Un sant molt popular, invocat contra les epidèmies

Sant Roc (s. XIV) és el sant invocat contra la pesta (1). D'origen occità, de molt noi començà ja a fer penitència i viure una vida austera, després donà els seus bens als pobres i fou pelegrí a Roma. Vivint en una època de plagues, la terrible Pesta Negra que delmà la població europea tingué lloc entre 1347 - 1352 i després hi hagueren epidèmies recurrents de la mateixa pesta bubònica cada cert nombre d'anys, ja no tan generals, duradores ni intenses com la primera però igualment perilloses i mortíferes pels afectats, St. Roc es dedicà en diverses poblacions tant a França com a Itàlia  a tenir cura dels malalts i enterrar els morts i en va curar molts fent el senyal de la creu sobre ells. També ell es va acabar contagiant i se n'anà com va poder fora de la ciutat per no encomanar a la gent al seu voltant i allà on es va amagar va sortir un doll d'aigua i un gos es va fer amic d'ell, el va acompanyar, li llepava les úlceres i llagues, sobretot una de molt gran de la cama. i a més li portava cada dia un pa perquè mengés. Es va curar i va continuar la seva vida de pelegrinatges i d'atenció als malalts. fent molts miracles, i uns anys després prop d'una ciutat (2) va ser confós amb un espia i va passar els últims anys de la seva vida tancat a una presó, on va morir.  

La Verge Maria i quatre sants invocats contra la pesta i les malalties, pintura a la façana de l'església de la 

Santíssima Trinitat a Innsbruck, Àustria. Sant Roc és el primer per l'esquerra, representat tradicionalment

ensenyant la llaga de la cama i amb el gos amb el pa a la boca al seu costat. Els altres són Sant Sebastià,

Sant Pirmin i Sant Aleix. La fama i la devoció a St. Roc està molt estesa popularment a tot el món catòlic.

La fama de la seva santedat i miracles començà molt aviat, poc després de la seva mort ja sel venerava i se li donava culte, primer a Itàlia i França i després a molts altres llocs d'Europa, on va ser un sant molt conegut i popular ja al segle XV.  El Papa va reconèixer i fer oficial la seva santedat a les primeres dècades del segle XVII. 

A Catalunya i a Espanya hi ha força devoció a aquest sant (3). Quan l'autor del Blog era vicari a Santa Maria de Corcó i pobles veïns entre 2010 - 2014, en diverses ocasions havia presidit el rosari que cada 16 d'agost, dia de la festa del sant, es feia a una petita placeta de la localitat, just sota una imatge de Sant Roc, en compliment d'una promesa perpètua que el poble de Sta. Maria de Corcó va fer, crec que al segle XVII, en agraiment per haver-li demanat, i obtingut, que els alliberés d'una epidèmia de pesta que assotava la comarca. Aquesta promesa, em van dir, no s'havia trencat mai fins aleshores, havent-se fet fins i tot, tot i que d'amagat i en secret, dissimulant, durant els anys de la Guerra Civil, quan una cosa així podia significar la delació, la detenció i la mort, pel sol fet de ser creient practicant. 

I a Sant Julià de Vilatorta, on faig misses des de fa un any, hi ha una coneguda ermita dedicada a St. Roc, que es va construir entre els segles XVII i XVIII, que va ser restaurada el 1977 pel jovent del poble i des de poc després s'hi començaren a fer misses votives el dia del sant, ja que a aquesta localitat encara es recorda que una petició al sant va fer cessar de cop una epidèmia que els afligia, segles enrere. El 2004 l'ermita va passar a ser propietat del municipi i l'any següent va ser de nou restaurada i remodelada, amb escenes de la vida del sant a les parets i una gran imatge de Crist a la creu força original darrere l'altar, pintures fetes per un conegut artista del poble. Aquí ja hi vaig fer a l'abril d'aquest any una Missa de 50 anys de noces d'un matrimoni del poble, i aquest 16 d'agost de 2022 hi he celebrat la Missa en honor de Sant Roc, que congrega força gent i en la que al final es canten els Goigs i a la que per costum ja de molts anys segueix una xocolatada popular a l'esplanada del costat. 

Invoquem doncs a St. Roc perquè ens protegeixi d'epidèmies i, més encara, de pandèmies com la de la Covid-19 del 2020, en la que sobretot en aquell any i el següent, potser caldria haver implorat la seva ajuda o en tot cas haver-ho fet més! 

(1) Va viure molt probablement entre c. 1348 - c. 1378, i aquestes són les dates històricament més acceptades, tot i que una antiga tradició alternativa el fa mig segle anterior.

(2) No queda clar si era la seva natal Montpeller, on no hauria revelat qui era, o més probablement a una ciutat italiana, on no el coneixien o no el van identificar amb el sant pelegrí, que ja començava a tenir fama, i ell tampoc ho va dir, per humilitat i acceptació del seu destí com a voluntat de Déu.

(3) Que té moltíssimes ermites i capelles, com també esglésies, que és patró de moltes ciutats i pobles, i que té pobles, barris, carrers i festes amb el seu nom, i també hi ha persones que porten el seu nom, Roc en català o Roque en castellà.