Una profecia molt antiga ara ja realitzada

Forces segles abans de Crist, ara fa més de dos mil·lennis i mig, el profeta Isaïes, inspirat per Déu, veia el futur a molt llarg termini, proclamant que la Paraula de Déu seria ensenyada arreu del món i fins a les illes més llunyanes, que no l'havien sentida mai i que d'arreu, de tots els països, aniria gent a Jerusalem, a adorar el Déu únic, viu i veritable. 

Quan Isaïes va dir això i quan es va posar per escrit aquesta profecia, era una afirmació insòlita, quelcom inaudit, quasi inimaginable, ja que el petit regne d'Israel i l'encara més petit de Judà, on es trobava Jerusalem, eren gairebé insignificants, rodejats de nacions molt més poderoses, com Assíria, Babilònia, Egipte, i aviat els Imperis Persa i més tard l'Hel·lenisme sorgit de les conquestes d'Alexandre. Que una petita nació, que seria conquerida pels seus veïns babilònics i dominada durant segles pels seus successors en el poder, afirmés que el seu era l'únic Déu de debò i no els falsos ídols de les altres religions, que o no eren res o eren demoníacs, i que aquest Déu universal i etern que s'havia dirigit primer a ells, seria conegut i reconegut a tot el món i de tots els països afluirien a Israel a pregar-li i donar-li culte, semblava una pretensió inimaginable, només concebible perquè el mateix Déu els hi ho havia revelat, però tot i així suposava un atreviment increïble. Calia tenir molta fe per creure-ho i per viure-ho ja llavors com l'anticipació d'un futur llunyà o molt llunyà, però tot i així segur i ja anunciat. 

El Mur de les Lamentacions a Jerusalem. A part dels cristians i dels jueus també els musulmans consideren a
Jerusalem la seva tercera ciutat sagrada, La rampa que es veu permet pujar a l'explanada on estan el Domo de
La Roca, en origen  cristiià, i la mesquita d'Al-Aqsa, la tercera més sagrada de l'Islam, i és curiós que només
hi pugen cristians i musulmans, perquè els jueus ho tenen prohibit, ja que allà hi estava el lloc més sagrat del
Temple, el Sant dels Sants, i no se sap ben bé on. Foto del  pelegtinatge del bisbat de Vic a l'octubre del 2010.

En canvi ara ja no cal aquesta fe extraordinària per creire aquestes afirmacions d'Isaïes, perquè són una evidència. La Paraula de Déu, tota la Bíblia, ha sigut escrita en quasi totes les llengües del món, la fe i el coneixement de la Revelació i l'Evangeli s'han estés per tots cinc continents, i ha arribat i més encara ha sigut creguda, acceptada, agraïda i viscuda a les illes més llunyanes, que ni l'havien sentit mai ni en suposaven res, i que des de fa uns dos segles han sigut ja evangelitzats, com les illes i els arxipèlags més remots, els d'Oceania, a les antípodes, Arreu del món hi ha moltíssima gent que coneix i segueix al Déu de Jesucrist, i amb l'excepció de gran part d'Àsia i del nord d'Àfrica, els creients són majoria, en molts llocs una immensa majoria, com a Europa i el Nou Món de les Amèriques i Oceania, així com també la major part d'Àfrica i alguns països d'Àsia (1). Havia estat profetitzat i ho veiem acomplert, perquè per a Déu res no és imposible. 

Més encara, de tots els països, cultures, mentalitats i llengües del món, aflueixen pelegrins a Jerusalem i a tota Terra Santa, a visitar els Llocs Sants i fer-ne l'experiència. I si fins el segle I aC només eren pelegrins jueus de la Diàspora, a partir del segle I o poc més tard, ja són en molt major nombre i diversitat els cristians que hi van. Els rabins que preguen davant del Mur de les Lamentacions a Jerusalem, l'únic que queda del Temple, han d'acceptar que al seu costat preguin els cristians, fins i tot en la zona més amagada, en principi mig reservada a ells, perquè Isaïes ho diu en el seu llibre i és el compliment d'una profecia divina de l'Antic Testament, a la que no s'hi poden oposar.  

(1) Caldria però tenir en compte també el món islàmic, que cobreix la major part del món on el Cristianisme és minoritari, i si ho considerem així es pot dir que és pràcticament tot el món.