dijous, 23 de març del 2023

La societat està en crisi

La nostra societat occidental pateix una situació crítica. 

Tot està tocat, l'economia, la cultura, la legislació, els governs, els mitjans de comunicació, la vida social i la pròpia gent, tot i que aquesta és encara allò que queda de més sa, doncs la perversió i la corrupció han començat per les altes esferes, els líders i els poderosos, que són els que més n'estan afectats, però que ha arribat també a la població es veu per exemple en els matrimonis, que primer deixaren de fer-se per l'Església, desprès també decaigueren pel civil i finalment també en les llistes de parelles de fet. I potser al final ja quasi no es formaran parelles, que potser era l'efecte buscat. 

I això afecta especialment al jovent, que són la generació històrica més deseducada, per la debacle del sistema educatiu, i la més desinformada, ja que els mitjans d'informació s'han convertit en eines de propaganda ideològica. I espodrien citar moltes més coses, com la pèrdua primer i ara ja la inversió de valors, el descrèdit de les institucions, la manipulació de tot. 

Sembla que alguns poderosos dirigents polítics, poders econòmics i líders ideològics s'han proposat canviar el món, i que amb els mitjans que avui tenen, informàtics, electrònics, de control i de comunicació i de tècniques psicològiques i sociològiques de manipulació de masses, ho estan aconseguint, i el món està canviant. Però en lloc d'anar cap a una utopia de benestar i progrès, com es pensava, es va  cap a una distopia de malestar i degeneració, en lloc de cap a una pau general estan portant al món a guerres, lluites, conflictes i problemes a tots els nivells, des dels locals als planetaris. I el pitjor de tot són les idees imperants, perquè s'han imposat des del poder per tots els mitjans i de totes les formes, i la legislació, exagerada, absurda i delirant fins arribar a lleis demencials. Tot es perverteix i es torça i fins allò que semblen bones intencions acaben en despotismes i tiranies que al final van en contra d'allò mateix que deien defensar, mostran així els falsos amics que n'eren des del principi, incitant a la desmesura, enfrontant a uns i altres, perdent molt més del que pretesament es guanya, i anant a la contra del bé comú. I a més en un entorn de mentides, falsedats i enganys, mentre es retallen cada cop més llibertats s'afirma, amb tot descar, que la gent mai ha sigut tan lliure com ara, mentre la gent fa dècades que es va empobrint es vol fer creure que mai s'ha sigut tan ric com ara, i així en tots els camps, pretenent que mai hi ha hagut una generació més educada i ben informada que l'actual, quan en realitat és tot al contrari. 

En una altra entrada ja vaig parlar de l'origen intel·lectual de tots aquests disbarats i despropòsits inimaginables fa només unes dècades, situant-lo en Karl Marx (1818 - 1883) i Sigmund Freud (1856 - 1939), i molt pitjor encara en la increïble barreja de tots dos en el freudomarxisme (o marxofreudisme, segons la part dominant), agafant el més errat de cadascun i fent-ne una alucinant síntesi encara molt pitjor que cada un per separat, i en part també en Charles Darwin (1809 - 1882), no per l'evolució biològica, sinó per la consideració de l'ésser humà com un animal i tot el que això comporta, que se'l pot tractar com un ramat, que la societat pot ser com una granja d'explotació per als seus amos, que és sacrificable i d'un valor purament funcional i utilitari (1), la negació de la providència divina (2) i el darwinisme social amb la desigualtat d'uns i altres i la supervivència  dels més adaptats i el domini dels més forts, cosa que enllaça en el quart punt d'origen, el de Friedrich Nietzsche (1844 - 1900), amb el seu anticristianisme explícit, el seu superhome, l'afany de poder, el menyspreu a la que considera "moral d'esclaus", l'exaltació de la vida per ella mateixa com a origen, tot i fi per si sola i finalment la negació de Déu i el diabòlic voler ser uns déus, amb el poder il·limitat i el transhumanisme, una veritable bogeria del que els grecs en deien hybris. 

Això ens ha arribat i està triomfant, portant al món sencer a un caos i anarquia com mai, gràcies a uns intermediaris i uns aplicadors, dels que se'n podrien citar els teòrics i els aplicadors. 

Ideòlegs (3): 
Margaret Sanger (1879 - 1966)
Georg Lukács (1885 - 1971)
Kurt Lewin (1890 - 1947)
Antonio Gramsci (1891 - 1937)
Edward Bernays (1891 - 1995)
Alfred Kinsey (1894 - 1956)
Richard von Coudenhove-Kalergi (1894 - 1972)
Max Horkheimer (1895 - 1973)
Wilhelm Reich (1897 - 1957)
Herbert Marcuse (1898 - 1979)
Leo Strauss (1899 - 1973)
Margaret Mead (1901 - 1978)
Theodor Adorno (1903 - 1969)
Simone de Beauvoir (1908 - 1986) 
Saul Alinsky (1909 - 1972)
Betty Friedan (1921 - 2006) 
John Money (1921 - 2006)
Gloria Steinem (1934)
Jacques Attali (1943)
Shulamith Firestone (1945 - 2012)
Yuval Noah Harari (1976)


Realitzadors:
David Rockefeller (1915 - 2017)
Felip d'Edinburgh (1921 - 2021)
Henry Kissinger (1923)
Edmond de Rothschild (1926 - 1997)
Hugh Hefner (1926 - 2017)
George Soros (1930)
Madeleine Albright (1937 - 2022)
Klaus Schwab (1938) 
Joe Biden (1942)
Linda Coffee (1942)
Sarah Weddington (1945 - 2021)
Hillary Clinton (1947)
Angela Merkel (1954)
Bill Gates (1955)
Christine Lagarde (1956)
Ursula von der Leyen (1958)
Victoria Nuland (1961)
Barack Obama (1961)
Kamala Harris (1964)
Emmanuel Macron (1977)
Volodymyr Zelenski (1978) 

Això entre uns quants d'altres d'importants en un i altre grup. En bona part són ells els que han portat a la situació actual, a aquest món dolent i lleig (4) que cada vegada es va imposant més, en contra del be de la gent i de la seva voluntat. 

D'aquesta manera el mon no té humanament solució. Només podem confiar en Déu i pregar-li que sigui Ell qui ens ajudi i ens doni la pau!

(1) En aquest sentit una crítica molt ben feta és la de George Orwell a Animal Farm
(2) I per tant negació de la fe, l'esperança i la caritat que comporta creure en Déu i en la seva bondat, amor i presència activa. 
(3) Tant estratègics com tàctics. Els estratègics són els que fixen els objectius com els membres de l'Escola de Frankfurt o l'autor del Pla Kalergi per Europa, els tàctics són els que ensenyen com fer-ho, tècniques eficaces d'enginyeria social, de manipulació de masses, de submissió, etc. o donen informació als líders del canvi de l'estat de la situació, per tal que se'n aprofitin. N'hi ha que són tant una cosa com l'altre, com també n'hi ha que alhora són realitzadors. 
(4) Per la falta de Déu, perquè on no hi ha Déu res és bell ni bo.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada