La clau del Cel

 La Creu és la clau que obre el Cel. 

Una creu al cel astronòmic: la constel·lació de la Creu del Sud

L'emperadriu romana Sta. Helena (c. 247 - c. 330), mare de l'emperador Constantí, va trobar després de 300 anys, la Creu de Jesús a Jerusalem, després d'haver anat a Terra Santa per restituir els llocs cristians i bíblics, per exemple retornant el nom original de Jerusalem a la que des de l'any 138, després del fracàs de la última rebel·lió jueva anti-romana, portava el nom d'Aelia Capitolina. També va construir esglésies als llocs de la vida de Jesús que la tradició cristiana havia conservat, però el seu més gran descobriment, un miracle, va ser trobar la veritable Creu de la crucifixió de Nostre Senyor, la que es va anomenar Vera Creu, soterrada amb d'altres, potser per la pietat primerenca, en el lloc que se li va indicar que la busqués, i així va ser, allà hi era. I per distingir quina era va ser molt fàcil, era la creu que per un do diví amb el seu contacte o proximitat feia miracles com curar malalts o obrar conversions. 

Santa Helena i la Santa Creu com una constel·lació celest, la del Cigne, en l'atlas del firmament 

Coelum Stellatum Christianum (1627) de Julius Schiller (c. 1580 - 1627) i Johann Bayer (1572 -

1625), un intent massa tardà de reemplaçar les constel·lacions amb noms pagans amb altres amb

noms bíblics, per tal de cristianitzar el cel. L'intent no va tenir massa èxit i va ser molt poc usat,

tot i que va ser utilitzat en l' Harmonia Macrocosmica (1660) d'Andreas Cellarius (1596 - 1665)

 i al planisferi estel·lar de l'hemisferi septentrional celest (1706) de Carel Allard (1648 - c. 1706)

La trobada de la creu de la crucifixió per Santa Helena va ser l'any 326 essent autentificada per St. Macari, bisbe de Jerusalem entre 312 i la seva mort cap al 334, al saber-ho  l'emperador Constantí en aquell lloc hi va fer construir la basílica del Sant Sepulcre, consagrada l'any 335 amb una porció de la creu com a relíquia que després, segons una tradició, es va dividir en 3 trossos: un terç es va quedar a Jerusalem, un terç va ser portat a Roma i l'altra terç a la recent inaugurada nova capital de Constantinoble. 

Un cop trobada, la creu de Crist va estar a Jerusalem fins que amb la conquesta persa de la ciutat l'any 614 aquests, que eren zoroastrians, se la van endur al seu país on va passar uns anys, igual com l'Arca de l'Aliança va estar un temps en poder dels filisteus a l'Antic Testament, però la van respectar i l'any 628 amb la victòria bizantina va ser retornada intacta pels mateixos perses. Però amb la conquesta musulmana de Jerusalem de l'any 637 la Creu va començar a desaparèixer, exceptuant les relíquies que quedaven a molts llocs. Tot i que portava segles perduda i a la pràctica desapareguda, els últims informes esporàdics d'haver-la vist algú es perllonguen fins al segle XIII, temps de l'últim avistament suposat o real, aparentment a Damasc. 

Si qualsevol nit contemplem la meravella del firmament estel·lat, que com diu la Bíblia proclama la grandesa i la meravella de Déu, cal recordar que la Creu de Jesucrist i les nostres pròpies creus seguint-lo a Ell són la clau per un dia poder arribar encara molt més enllà, al Cel de la Glòria amb Déu!