A la vida ens podem formular, i hauríem de fer-lo, molts per què, en realitat un nombre tan gran que humanament sembla superar-nos, "per què això?" "per què allò?", "per què em passa?"... començant per el bàsic "per què existeix alguna cosa en lloc del no res?" l'inici del qual s'atribueix a St. Tomàs d'Aquino (1225 - 1274) tot i que posterioorment s'hagi fet famós a travès de filòsofs molt més recents, alguns dels quals potser van descobrir l'interrogant de forma independent.
Jo mateix des de jove, des que gairebé era un noi, em vaig plantejar molts cops la pregunta "per què les coses són com són i no de qualsevol altre manera?", s'entén que havent-hi tantes possibilitats, i que és semblant a l'anterior. Per exemple una concreció d'aquesta pregunta és "per què em sento existeint i viu precisament ara, amb l'edat que tinc, l'any 2026, igual que com tantes vegades en el passat em vaig sentir existint i. visquent en tots els temps anteriors?".
I només hi ha una resposta a tots els per què, que resulta ser única i la mateixa per a tots, darrera tots ells: Déu.
Déu és la única resposta possible, la veritable i la real. Sense Déu tots els "per què?" queden sense explicació (1). Caldria reflexionar-hi molt de nou.
(1) I els nens, sobretot a una determinada edat, fan contínues preguntes del "per què?" cosa que dona una altra comprovació més de la veracitat de l'afirmació divina "si no us feu com a nens no entrareu al Regne del Cel", ja que caldria, entre d'altres coses, que tornessim a fer-nos aquestes preguntes, sobretot en allò que més ens preocupa, fins que descobrim la seva font en Déu, que se'ms ha manifestatt i revelat per respondre'ns-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada