El sacerdot és l'amor del Cor de Jesús

Sant Joan Maria Vianney (1786 - 1859), el Sant Rector d'Ars, patró dels rectors de parròquies.

Una reconstrucció del rostre del sant, que no es va deixar fotografiar mai, feta a partir de retrats de l'època,
pels que ell tampoc posava sinó que els feien gent que el veia, així com del seu cos incorrupte, de l'any 1959

La imatge del rostre del sant sacerdot rural i molt destacat confessor de maratonianes jornades al confessionari atenent dia rera dia a multituds de pelegrins arribats al seu petit poblet des de tota França i encara d'altres països per a poder-se confessar amb ell. Grans pecadors endurits es convertien desprès d'haver-se fet penitents seus. I el diable estava furiós amb el sant que li arrebatava tantes ànimes esclaves seves i de camí cap a l'Infern i que les alliberava com a ministre del perdó diví i les encaminava cap el camí del Cel. Per això el diable l'insultava, l'amenaçava i intentava atemorir-lo amb tota mena de manifestacions espantoses arribant a sacsejar-ho tot i a ell també. Però el sant rector, molt auster i abnegat, no li tenia por i en ocasions per exemple comentava "aquesta nit el dimoni estava particularment furiós contra mi: avui vindrà a confessar-se algun gran pecador que se li escapa de les mans". 

Era tanta l'afluència de pecadors que es volien reconciliar amb Déu a través de la seva mediació sacramental que ja molts anys abans de la seva mort la Companyia de Ferrocarrils francesa va tenir que establir un bitllet especial d'anada des d'arreu de França a l'estació més propera a Ars, amb una estada d'una setmana, temps mitjà d'espera per les inacabables cues de penitents desitjoses de confessar-se amb ell, i bitllet de retorn al seu punt d'origen. 

I les conversions, igual que els miracles, eren continus, però el sant sacerdot seguia igual d'humil, ascètic, devotament religiós i gairebé vergonyós i abrumat per tot aquell moviment, "la meva pobre vida, la meva pobre mort" deia, però acceptant-ho com a voluntat de Déu, encara que personalment hagués preferit retirar-se a la soledat i el silenci per adorar, resar, meditar i fer penitència. En dues ocasions va intentar fugir del poble i retirar-se a un convent, però en els dos casos la gent se'n va adonar, el va seguir i arribar fins a ell i el va obligar a tornar al seu poble. 

I això que els seus inicis no havien sigut gens fàcils, sinó al contrari, perquè Ars era un poblet descregut i fins anticlerical en el que el van perseguir els problemes i les dificultats durant els primers anys, i on apart d'un grup de dones, quan ell va arribar només un home assistia a Missa els diumenges i festius; amb la seva estança allà els va convertir, parlant-los del pecat, del diable, del mal i de l'Infern però també de l'Amor i el perdó de Déu, la gràcia obtinguda per Jesucrist crucificat i ressuscitat com a salvador i redemptor de tots, la presència eficaç de l'Esperit Sant, i l'ajuda de la Mare de Déu, els àngels i els sants, i l'eternitat del Cel amb Déu, de manera que quan ell va ser cridat a la Glòria a Ars només un home de la localitat no anava a la Missa i totes les dones hi assistien, i avui dia tot el poble és un santuari amb una basílica, on es conserva el cos incorrupte del senzill i esforçat sant, que va ser un sacerdot segons el Cor de Déu. 

Que el Sant Rector d'Ars sigui model i exemple pels sacerdots catòlics, que des del Cel intercedeixi davant Déu per tots ells i que li pregui demanant que també en el nostre temps es converteixin molts i molt greus pecadors, i que Déu ens concedeixi molts, bons i sants sacerdots tal com Ell els desitja, és a dir segons el Cor de Déu!