"La imaginació, la boja de la casa" - Sta. Teresa de Jesús
Pot ser cert, però es diu popularment que els bojos diuen la veritat, i en ocasions accedeixen a realitats amagades o per venir amb la seva expressió no modelada per la cultura i el consens o l'educació i formació acadèmica.
.jpg) |
| Una escena de la pel·lícula 2001: A Space Odyssey (1968), humans a la Lluna fent un descobriment |
Per això podem veure la imaginació en acció, una llista de novel·les de ciència ficció, en la que només algunes poques voregen la fantasia, i les altres es mantenen dins dels límits expandits del realisme científic. També incloc dues obres de divulgació (1) perquè avui dia sonen, almenys en part, com a ciència-ficció. Que sempre té una base científica tot i que faci extrapol·lacions i que és més ciència quan parla de coses que poden passar o que passaran en el futur i és més ficció quan més supera els límits raonables, acostant-se llavors a la fantasia.
Alethe diegemata (s. II) - Llucià de Samosata
Taketori monogatari (c. 875) - anònim japonès
Utopia (1516) - St. Tomàs More
New Atlantis (1626) - Francis Bacon
Somnium (1634) - Johannes Kepler
The man in the Moone (1638) - Francis Godwin
L'autre monde ou les etats et empires de la Lune (1657) - Cyrano de Bergerac
Les états et empires du Soleil (1662) - Cyrano de Bergerac
Entretiens sur la pluralité des mondes (1686) - Fontenelle
Micromegas (1752) - Voltaire
Allgemeine Naturgeschichte und Theorie des Himmels (1755) - Immanuel Kant
La pluralité des mondes habités (1862) - Camille Flammarion
De la Terre à la Lune (1865) - Jules Verne
Voyage autor de la Lune (1870) - Jules Verne
Erewhon (1872) - Samuel Butler
Flatland (1884) - Edwin A. Abbott
Les Xipéhuz (1888) - J-H Rosny
The time machine (1895) - H.G. Wells
Auf zwei Planeten (1897) - Kurd Lasswitz
The war of the worlds (1898) - H.G. Wells
The first men in the Moon (1901) - H.G. Wells
Die Universalbibliotekh (1904) - Kurd Lasswitz
Krasnaya zvezda (1908) - Aleksandr Bogdanov
The lost world (1912) - Arthur Conan Doyle
We (1921) - Yevgeni Zamiatin
Aelita (1923) - Aleksei Tolstoi
Berge, Meere und Giganten (1924) - Alfred Döblin
Frau im Mond (1928) - Thea von Harbou
A brave new world (1932) - Aldous Huxley
Starmaker (1937) - Olaf Stapledon
Out of the silent planet (1938) - C.S. Lewis
Das Glasperlenspiel (1943) - Hermann Hesse
Perelandra (1943) - C.S. Lewis
The premier tells the truth (1944) - Kenneth Ingram
That hideous strenght (1945) - C.S. Lewis
Earth abides (1949) - George R. Stewart
1984 (1949) - George Orwell
A subway called Mobius (1950) - A.J. Deutsch
The martian chronicles (1950) - Ray Bradbury
I, robot (1950) - Isaac Asimov
The quest for Saint Aquin (1951) - Anthony Boucher
The day of the triffids (1951) - John Wyndham
The sands of Mars (1951) - Arthur C. Clarke
Foundation (1951) - Isaac Asimov
Fahrenheit 451 (1953) - Ray Bradbury
Mission of gravity (1954) - Hal Clement
Martians, go home (1955) - Fredric Brown
The city and the stars (1956) - Arthur C. Clarke
The naked Sun (1956) - Isaac Asimov
The far look (1956) - Theodore L. Thomas
On the beach (1957) - Nevil Shute
Tummanost' Andromedy (1957) - Ivan Yefremov
The Midwich cuckoos (1957) - John Wyndham
Non-Stop (1958) - Brian Aldiss
A case of conscience (1958) - James Blish
Scavengers in Space (1958) - Alan E. Nourse
Business as usual, during alterations (1958) - Ralph Williams
A canticle for Leibowitz (1959) - Walter M. Miller
Flowers for Algernon (1959) - Daniel Keyes
Venus plus X (1960) - Theodore Sturgeon
Stranger in a strange land (1961) - Robert Heinlein
Hopsoil (1961) - Robert F. Young
Solaris (1961) - Stanislaw Lem
The man in the high castle (1962) - Philip K. Dick
La planète des singes (1963) - Pierre Boulle
Way station (1963) - Clifford D. Simak
Dune (1965) - Frank Herbert
Le cosmicomiche (1965) - Italo Calvino
Bill, the galactic hero (1965) - Harry Harrison
Make room, make room! (1966) - Harry Harrison
Bumberboom (1966) - Avram Davidson
Pavane (1968) - Keith Roberts
2001: A Space odyssey (1968) - Arthur C. Clarke
Feminine intuition (1969) - Isaac Asimov
A meeting of minds (1969) - Anne McCaffrey
London melancholy (1969) - M. John Harrison
Tau zero (1970) - Poul Anderson
Ringworld (1970) - Larry Niven
Dzienniki gwiazdowe (1971) - Stanislaw Lem
Piknik na obochine (1972) - Arkadi i Boris Strugatski
Rendez-vous with Rama (1973) - Arthur C. Clarke
The forever war (1974) - Joe Haldeman
Gateway (1977) - Frederik Pohl
Dying of the light (1977) - George R.R. Martin
The persistence of vision (1978) - John Varley
In the hall of the martian kings (1978) - John Varley
A world between (1979) - Norman Spinrad
Dragon's egg (1980) - Robert L. Forward
Contact (1985) - Carl Sagan
Hyperion (1989) - Dan Simmons
Jurassic Park (1990) - Michael Crichton
The martian (2011) - Andy Weir
La imaginació és diferent de la fantasia igual que la ciència-ficció és diferent del genère fantàstic. Imaginació és allò que no és però que podria ser ara o en un futur, o que hauria pogut ser en un passat alternatiu a com ha estat realment. En canvi fantasia seria allò impossible del tot, per contradir lleis científiques, la lògica o el sentit comú més elemental i seguir lleis pròpies o no seguir-ne cap, considerant-ho tot possible, tot i ser incoherent, il·lògic o contradictori. La frontera de la ciència ficció es troba en allò que és improbable que arribi a succeïr mai, pertanyent l'extremadament improbable a la ciència-ficció (fenòmens quàntics fora del món subatòmic, p.e.) i el totalment improbable (absurds, incongruències, capricis irreals) a la fantasia. La imaginació és allò verossímil en uns límits molt amples (què passaria si...) i la fantasia és allò del tot inverossímil (que nomès pot ocòrrer en somnis i deliris o en un món inventat irreal).
Aquestes novel·les no sols reflecteixen diverses possibilitats sinó que també reflecteixen molt bé la mentalitat de l'època i el lloc en el que van ser escrites, així com la personalitat dels seus autors.
La influència del país i del temps es veu en la cronologia i nacionalitat dels autors i s'hi pot afegir a més una classificació d'alguns d'aquests pels seus suposats estils personals.
1 George R. Stewart, Robert Heinlein, Boris Strugatski, Joe Haldeman, John Varley
2 C.S. Lewis, Stanislaw Lem, Arkadi Strugatski
3 Karel Capek, Clifford D. Simak, Ray Bradbury, Norman Spinrad, George R.R, Martin
4 Voltaire, Dan Simmons
5 Cyrano de Bergerac, Aleksei Tolstoi
6 George Orwell, Harry Harrison, Philip K. Dick
7 Johannes Kepler, Jules Verne, H.G. Wells, Yegeni Zamyatin, Aldous Huxley, Ivan Yefremov, Pierre Boulle, Isaac Asimov, Carl Sagan, Michael Crichton
8 St. Tomàs More, Hugo Gernsback, Olaf Stapledon, Arthur C. Clarke, Theodore Sturgeon
(1) Les de Fontenelle, Kant i Flammarion, que no són novel·les sinó exposicions de tipus científic, però que parlan dels habitants dels altres planetes del Sistema Solar i en donen característiques i tot
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada