Experiencia vital i aprenentatge intel·lectual de l'altre

Per si una experiència pot ser útil: 

En una ocasió un company d'un país forani em comentava que ell tenia un gran desconeixement, humanament parlant, de la psicologia femenina, perquè en la seva família eren nomès germans i de molt petit ja va entrar al seminari on hi va seguir fins la seva ordenació, i fin s llavors, quan va començar la seva labor pastoral i va començar a tractar-les en la parròquia eren per ell unes grans desconegudes. Li vaig dir que no era el meu cas, perquè com a germà gran de la família tenia dos germans i quatre germanes menors, i tot i que l'escola va ser de sols nois i igual el servei militar, a la universitat ja erem joves dels dos sexes i desprès com a professor d'autoescola des de jove en vaig tractar a moltes de totes les edats condicions i edats, grans i adultes i joves i adolescents, la gran majoria alumnes, però també altres professores col·legues i examinadores, i fent de periodista també des de jove en vaig conèixer moltes tant companyes de redacció com dones de tot tipus a les que entrevistava. I que en diferents etapes de la meva vida, de noi, de jove i d'adult vaig estar enamorat de quatre noies al llarg dels anys amb dues de les quals vaig pensar seriosament en festejar en vistes a casar-m'hi, però tot i que no va sortir malgrat que l'interès era mutu, l'amor és una gran font de coneixement de l'altre que et fa estar atent, et recorda i et fa reflexionar sobre elles i la relació, procurant comprendre i triant allò que semblava millor pels dos i en algun cas el millor per l'altre. 

Però es diu que Sigmund Freud (1856 - 1939), que en va tractar a moltes, es va casar i va tenir filles, al final de la seva vida es preguntava estranyat "però què volen les dones?" i alguns psicòlegs han fet metàfores (1) per intentar explicitar-ho o han arribat a la conclusió que ni les mateixes dones s'entenen i sovint tampoc a elles mateixes. 

Però sí que tenen una personalitat comú, com a dones, i una de personal, com a éssers individuals, que són objectives i que es poden descobrir, explorar, estudiar i en certa mesura generalitzar, per tal de facilitar el coneixement, tant inruïtiu com intel·lectual o relacionar, i així poder tenir-hi una bona relació segons el principi "primer de tot no fer mal i a partir d'aquí fer tot el bé que es pugui", cosa que la ignorància de qui és i com és l'altre impedeix, provocant en ocasions equivocacions, fracassos i desastres en un o en tots dos.  Així en el popular però poc científic sistema Mbti se sol afirmar que la incompatibilitat més gran és entre els "sensors", manuals, sensuals, concrets, calculadors, pràctics, hàbils i realistes a ras de terra, i els "intuïtius", intel·lectuals, imaginatius, innovadors, abstractes, complicats, dominats pels seus pensaments i sentiments, creatius i somniadors, tant en homes com en dones. A aquests dos grups almenys d'entrada els costaria molt d'entendre's i de tenir una relació fàcil entre ells, excepte naturalment les relacions professionals, funcionals, obligades o d'interès. Però en les relacions amistoses i sobretot sentimentals, hi ha molts obstacles que no són impossibles però sí molt difícils de superar tot i que aconseguir-ho els podria ser molt positiu, ja que cadascun d'ells es fort en les àrees on l'altre és dèbil, i la col·laboració i ajuda mutua els faria molt bé, com en les relacions familiars.

Aquí mostro un sistema merament expositiu, amb personatges ben coneguts, sobretot del cinema - tot i que en els actors hi ha el perill de confondre la persona amb els seus papers, tot i que alguna cosa hi queda - més que res per mostrar un esquema de les diferències en estils de vida, que si no es tenen en compte poden provocar maldecaps, fracassos i fins sofriments, i saber com és l'altre no sols pot ajudar molt sinó ser quasi necessari per evitar errors i malentesos, "tout comprendre c'est tout pardonner" com diu la dita francesa. 

Els estils bàsics, molt esquematitzats, són aquests: 

Estil personal 1

Ginger Rogers (1911 - 1995) 

Audrey Hepburn (1929 - 1993) 

Julie Andrews (1935) 

Estil personal 2

Katharine Hepburn (1907 - 2003) 

Vivien Leigh (1913 - 1967) 

Ava Gardner (1922 - 1990)

Estil personal 3

Lauren Bacall (1924 - 2014) 

Claudia Cardinale (1938 - 2025)

Raquel Welch (1940 - 2023) 

Estil personal 4

Elizabeth Taylor (1932 - 2012) 

Brigitte Bardot (1934 - 2025) 

Romy Schneider (1938 - 1982) 

Estil personal 5

Frances Farmer (1913 - 1970) 

Grace Kelly (1929 - 1982)

Diana de Gal·ls (1961 - 1997)  

Estil personal 6

Vanessa Redgrave (1937) 

Marie Laforêt (1939 - 2019) 

Catherine Deneuve (1943) 

Estil personal 7 

Natalie Wood (1938 - 1981)

Julie Christie (1940) 

Françoise Hardy (1944 - 2024) 

Estil personal 8

Olivia de Havilland (1916 - 2020)  

Doris Day (1922 - 2019) 

Jane Fonda (1937) 

Hi ha estils més compatibles i d'altres més difícils de compaginar, com si un prefereix sortir sempre que pot i estar amb companys i amics, i l'altre prefereix quedar-se a casa, sol o amb els seus familiars més íntims. Trobar un punt d'encontre en aquest i altres casos de diferències per l'estil, com qui prefereix els esports extrems de risc i les aventures difícils i qui nomès vol estar tranquil i descansar, llegint i escrivint, i té aversió a l'esforç físic i encara més al perill, el millor i en ocasions quasi l'únic posible és que anessin cadascú pel seu compte i en tot cas s'admiressin a distància si és el cas. Però hi ha molts més casos com la persona diürna i de matins i la que dona el millor a les tardes i nits, difícils de trobar-se i de compartir la vida junts, o el molt realista i de peus a terra i el d'expectatives ideals i somnis poc realitzables, que és difícil que es posin d'acord a no ser que la intensitat de l'afecte i l'amor els faci abdicar i es vagin apropant  a la recerca d'un terme mitjà més o menys satisfactori, tot i que no plenament de l'un i l'altre. O el que sempre viatjaria i el que prefereix la comoditat del conegut i habitual. O quan un no veu ni valora els mèrits i punts forts de l'altre, i li semblen equivacions i debilitats, i no vol baixar de la seva percepció i idees perquè li semblen que no cal modificar-les ni cambiar-les, cosa que en ocasions, quan no són coses decisives i innegociables, pot ser una forma d'orgull. Per això i tot i que és trist trencar pot ser un acte de lleialtat i respecte, per fer-ho abans que sigui tard, un cop descobert que els seus projectes vitals no són compatibles i ni tan sols poden ser complementaris. No tothom compagina amb tothom en un nivell profund, encara que sí que es pot fer amb la immensa majoria d'una manera superficial i menys compromesa, i per això són quasi un miracle les relacions de parentesc familiar, on per costum, vida compartida i creixement junts s'entenen i s'aprecien malgrat tenir caràcters oposats, i no és el mateix tractar a una persona en el treball, veïnatge, hobbies o professió que casar-se amb ella, que és la intimitat més profunda entre dos éssers humans, i això té unes condicions, uns costos i unes conseqüències. Per això per escollir bé o ni que sigui d'una manera possible a la persona amb la que un vol viure en la màxima intimitat fa falta l'experiència, intel·ligència i prudència humanes i si pot ser l'ajut diví a través de l'oració i els sagraments demanant claredat per veure si convè o no i per això si és de Déu, inspiada o almenys aprovada per Ell, o no la voluntat de fer-ho.  Trobar la pròpia vocació, allò que ens farà feliços i amb el que tindrem èxit i ens sentirem realitzats a la vida, exigeix molt discerniment natural i molta ajuda celestial per veure-ho clar.

(1) Com la de la psicologia "masculina" dels gossos i la "femenina" dels gats d'un i altre sexe, però potser més accentuades en els gossos mascles i les gates femelles.