Sabem per la Revelació que la Verge i Mare de Déu per voluntat divina és Reina del Cel i de l'Univers. I això ho confirmen la tradició apostòlica i patrística i el magisteri de l'Església.
A l'Antic Testament ja hi ha algunes prefiguracions de la Verge Maria com a Reina, com en algunes frases del Cant dels Cants, en alguns Salms i especialment en el 45, i en altres llocs. Cal tenir en compte que en els temps bíblics els reis tenien moltes esposes a part de concubines i per això la reina era la mare del rei. I si alguns profetes critiquen el culte a una "reina dels cels" és perquè aquestes són falses i no l'autèntica que encara havia de venir al món, per l'estil de com algun critica i li pronostica la caiguda al rei de Babilònia per dir-se rei de reis, quan l'únic Rei de reis veritable és Jesucrist.
Al Nou Testament encara hi ha més fites explícites. Així a l'Anunciació, l'arcàngel Gabriel li anuncia a la Verge Maria que serà mare del Fill de Déu i descendent del rei David, del qui Déu li donarà el tron de David, el seu pare, i regnarà per sempre sobre la Casa de Jacob i el seu regnat no tindrà mai fi. Així Maria és la Mare del Rei universal i etern i per tant la reina mare. També al llibre de l'Apocalipsi, la Dona vestida del Sol, amb la Lluna als seus peus i una corona de 12 estrelles que dona a llum al Salvador que governarà les nacions és una imatge de la Mare de Déu. Com també és bíblica la consideració de Jesucrist com el Nou Adam i la seva mare Maria com la Nova Eva de la Nova Creació redimida pel sacrifici de Nostre Senyor a la creu i inaugurada amb la seva resurrecció gloriosa. I també caldria citar, com a prova indirecta, el centenar de vegades que hi apareix Regne de Déu o Regne del Cel.
A la 2ª meitat del segle IV en l'art i a principis del segle V en els escrits, Maria apareix ja reconeguda com a Reina i Mare al costat del seu Fill Jesucrist, Rei de l'Univers. I després del III Concili Ecumènic d'Efes (431) en que s'estableix com a dogma la definició de Mare de Déu, Theotokos, apareixen les denominacions de Reina del Cel, Nostra Senyora i Emperadriu de Cels i Terra, al costat del seu Fill el totpoderós Rei celestial i Senyor de l'Univers, governant d'acord amb Ell, amb una reialesa diferent i superior a la terrenal.
La Salve Regina, el Regina Caeli i l'Ave Regina Caelorum ja es resaven al segle XII i poden ser molts segles anteriors. Alguna d'aquestes antífones i oracions marianes es remunta al segle XI o X, però alguna d'elles pot ser del segle VI. I també al segle XII estan ja documentades les Lletanies Lauretanes, fixades en la seva forma actual al segle XVI, en les que en diverses ocasions s'invoca i se li suplica a la Verge com a Reina; Reina dels àngels, dels patriarques, dels profetes, dels apòstols, dels màrtirs, dels confessors, de les verges, de tots els sants, concebuda sense pecat original, assumpta al Cel, Reina del rosari, de la família i de la pau, sabent-se que ja al segle VII se li feien súpliques en forma de lletanies a Maria.
I en els misteris del Rosari, el 5è i últim dels de Glòria i últim de tot el Rosari, és la Coronació de la Verge Maria com a Reina i Emperadriu de Cels i Terra. Amb precedents, el rosari es pot remuntar fins a principis del segle XIII amb la visió de la Mare de Déu de Sant Domènec de Guzmán que li hauria mostrat i ensenyat a resar-lo, però la Dormició, Assumpció i Coronació de la Verge es remunten potser al segle II, quan ja són citades, i possiblement al mateix segle I dels fets i de l'inici del Cristianisme.
Siguem ben devots de la nostra Reina Maria, que tant ens protegeix i afavoreix, i procurem servir-la ben lleialment en aquest món per tal que un dia la poguem veure amb el seu Fill al Cel!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada