La inversió total

Quam jo era jove hi havia uns països del món que eren el model i exemple de la democràcia i la llibertat: Estats Units, Regne Unit, Canadà, Austràlia, Nova Zelandia, R.F. d'Alemanya, Suïssa, Holanda, Suècia, Dinamarca, Noruega, Finlàndia, Islàndia, França, Israel... almenys aparentment, com ara sabem. Tots voliem emmirallar-nos en aquests països, dels quals els escandinaus i els dominis britànics de Canadà i Oceania semblaven els més purs. 

El meu pare havia somniat en alguna ocasió en emigrar a Noruega o Nova Zelandia, dos dels seus països preferits, o sinó a Austràlia o Canadà. Molt jovent tenia l'ideal de Suècia o Estats Units (1) o del Regne Unit i Holanda (2). Persones ja més adultes veien com l'ideal a Finlàndia o somniaven amb el Japó. I també hi havia qui admirava molt a Irlanda (3), o els microestats sobretot europeus, mentre que dels països hispans tan sols Costa Rica i Panamà, i en un altre ordre de coses Brasil, es van mantenir com un pol d'atracció, mentre que d'altres com Uruguai, Argentina i Xile van decaure ràpidament amb el terrorisme i cops d'Estats dels anys 70s. Per motius religiosos alguns haurien desitjat poder viure a Israel, la Terra Santa, tot i la seva situació inestable de lluites. I finalment un somni recurrent era poder emigrar a viure a  la Polinèsia, les paradisíaques illes dels Mars del Sud, Hawaii, Tahití, Samoa, Tonga, les Marqueses (4)...

Era el desig de trobar un món de pau, de llibertat, de comfort i qualitat de vida, de progrès i d'obertura al futur, aquell any 2000 o més enllà del 2000 que semblava tan prometedor, totes les esperances en un segle XXI molt millor que el terrible segle XX de dues guerres mundials, diversos genocidis (armeni, jueu, dels Grans Llacs africans...), altres grans guerres (Algèria, Corea, Vietnam...), crisis econòmiques (1929, 1973), crisis socials (1968, 1995) i lleis disparatades com la de l'avortament a USA o la política del fill únic a Xina, tot un embogiment polític, social, econòmic i bèl·lic que es pensava que s'aniria superant, tot i que la dècada dels 1970s va pintar molt malament després dels feliços anys 60s (5) 

En aquest panorma el previst segle XXI d'avenços científics, meravelles tecnològiques, viatges espacials pel Sistema Solar, racionalisme i una creixent justícia i pau social amb la progressiva minva i desaparició de guerres, lluites i conflictes de tota mena gràcies a una intel·ligència en alça i a la  educació de gran qualitat , excel·lent formació cristiana i bona informació asequible a tothom, ha resultat no ser en absolut així i ha estat una enorme decepció en tots els camps, començant pel terrorisme a gran escala i les guerres internacionals començades el 1999 i 2001, és a dir just en el canvi de segle i de mil·lenni, cosa que pot ser casualitat o delatar una manipulació i fins una programació oculta interessada per motius polítcs, ideològics, socials i econòmics ara ja a nivell global i amb una implementació totalitària ja possible per als poderosos i influents d'aquest món i per a les seves ments maestres de plans ja no internacionals sinó planetaris i que aconsegueixen afectar a tothom, fins en els llocs més recòndits. 

I en aquestes perversions ha resultat que els països capdavanters i més corruptes ideològicament i legislativament han estat precisament aquells que es consideraven modèlics i exemplars i que potser ja no eren ni tan sols llavors, vist la rapidesa i facilitat amb que han arribat als extrems més totalitaris sobre les seves respectives societats, que han resultat ser els que han aplicat les polítiques més dures i antidemocràtiques contra la seva pròpia població, com el Canadà regit per Justin Trudeau, la Nova Zelandia de Jacinta Ardern, Austràlia,els Estats Units amb Joe Biden, els suposats paradisos de la llibertat i la democràcia convertits en els totalitarsmes més radicals i camps d'experimentació de les idees més absurdes, delirants i nocives mai proposades, i molt menys aplicades, en els últims mil·lennis de la Història de la Humanitat amb molt poques excepcions que no obstant eren limitades en el temps i l'espai i tampoc anaven tan lluny en la direcció equivocada ni arribaven a tant en la capacitat d'imposar-les i aplicar-les (6).  

El nostre món actual està en una crisi molt seriosa i que comporta un perill molt gran i greu, per l'obcecació i l'enduriment dels líders, en la seva majoria de molt poca categoria personal i potser humana i tot, i per unes ideologies absolutament aberrants i demencials que es presenten com a salvadores i milloradores del món quan no fan més que perpetuar, agreujar i estendre els problemes existents i crear-ne altres de nous i molt difícils, això sí presentant-se en nom d'uns ideals tan extremats que són irrealitzables i contraris a la mateixa naturalesa humana. Uns i altres ho compliquen tot cada vegada més, i darrera aquesta curtedat de mires i irrealisme hi ha unes ideologies molt d'esquerres, és a dir negatives i sinistres com el propi nom indica, que tot i haver fracassat un i altre cop en els seus intents d'aplicació i provocat les majors desgràcies en les diverses ocasions en que han triomfat, intenten resorgir i tornar a aplicar-se de forma repetitiva i sense cap experiència del passat ni haver escarmentat gens ni mica, pel que sembla, sinó proposant dosis majors del seu interès ideològic i dels seus plans, tot i que això comporti una degradació i degeneració quasi totals de les societats així afectades i molt probablement acabi portant, de turpitud en turpitud,  d'ignorància en ignorància, d'error en error i de  maldat en maldat, fins a una Tercera Guerra Mundial de la que els promotrs es declararan irresponsables, i ho seran però no en el sentit que ells volen sinó en el literal, i encara culparan de tot als altres sense admetre ni la més mínima equivocació ni imprudència seva, de tan fanatitzats d'ideologia com estan.  

I és que al diable li agrada i proposa incesantment la inversió de la naturalesa de les coses per capgirar-ho tot i posar-ho de cap per avall i així ser ell el líder dels condemnats que es deixen arrossegar per les seves suggestions, però a més ja en aquest món això fa mal a la gent, perquè a la naturalesa només se la domina obeïnt el seu ordre i respectant-la i com deia una de les persones més intel·ligents del segle XX, "en quant a la vida el més adequat és ser el més conservador possible" (7). Però també la saviesa popular va dir, després de la guerra civil espanyola i després de la Segona Guerra Mundial, "ni que haguem de suportar el que sigui... mai més una guerra!". 

(1) Els USA dels anys 1950s i primera meitat dels 60s sobretot, però també en certa forma de tots els anys 60s i molt al principi dels 70s, però en la dècada dels 70s les coses s'hi començaren a espatllar i s'agreujaren molt en les anys 80s i següents. 

(2) També altres com Bèlgica, Àustria, Itàlia... però d'aquests per algun motiu se'n parlava poc, tot i que es reconeixia que formaven part del grup lliure i democràtic.   

(3) Tot i el problema d'Irlanda del Nord. 

(4) I la mateixa Nova Zelandia o l'enigmàtica illa de Pasqua i moltes més

(5) Igual que als feliços anys 20s els va succeir la Gran Depressió dels 30s

(6) Una altre gran decepció ha sigut l'esperança que hi havia en una major igualtat entre els sexes masculí i femení, la mà femenina en la política i aquella dita popular antiga de "si les dones manessin, el món seria una bassa d'oli" perquè hi regnaria la pau i la no-violència. Els casos de Margaret Thatcher, Indira Gandhi, Golda Meir, Angela Merkel i moltes altres com Madeleine Albright, Consdolezza Rice, Victoria Nuland, Kamala Harris, Christine Lagarde, Ursula von der Leyden i semblants en els llocs més alts han demostrat que no, i que un cop ficades en política les dones poden ser tant o més bel·licoses, dures, equivocades, insensibles i partidistes que els homes i molt recentment estan els casos de Magdalena Anderson a Suècia, que ha tirat per la borda en un no res 200 anys de neutralitat i pacifisme, i Sanna Marin a Finlàndia, que ho ha fet amb 75 anys d'equidistància i bones relacions del seu país amb Rússia, totes dues amb una visió a molt curt termini, apuntant-se al carro del militarisme i la bel·licositat de l'aparentment guanyador, potser amb la idea de treure'n pingües beneficis , però comprometent  del tot les tradicions i polítiques més bones dels seus països, i sense considerar que pot ser una mala jugada i que els hi sorti el tret per la culata i el mateix podem dir de Jacinta Ardern que en pocs anys ha convertit el paradís de Nova Zelandia en un veritable infern ideològic totalitari.

(7) Werner Heisenberg (1901 - 1976), un dels grans pares de la Física Quàntica i descobridor del fonamental Principi d'Incertesa, que deia que ho afirmava no des de pressupòsits morals sinó merament naturals.