Advertències per al present actual

Uns avisos i recomanacions als líders polítics mundials, que potser farien bé de tenir en compte. 

Alguns llibres i articles:

De civitate Dei (426) - St. Agustí 

Discours sur l'histoire universelle (1681) - Jacques Benigne Bossuet 

Der Untergang des Abendlandes (1918, 1922) - Oswald Spengler

Doomsday Clock (1947 - ...) - butlletí dels científics nuclears de la Universitat de Chicago  

"The Paranoid Style in American Politics" (1964) - Richard Hofstadter

Tragedy and Hope (1966) - Carroll Quigley 

"Will the Soviet Union survive until 1984?" (1969) - Andrei Amalrik (1) 

Nomenklatura (1980) - Michael Voslensky (2)

The Anglo-American Establishment (1981) - Carroll Quigley

L'hivern nuclear mundial després de qualsevol guerra atòmica (1983) - Carl Sagan 

The Clash of Civilizations (1993, 1996) - Samuel P. Hungtinton 

Collapse: How Societies Choose to Fall or Succeed (2005) - Jared Diamond

Pel·lícules: 

On the Beach (1959) - Stanley Kramer 

Dr. Strangelove (1964) - Stanley Kubrick 

Fail-Safe (1964) - Sidney Lumet

Planet of the Apes (1968) - Franklin J. Schaffner 

The Day After (1983) - Nicholas Meyer

A Bright Shining Lie (1998) - Terry George  

The Day After Tomorrow (2004) - Roland Emmerich  

Cançons: 

Where have all the flowers gone? (1962) - Pete Seeger 

https://youtu.be/1y2SIIeqy34

I algunes idees també:  

Discurs televisat de comiat del president nord-americà Dwight Eisenhower (1953 - 1961) el 17 de gener del 1961 denunciant el complex militar-industrial que domina el seu país i tot el món:

"El conflicte que avui amenaça el món (...) afrontem una ideologia hostil d'àmbit global, caràcter ateu, propòsit implacable i mètode insidiós i per desgràcia el perill sembla ser de duració inacabable (...) el que està en joc és la llibertat (,,,) amenaces noves sorgeixen constantment (...) com a novetat als Estats Units ara tenim una indústria armamentística permanent de grans proporcions i 3 milions i mig d'homes estan empleats en el sistema de defensa i gastem més anualment en seguretat militar que tots els ingressos nets de totes les empreses nord-americanes, aquesta combinació d'un inmens sistema militar i una gran industria d'armament és un fet nou en la història americana i la seva influència total, econòmica, política i fins i tot espiritual, és palpable a tot arreu. I tot i que pot ser necessaria aquesta evolució de les coses, hauríem d'estar ben segurs de que comprenem les seves greus conseqüències, doncs implica no sols els nostres esforços, recursos i treballs, sinó l'estructura mateixa de la nostra societat. En les reunions de govern hem d'estar alerta contra les influències indegudes, siguin buscades o no, del complex militar industrial. Les circumstàncies propicien que sortin poders en llocs indeguts, amb resultats desastrosos. Mai hem de permetre que el pes d'aquesta combinació posi en perill les nostres llibertats i procesos democràtics. Només una ciutadania entesa i alerta pot obligar a que es produeixi una correcta imbricació entre la immensa maquinaria defensiva industrial i militar i els nostres mètodes i objectius pacífics, de manera que la seguretat i la llibertat puguin prosperar juntes. Similar ha sigut la nostra revolució tecnològica en les dècades recents (...) la perspectiva que els acadèmics de la nació poden arribar a estar dominats pel govern federal, la concesió de projectes i el poder del diner està més que mai present i és un risc que ha de considerar-se molt seriosament. Hi ha el perill que la política que ha de vetllar pel benestar públic es vegi captiva d'una élite científico-tecnològica. És la feina dels homes d'Estat de formar, equilibrar i integrar aquestes i altres forces, antigues i noves, en el si del nostre sistema democràtic, sense perdre de vista mai els objectius superiors de la nostra societat lliure. Volem que la democràcia sobrevisqui, no explotar el present. Aquest món nostre que cada vegada es torna més petit ha d'evitar convertir-se en una comunitat d'horribles temors i odi (...) La taula de negociació no es pot abandonar escollint l'agonia segura del camp de batalla. El desarme amb honor i confiança segueix essent un imperatiu mutu. Junts hem d'aprendre com solucionar les nostres diferències no amb les armes sinó amb l'intel·lecte i les intencions decents. Abandono el meu càrrec de president decebut, he sigut testimoni de l'horror i tristor de la guerra i sé que una altre guerra podria destruir totalment aquesta civilització que s'ha construit tan lentament i amb tants sacrificis al llarg de milers d'anys. Desitjaria, però no puc, dir que hi ha una pau duradora davant nostre. Fins ara s'ha evitat la guerra afortunadament però queda molt per fer si es vol que el món avanci per aquest camí. Preguem Déu per tal que tots els pobles i nacions puguin tenir les seves necessitats humanes satisfetes, que tots tinguin llibertat i oportunitats, cal que tots aprenguem la caritat, que la pobresa, malaties i ignorància vagin desapareixent de la faç de la Terra i que amb bondat i temps tots els pobles arribem a viure junts en pau, una pau garantida per la força vinculant del respecte mutu i l'amor" (3).    

I el discurs del president nord-americà John F. Kennedy (1961 - 1963) del 27 d'abril de 1961 sobre les societats secretes i com l'élite domina el món i els seus mètodes, i com tot el món corre perill per les creixents exigències de seguretat: 

"La mateixa paraula secretisme és repugnant en una societat lliure i oberta; com a col·lectiu estem històricament essencialment oposats a societats secretes, juraments secrets i procediments secrets. A tot el món hi ha els qui ens oposem a una conspiració monolítica i despietada, que depèn de la cobdícia per expandir un temor infundat a les seves influències, la infiltració en lloc de la invasió, la subversió en lloc de les eleccions, la intimidació en lloc de la lliure elecció. Es tracta d'un sistema que ha reclutat una gran quantitat de recursos, materials i humans, en la construcció d'una ben unida i eficient màquina que combina operacions militars, diplomàtiques, d'intel·ligència, econòmiques, científiques i polítiques. Les seves preparacions s'amaguen, no són públiques. Els seus errors s'enterren, no obren titulars. Els seus dissidents són silenciats, no lloats. No es questionen les seves despeses, cap secret és revelat. Per això és pel que el legislador atenenc Soló va decretar com un crim que qualsevol ciutadà es tanqués al debat. Demano l'ajuda de tots en la gran feina d'informar i alentar a la gent d'Amèrica, amb la confiança que així l'home pot ser allò que va néixer per ser: lliure i independent". 

Es diu que va ser per aquest discurs i altres de similars i especialment el desaparegut que anava a fer públicament el mateix 22 de novembre de 1963 amb moltes grans propostes per acabar amb la guerra freda i evitar la guerra de Vietnam, i per tant tallant la raó de ser al negoci de la industria armamentística, que va ser assassinat aquell mateix dia, jusr abans de pronunciar-lo. Per això encara té més valor tot el que deia, especialment en els temps actuals, en que tot això denunciat per Eisenhower i Kennedy està més desbocat que mai. 

Poc podem fer més que prendre'n consciencia i resar a Déu que ens ajudi, guiï i protegeixi en la salvació de la Humanitat d'una autodestrucció cada vegada més possible.          

(1) Des de la caiguda del Mur de Berlín el 1989 i la dissolució del Pacte de Varsòvia, el COMECON i la mateixa U.R.S.S. paradoxalment això que abans s'aplicava al Bloc de l'Est ara és d'aplicació al Bloc de l'Oest (OTAN i UE). 

(2) Aquest llibre escrit en rus el 1970 i només difós com a samizdat en multicopista fins la seva publicació en francès i anglès a l'estranger es refereix a la situació de la URSS, però ara els papers semblen haver-se invertit i és l'Occident el que té una mena d'èlite similar a l'aqui denunciada.

(3) La traducció és meva.