Mai més una guerra!

Després de la Guerra Civil Espanyola (1939) i després de la Segona Guerra Mundial (1945), aquesta amb l'afegit decisiu dels bombardeigs atòmics de Hiroshima i Nagasaki, la immensa majoria de la gent afectada o que només havia viscut els anys d'aquelles impensables catàstrofes solien pensar i dir: "Mai més una guerra!", "Passi el que passi, cap més guerra" i "Res, absolutament res, mereix que es vagi a una nova guerra", frases que quan jo era nen havia sentit a dir a les persones grans, particularment a familiars però també a mestres i a molts més. Fins i tot quan vaig fer el servei militar (1979 - 80), el capità que instruïa a la companyia de reclutes ens va dir que precisament els militars eren els que menys desitjaven una guerra i els que més volien la pau, perquè coneixien el que era i eren ells els qui arriscaven la vida en els combats, i per tant sabien el gran valor de viure en temps de pau, un veritable paradís terrenal. Perquè la guerra és inhumana i ho deshumanitza tot.  

De les guerres els que les sofreixen no se'n beneficien, i els que se'n beneficien no les sofreixen. 

Però ara que ha passat forces dècades i molts, la immensa majoria no ho han viscut, sembla que els governs, els polítics i ideòlegs (1) i una part de la societat no hagin après res de l'experiència i és com si no els afecti ni la memòria ni la por a les conseqüències, visquent en una irresponsabilitat tràgica i seguint uns líders que per norma general solen ser molt més belicosos ells que no les societats que dirigeixen, perquè la gent comú sempre és la que paga les conseqüències dels disbarats i despropòsits dels poderosos d'aquest món.  

Avui dia sembla que una vegada més, perquè l'ésser humà és l'únic animal que ensopega més d'una vegada amb el mateix obstacle i encara ho fa moltíssims cops, va portat de nou cap a una gran conflagració, perquè de petites i limitades n'hi ha hagut sempre, tot i que s'havia dit en el seu moment que l'arma atòmica acabaria amb les guerres ja que es farien inaplicables per a la seva mera existència, ja que podrien provocar una destrucció global i el final o poc menys de la raça humana i en tot cas en una guerra nuclear tots serien perdedors. Però ara que increïblement sembla que els líders del món no ho tinguin present o siguin uns irresponsables aprenents de mag als qui els hi agradi jugar amb foc i desencadenar forces que després no podran parar i ni tan sols controlar, és més necessari que mai reflexionar-hi de forma . 

I per això va bé recòrrer a algunes observacions ben informades d'experts que ens poden advertir i servir de guia en  la perillosa situació mundial actual: 

La guerra és una estafa. El llibre War is a Racket (1935) del prestigiós general nord-americà Smedley Butler (1881 - 1940), en el seu moment el militar més condecorat dels Estats Units, posa de manifest a partir de la seva pròpia llarga experiència que les guerres no es fan pels motius aparents, que són pura propaganda i desinformació primer i després manipulació i excitació de masses, sinó que serveixen a interessos econòmics i alhora constitueixen un gran negoci per una minoria mentre immenses quantitats d'homes adults i joves són sacrificats vanament en elles. I podia dir-ho amb raó de causa, doncs entre altres conflictes ell va participar en la I Guerra Mundial, on enormes multituds de soldats dels dos bàndols van ser massacrats en absurdes i inútils guerres de trinxeres i en grans batalles on van arribar a morir centenars de milers per cada cantó i molts més van ser ferits, mutilats o van caure malalts, i si van aconseguir sobreviure van arrossegar conseqüències per la resta de la seva vida. Aquest petit llibre és un tractat clàssic sobre perquè es produeixen les guerres, qui se n'aprofita i qui en paga el preu, on afirma que totes les guerres són "racket", una paraula anglesa que denomina allò que no és el que li sembla a la gran majoria de la gent i del que només un petit grup de gent saben de què va realment: una activitat deshonesta i inmoral per enriquir-se, una manera fosca, amagada i sense escrúpols per obtenir immensos guanys com a profit econòmic precisament per a aquells que no la sofreixen. 

Com també d''Erich Hartmann (1922 - 1999), fotògraf nord-americà d'origen jueu-alemany que va reflexionar sobre la II Guerra Mundial que li va tocar viure, és la coneguda definició: "La guerra és el lloc on joves que no es coneixen i no s'odien es maten entre sí per decisió d'uns vells que es coneixen i s'odien però no es maten. Uns decideixen que hi hagi mort, els altres es maten". 

Una cosa semblant havia dit ja el teòric militar Carl von Clausewitz (1780 - 1831) en el seu llibre clàssic Vom Kriege (1832): "La guerra és la continuació de la política per altres mitjans", és a dir la guerra és política que es decideix per la força bruta, la destrucció i les matances, però segueix essent política. I una altre observació molt encertada és la de que "La política és l'art de buscar un problema inexistent, trobar-lo ni que sigui provocant-lo o inventant-lo, diagnosticar-lo erròniament, augmentar-lo a conveniència amb les decisions que s'hi prenen,  i proposar i donar-li falses solucions contradictòries i contraproduents que al aplicar-les no fan més que estendre'l, agreujar-lo i perpetuar-lo", que amb variants s'atribueix a diverses fonts. És a dir que la política, de la que la guerra és l'expressió més brutal i violenta, és l'art de crear problemes i conflictes, de tornar-los perillosos, i d'aguditzar-los i eternitzar-los. 

I ja deia Isaac Asimov (1920 - 1992) que "la violència és l'últim recurs de l'incompetent", i si podria afegir en el cas de la guerra "i del que a més de ser inepte té males intencions i/o busca treure'n un profit econòmic o de domini". I és que no es necessita gens d'intel·ligència ni gairebé d'esforç per matar i destruir, ho pot fer qualsevol i fins i tot un animal o un accident, per al que sí es necessita intel·ligència, amor, bondat i treball constant i acurat durant molts anys és per a construir i crear nova vida humana, nodrir-la i protegir-la per tal que creixi, ensenyar-la i educar-la i fer-la apta per a viure d'una manera humana civilitzada, i tot això un moment d'irracionalitat, odi i ràbia ho pot destruir, d'una forma inintel·ligent i culpable. "Les revolucions i les guerres destrueixen i arruïnen en poc temps allò que ha costat segles de crear, construir, edificar i mantenir".   

Realment la guerra ja és com un anticip de l'Infern en aquest món i cal evitar-la a tota costa, i els qui són intel·ligents, bones persones i informats sempre treballen per evitar-la, desactivar-la o finalitzar-la. Esperem que Déu ens ajudi, beneïnt el nostre temps amb el do de la pau, que ens és del tot necessària!

(1) Actualment i des de fa dècades, als Estats Units s'han imposat entre molts dels seus dirigents les teories de Leo Strauss (1899 - 1973), un filòsof que contra lògica i contra tota realitat afirmava que la guerra, sempre que es pugui controlar, és bona pels governs i pot portar a imposar el propi domini sobre les nacions rebels, i així és que els EE.UU. s'han posat en tants conflictes arreu del món, i mitjançant ells, tot i les derrotes que han patit (Vietnam, Afganistan) i els mals resultats que han provocat (Iraq, Líbia, Síria), no semblen haver escarmentat ni canviat d'opinió, i ara sembla que fins i tot busquen una escalada a un nivell major desafiant a grans potències nuclears com Rússia i Xina, en ares d'instaurar el seu Nou Ordre Mundial i sense que sembli que els arredri la possibilitat de ser els culpables de provocar una III Guerra Mundial, que podria extingir tota la civilització sobre el planeta i potser la mateixa vida humana.