Sant Josep i el dia del pare i del seminari

Sant Josep és el més gran sant després de la Verge Maria.

Imatge de St. Josep i el Nen Jesús a la capella de Sta. Rita de St. Julià de Vilatorta

En la jerarquia celestial hi ha primer la Santíssima Trinitat, Déu Pare, Fill i Esperit Sant, i per sota seu el lloc més alt és, per voluntat divina, el de la Mare de Déu. Després estan els cors angèlics, serafins, querubins, trons, potestats, arcàngels i àngels, i llavors ja venen els sants, del que el primer lloc correspon a Sant Josep, a qui Déu va voler fer cap de la Sagrada Família, espós amorosíssim i castíssim de Maria i pare adoptiu de Nostre Senyor Jesucrist. A part de l'elecció de la Verge Maria com a Mare de Déu, no hi ha missió més alta que la que va ser encomanada a Sant Josep i per tant a ell li correspon la major dignitat entre tots els altres sants. 

Sant Josep és el sant del silenci, silenci contemplatiu i actiu, i de l'obediència total i immediata a la voluntat de Déu. No es conserva ni una sola paraula seva ni als Evangelis ni en tot el Nou Testament, només allò que li passa i allò que se li diu i que sense cap resistència ni dilació posa en pràctica. El seu lloc excepcional en la Història de la Salvació va junt amb la seva extraordinari humilitat, discreció, modestia i acceptació del voler de Déu, desenvolupant amb eficàcia el seu paper en la guia, protecció, companyia i cura dels més propers i estimats per Déu, Jesús i Maria. 

I és també un somniador com Josep d'Egipte, el patricarca del mateix nom, que va viure mil·lenni i mig abans que ell. Un paral·lelisme més és que el seu pare en tots dos casos es diu Jacob. I així com el Josep de l'Antic Testament interpreta els seus somnis i els d'altres, el Sant Josep del Nou Testament també té visions en somnis però coneix sense cap necessitat d'interpretar-los allò que li transmeten angèlicament i només llevar-se ja compleix el que se li ha trasmès. És també el patró de la bona mort, per la seva pròpia en companyia de Jesús i Maria. I patró de l'Església, dels seminaris, de les congregacions religioses josefines i mendicats, dels pares i de les famílies. I el seu nom l'han portat molts sants posteriors i el porten moltes persones, com Josep i Josep Maria, Josefa i derivats com Josefina, Fina, Pep, Pepeta... així com ciutats i pobles de tot el món, com la capital San José de Costa Rica. I té molts devots, el seu nom des de St. Joan XXIII figura en el Canon Romà i amb el papa Francesc s'ha incorporat en totes les pregàries eucarístiques. Santa Teresa de Jesús deia que St. Josep era un sant que no li havia fallat mai, amb ell sempre obtenia o el que li demanava, o el més convenient segons les circumstàncies o un do encara molt major i millor. 

Siguem ben devots de Sant Josep i que ell ens protegeixi i solucioni dificultats en vida i ens obtingui de Jesús i de Maria el gran do d'una bona mort, en gràcia de Déu i, si pot ser, ja santificats!