dilluns, 1 d’agost del 2022

El sant bisbe teòleg i devot, fundador, prolífic escriptor, patró dels confessors i moralistes i doctor de l'Església


Sant Alfons Maria de Liguori (1696 - 1787), fundador dels Redemptoristes (1732), autor de Les glòries de Maria (1750) i de Teologia moral (1748) entre moltes altres obres, sobretot sermons, llibres i opuscles per fomentar la devoció al Santíssim Sacrament i a la Mare de Déu, i va ser bisbe de Sta. Agata de Goti (1762 - 1755). Canonitzat el 1839, el seu cos es conserva incorrupte i ha sigut declarat Doctor de l'Església (1871) i patró dels confessors i moralistes (1950), per l'encert i seguretat de les seves opinions en Teologia, Moral i Pastoral (1) i la seva claredat i eficàcia com a confessor i director espiritual (2). Molts dels seus llibres i fulletons encara es reediten i usen actualment per a fomentar l'amor a Déu, la pietat, la puresa i el fervor i la devoció a Nostre Senyor Jesucrist, a Verge Maria i als sants, i és encara un dels autors religiosos més llegits. 



La seva vida està plena d'aspectes interessants. D'una família aristocràtica però sense una gran fortuna, era el primogènit de 8 germans i ja de nen tenia dots per dibuixar i pintar i molt dotat intel·lectualment (3) amb 12 anys va entrar a la Universitat de Nàpols i el 1713, quan encara era un laic, es va doctorar en Dret civil i canònic, essent el seu examinador Giambattista Vico (1668 - 1744) i tot i que només tenia 16 anys va poder exercir d'advocat gràcies a un permís especial, però abandonà la professió el 1723, ja que la seva experiència a l'Oratori fundat per St. Felip Neri (1515 - 1595) el va convèncer de que tenia vocació sacerdotal i aquell any va començar els estudis de Seminari, però amb permís per seguir vivint amb els pares. Ordenat sacerdot el desembre de 1726, es va dedicar a l'evangelització dels joves pobres i marginals de Nàpols, predicant en un estil planer i accessible i obtenint moltes conversions i canvis de vida, així com la col·laboració dels mateixos joves convertits en les anomenades capelles del vespre, centres d'oració, educació, acollida i activitats benèfiques portats pels mateixos joves. El 1729 va deixar la seva casa familiar i es va instal·lar al Col·legi Xinès de Nàpols, on es feien estudis orientals i s'enseyava xinès a futurs missioners, a partir de llavors va començar a evangelitzar en les regions més desfavorides de l'interior de la regió napolitana, moltes d'elles en autèntica misèria. El 1731 mentre atenia a les víctimes d'un terratrèmol, va tenir una visió de la Mare de Déu com una noia d'uns 13 o 14 anys, amb un vel blanc. De resultes de la confidència d'una revelació que li feu una monja, va fundar un any després la Congregació del Santíssim Redemptor per a sacerdots, per atendre als joves desfavorits i en perill de marginació i la gent de les zones més pobres, i per lluitar pels extrems rigoristes i permissivistes en la moral, adoptant una posició centrada. També el 1732 va escriure la nadala "Tu scendi dalle stelle", en una versió original en napolità "Quano nacette Ninno", coneguda i popular encara avui a Itàlia. 




Jesucrist crucificat i la Verge Maria pintats pel sant 

Tothom té els seus sants preferits, i St. Alfons Maria de Liguori és des de fa molts anys, quan era jove, un dels meus, igual que possiblement ho és de molts. Que des del Cel ell pregui i intercedeixi per tots nosaltres, continuant així la seva obra predicadora i missionera a tot el món! 

(1) En les discussions sobre temes morals difícils, complicats i discutits, normalment es necessita que concordin en una decisió dos o tres autors de prestigi per donar-la per vàlida, però quan es tracta d'una opinió de St. Alfons Maria de Liguori, ja no cal buscar més perquè amb la seva ja es considera prou, de tanta que és la precisió, exactitut i seguretat en tots els temes, un dels motius pels que ha sigut declarat Doctor de l'Església.
(2) "Els pecadors han de ser tractats com ànimes a salvar, no com a criminals a castigar" afirmava, i es diu que mai va negar l'absolució a un penitent.
(3) Amb el seu primer preceptor eclesiàstic  a partir dels 6 anys va aprendre idiomes (francès, l'italià normatiu, espanyol, i també llatí i grec), història, matemàtiques i física, i amb un segon també filosofia i arquitectura, i a més va aprendre música. També va tenir des de nen, amb 7 anys, un director espiritual de l'Oratori.     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada