Fases evolutives històriques

Les civilitzacions des del principi fins al final, exemplificades en els seus governants: 

Imatge al·legòrica de la Història: el pas del temps, el moviment humà, observar i anotar, 
però no sols per curiositat o memòria, sinó per interpretar-la i treure'n les conseqüències

La Humanitat progressa i la seva Història no es repeteix, però sí que té un ritme cíclic en les seves civilitzacions, societats i cultures, en una mena d'avenç helicoidal, sempre diferent però amb moments similars i en part comparables. Les fases comunes del desenvolupament tipic podrien ser aquestes:

Inici

Canvis, que poden ser bons i duradors, o no (1)

Constantí, Wu Zetian, Tamerlà, Carles V

Expansió

Varien moltes coses a partir que el nou s'expandeix

Alexandre Magne, Juli César, Otó I, Cortés, Pizarro, Pere I el Gran

Lluites d'afirmació

Poden ser físiques, intel·lectuals o ambdues 

Qing Shihuang, Sejong, Hideyoshi, Felip II 

Consolidació

Floriment del nou

August, Tang Xuanzong

Nova societat (2)

Penetració d'ideologies, sovint externes 

Justinià, Tang Taizong, Carlemany 

Apogeu

Esplendor i tocar sostre 

Francesc I, Solimà el Magnífic, Ivan el Terrible, Akbar, Lluís XIV, Aurangzeb 

Reformes

Perllongació reformant-se,i tancant-se o obrint-se

Teodosi, Abbas el Gran 

Final (3)

Acaba un temps antic i es prepara un temps nou

Yang Guifei, Vlad Tepes, Kublai Khan, Ismail I 

A partir d'aquest esquema pot ser possible situar el moment actual en el context, entendre millor el passat que ens hi ha portat i predir el possible futur desenvolupament (4) 

(1) Quan una cosa comença, una anterior acaba, per això es poden confondre amb els finals

(2) No sempre l'ordre lògic coincideix amb el cronològic, poden superposar-se o intercambiar-se 

(3) Quan un estat de coses acaba un altre comença per això es poden confondre amb els inicials 

(4) Que és del que han parlat els profetes en les seves visions inspirades del futur, i que han fet, o intentat fer, els grans filòsofs de la Història, com St. Agustí, Ibn Khaldun, Vico, Spengler, Toynbee, així com les antigues explicacions mítiques, com les de les diferents Edats i amb l'Edat d'Or al passat, al present o al futur, així com contribucions interessants com la de Deulofeu amb la matemàtica de la Història,  o Asimov amb la fictícia "psicohistòria", introduïda com a prevista evolució galàctica en una novela de ciència-ficció.