Els segles XV - XVII es poden definir a Europa com el món o el temps germànic, o també dit imperial, perquè el domini cultural alemany anava acompanyat pel complementari del seu aliat, l'Imperi hispànic. tant política i militarment com amb el Segle d'Or espanyols aproximadament entre la 2ª meitat del segle XV, amb els Reis Catòlics, fins a la 2ª meitat del segle XVII . Però tot i que Espanya va tenir un paper mundial predominant en aquests segles, sobretot entre 1580 - 1640, i era culturalment molt potent especialment entre 1550 - 1650 (1) el veritable motor culturali d'innovació i canvis era alemany, com es veu en els diversos regnes i organitzacions com el Sacre Imperi Romà Germànic, l'Orde Teutònica i la Hansa, però sobretot moltes grans figures que influïren profundament i arribaren a canviar el món. Algunes de les principals:
Per exemple Johannes Gutenberg (1400 - 1468), inventa la impremta c. 1450 i canvia el món europeu i occidental d'una manera decisiva i amb ell tot el món.
Els monjos Heinrick Kramer (1430 - 1505) i Jacob Sprenger (1435 - 1495) publiquen el Malleus maleficarum (1487) i comença a Europa la caçera de bruixes, especialment intensa al món germànic i anglosaxó, que durarà fins a finals del s. XVII amb alguns episodis encara a Centreuropa fins el segle XVIII.
Jakob Fugger "el Ric" (1459 - 1525), un gran banquer, cofinança l'elecció de Carles V com emperador (1519), funda el complex de vivendes socials Fuggerei (1521) a Augsburg i junt amb Bartholomäus Welser (1484 - 1561) que també cofinancia l'elecció, inicien el capitalisme, amb les banques financeres Fugger i Welser.
Martin Waldseemüller (1470 - 1520), cartògraf, convençut que Cristòfor Colom no havia arribat a les Índies sinó a unes altres terres, va ser el primer en parlar d'un Nou Món en el mapa Universalis Cosmographia (1507) junt a Matthias Ringmann (1482 - 1511), i els que li van donar el nom d'Amèrica en honot d'Amerigo Vespucci, qui el 1504 ja havia manifestat que havent estat anteriorment a les Índies Orientals amb els portuguesos, la seva visita amb els espanyols a les Índies Occidentals el va convèncer que no eren les mateixes terres i que allò no era Àsia sinó un nou continent. Popularitzat el nom d'Amèrica per la impremta, aquest s'estengué fins adoptar-se universalment.
Nicolau Copèrnic (1473 - 1543), que des del 1510 o 1512 estava convençut del Sistema Solar amb la Terra com a planeta orbitant el Sol i rotant sobre si matteixa i amb la Lluna com a satèl·lit oirbitant-la, les idees del quañ ja eren conegudes i discutides el 1540 però que va ser el 1543 amb la publicació del seu llibre De revolutinoibus orbbium coelestium que es va generalitzar, tot i que escrivia en llatí i amb aparell matemàtic i geomètric. La revolució copernicana de la cosmovisió acabava de començar i amb ella l'inici de la ciència moderna.
Martin Luther (1483 - 1546) planta les seves tesis contra les indulgencies a Wittenberg l'any 1517 i comença el moviment protestant, que dividit en moltes denominacions ha continuat fins avui dia. Molts dels primers líders i teòlegs protestants - , amb la notòria excepció de Calví que era francès, i del calvinista John Knox, escocès - van ser alemanys, com Ulrych Zwingli (1484 - 1531), Andreas Karlstadt (1486 - 1541), Thomas Müntzer (1489 - 1525), Martin Bucer (1491 - 1551), Menno Simmons (1496 - 1561), Philipp Melanchthon (hel·lenització d'Schwartzerd, 1497 - 1560), que va tenir un paper fonamental en la Reforma, Heinrich Bullinger (1504 - 1575), Martin Chemnitz (1522 - 1586), Jacoobus Arminius (Hermanszoon, 1560 - 1609) i molts altres sense els quals el protestantisme no s'haguès consolidat i hauria fracassat i desaparegut, així com el suport de molts prínceps, la majoria germànics i escandinaus. Però Martin Luther a més de l'inici del protestantisme també va fer una altra contribució decisiva històricament, va traduïr la Bíblia a l'alemany, completant-ho el 1534, i així va reiniciar la pràctica de les traduccions bíbliques a idiomes moderns i a més va posar les bases de l'alemany normatiu actual i per tant de la literatura alemanya.
Carles V (1500 - 1558), d'origen flamenc i nascut a Gant, és elegit emperador del Sacre Imperi Romà Germànic (1519 - 1556) i rei d'Espanya (1516 - 1556), dos entitats nacionals aleshores en el seu apogeu i poderosíssimes, i junt amb el seu fill Felip II (1527 - 1598), que tot i que nascut a Valladolid segueix essent flamenc de família i estil, és rei d'Espanya (1556 - 1598) i de Portugal (1580 - 1598) i pare i fill són els monarques més poderosos del segle XVI, amb intervencions decisives en la història mundial com la conquesta de Mèxic (1521) i del Perú (1533), la defensa de Viena (1529) i les victòries de Sant Quintí (1557) i de Lepanto (1571), amb uns Terços hispànic hegemònics al món fins al primer terç del segle XVII. Tot i que separat del Sacre Imperi, que segueix essent poderosíssim, el regne hispànic téencara importants possessions a Europa, sobretot a Flandes, França i Itàlia, i acaba de començar la conquista d'Amèrica, establint-hi virregnats, no pas colònies, és a dir considerant-ho part del propi país, aviat ampliat a les Filipines (1565). I amb la unió amb Portugal, formen un imperi mundial amb possessions i activitats als 5 continents.
Els Welser també van rebre de Carles V el privilegi de poder explorar, conquerir i colonitzar Veneçuela, la Klein-Venedig o Weslerland, a Amèrica del Sud, cosa que va implicar el domini alemany sobre aquesta gran zona d'Amèrica del Sud de 1528 a 1546, quan va revertir a la Corona espanyola. Començada l'exploració i la conquesta per Bartholomäus Wesler, al qui Carles V va pagar així els diners que li devia, a la recerca de El Dorado i pagant-t'ho tot la pròpia família Wesler, i fent-ne la capital la ja fundada Coro, que van rebatejar com Neu Augsburg. El primer conqueridor i governant, Ambrosius Ehinger (1500 - 1533, ) va fundar Maracaibo (1529 anomenant-la Neu Nürnberg), el seu successor va ser Georg von Speyer (1500 - 1540) i el tercer Philipp von Hutten (1505 - 1546). Uns altres integrants destacats van ser Nikolaus Federmann (1505 - 1542), que va fundar Santa Fe de Bogot`a Colòmbia, i Bartholomäus Wesler el Jove (1512 - 1546).
Gerardus Mercator (1512 - 1594), de nom real Gerhard Kremer, flamenc de naixement i que morí a Alemanya, amb el nom llatinitzat que igual que hel·lenitzar el nom er el costum de l'època al món germànic, ja el 1538 va fer un mapa que representava les costes i regions conegudes d'Amèrica i en el que va utilitzar per primer cop el terme Amèrica del Nord, i el 1569 va utilitzar per primer cop la projecció Mercator d'ús general fins recentment i també va inventar el nom "atles".
Johannes Kepler (1572 - 1630), el gran astrònom que va descobrir les 3 lleis del moviment planetari (1609, 1619) i que va escriure la primera obra de ciència-ficció moderna, Somnium (1634)
I aquests nomès són uns pocs, se'n podrien citar molts més, icloent austríacs, suïssos, holandesos - als primers segles d'independència, poc diferents dels alemanys, amb els que els unia un continuum lingüistic i cultural amb l'Alemanya del nord - danesos, ja que l'Schleswig-Holstein estava unit a Dinamarca i diverses ocasions el duc del territori va ser alhora rei de Dinamarca, i fins alemanys de Curlàndia, sota el domini de Polònia-Lituània però amb certa autonomia. També cal destacar la gran influència alemanya a Escandinàvia i a l'Europa de l'Est i fins a la Gran Bretanya.
I encara la Hansa, en aquests segles en el seu zènit marítim i comercial, l'Orde Teutònica, que al segle XVI va canviar, Prússia ja activa al segle XVII...
Aquest esplendor va començar a tenir un moment molt tràgic, precursir del final de la hegemonia, amb la Guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) en que Alemanya va ser el camp de batalla d'uns i altres que van intervenir en les guerres internes alemanyes, va sofrir una tremenda destrucció i la seva població va ser delmada en un alt grau. La Pau de Westfàlia (1648) canviaria el món europeu, i mundial, ja que alteraria les divisions del Tractat de Verdú (843) i acabaria amb la Cristiandat, la unió cristiana amb arrels al segle IV amb Constantí i Teodosi, i realitzada des dels segles VIII-X amb els francs i Carlemany i Otó I i els otons, que per tant estava establerta des de feia gairebé un mil·lenni tot i els sotracs del trencament entre catolics romans i ortodoxos grecs (1054), l'anomenat exili babilònic del Papat fora de Roma (1305 - 1377), i l'afortunadament temporal i breu Cisma d'Occident (1378 - 1417), que havian sigut incidents greus però no havien aconseguit trencar ni la idea ni la realitat com ho faria la .Reforma proestant des del 1517 i sobretot la Guerra dels Trenta Anys i la seva finalització en la Pau de Westfàlia. Però tot i així la inèrcia històrica era molta i no és fins al segle XVIII que dona pas a un domini cultural francès d'un segle i desprès als s. XIX - XXI el predomini anglosaxó en el que encara vivim ara. Però com se sol dir, aquesta ja és una altra història.
(1) Amb sants com St. Ignasi de Loyola, Sta. Teresa de Jesús i St. Joan de la Creu, cardenals com Cisneros, filòsofs i teòlegs com Vitoria, Soto, Cano, Báñez i Suárez alguns d'ells importants al Concili de Trento, literats com Cervantes, Góngora, Lope de Vega, Tirso de Molina, Quevedo, Gracián i Calderón de la Barca, pintors com Velázquez, Zurbarán i Murillo... i això sense parlar dels descobridors, exploradors, conqueridors i colonitzadors d'Amèrica i del Pacífic, que farien la llista molt llarga. Però era una gran floració dins de la mentalitat de l'època.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada