L' Església Catòlica

Catòlic vol dir universal i la denominació Església Catòlica ja es troba en les Cartes de Sant Ignasi d'Antioquia a principis del segle II i es va concretant durant el temps de la Patrística fins a fer-se general amb Sant Vicenç de Lerins (+ 450) que s'hi referí molt amb aquest nom, significant l'assemblea d'aquells qui creuen el que s'ha cregut sempre i arreu des del temps de Jesucrist i els apòstols. 

Església catòlica de ritus siro-malabar a la Índia 

Amb la denominació de catòlica no sols s'indica, doncs, el seu caràcter obert i destinat a tota la Humanitat de tot el món i de totes les èpoques, sinó també la seva ortodòxia doctrinal i puresa de la fe, de les que és dipositària i guardiana. Com va dir un molt destacat intel·lectual del segle XX que es va convertir al Catolicisme, citant els seus motius de joventut per fer-ho, "perquè entre les coses possibles hi ha aquesta: que existeixi la veritat i algú la posseeixi". 

I tenia raó, perquè com ja va veure St. Agustí, la veritat no pot no existir "perquè llavors seria veritat que no existiria la veritat", i perquè la Veritat és Déu, que se'ns ha revelat Ell mateix fent-se home en Jesucrist, que va fundar la seva Església amb vocació d'universalitat per arribar a tothom en l'espai i en el temps, i els apòstols escollits per Ell, tots els quals sortiren des de Jerusalem a missionar per les quatre direccions al seu voltant i arribaren molt lluny, com St. Tomàs a la Índia, imposaren les mans als seus successors elegits, els bisbes, i així la transmissió del Credo apostòlic en tota la seva senzillesa, puresa i integritat, va ser garantida a l'Església Catòlica, que ha conservat la successió apostòlica, la fe completa i segura, sense mancances ni afegits, i la tradició dels primers cristians fins el dia d'avui. 

I aquesta Església Catòlica que, com el seu nom indica, és la de tots, és la única en que això s'ha mantingut sempre, des del kerigma i el Símbol dels apòstols, després concretat en el Credo niceno-constantinopolità, fins al Nou Testament canònic, a l'igual que l'Antic Testament amb el seu cànon, i la tradició i el magisteri cristians catòlics, és a dir universals i eterns. El món això ho necessita molt i ara potser més que mai, tenint la promesa de Nostre Senyor que Ell estarà amb nosaltres cada dia fins a la fi del món i que les portes de l'Infern no prevaleixeran, per molt que l'ataquin, contra la seva Església. I és en aquesta Església universal on s'hi troba a Déu, sobretot en els sacraments, gràcies a l'acció en ella de l'Esperit Sant donat a la Pentecosta i que des d'aquell moment no la deixa mai.  

Preguem, doncs, demanant a Déu que la nostra zona del món, la primera en conèixer la veritat al ser la primera cristianitzada, no perdi mai aquest gran do i sigui en els nostres temps i sempre part del compliment de la promesa!