothom hem estat cridats a l'existència i la vida com a éssers humans en aquest món per Déu, que és la font de l'existència, la vida i la humanitat junt amb l'amor que necessitem i ho fa possible. I és Déu mateix qui ens ha triat si serem homes o dones i en quin lloc i època neixerem, quins seran els nostres pares i germans, tota la nostra família i el nostre ambient, les nostres qualitats físiques, mentals i socials i la nostra vocació, allò que ens farà plenament realitzats i feliços. 

Hem de ser qui som, aquell qui estem destinats per Déu a ser en aquesta vida pel seu
amor i bondat, convidats per Ell a la seva Creació. L'autor del blog a Vic, 23.02.1969

No tindria cap sentit, i el sol desig ens faria tremendament infeliços, de voler ser una altre persona diferent, com no ho tindria voler haver nascut en una altre època o lloc, o en una altre família, començant ja perque no seriem nosaltres mateixos, sinó uns altres. És la imaginació desviada, "la loca de la casa" com deia Sta. Teresa de Jesús, la que ens fa pensar que essent uns altres podriem alhora seguir essent nosaltres mateixos, com si això fos independent de totes les nostres condicions, una forassenyada creença de tipus gnòstic. Perquè no sols tenim un cos sinó que també som un cos i fins després de la mort esperem la resurrecció corporal, tal com Déu ens va donar en aquesta vida, amb un cos espiritualitzat i glorificat com el de Jesucrist ressuscitat, que és una continuació del nostre cos terrenal d'una manera recuperada i molt superior, dignificant al màxim la nostra corporalitat humana. 

Siguem doncs, i el més perfectament que poguem, allò que Déu ens ha cridat a ser, en respecte i obediencia a Ell, que és qui veritablement ens coneix i qui més ens estima, i per això fer la seva voluntat i complir amb la nostra vocació i missió és allò que únicament ens pot fer realment feliços tan en aquesta vida com en l'altre!