Unitat en la diversitat, el cos viu

Compartint amb els altres l'avansala de l'eternitat 

"A la casa del meu Pare hi ha moltes morades" (Nostre Senyor Jesucrist)

L'Església, el Cos de Crist, el té a Ell per cap i té molts membres amb funcions diferents, tots els quals són importants i necessaris, com tots els òrgans i parts d'un cos són bàsics per a l'existència, la vida i la salut d'aquest. 

Diferencies exteriors com a manifestació de les diverses disposicions interiors
i carismes. I quan escull la vida religiosa ha de demanar a Déu que li doni el
discerniment per triar bé l'estil de vida de l'Orde, per exemple de vidaactiva o
contemplativa, les constitucions, la missió, el do particular del fundador i en 
general l'estil de vida, per tal de perseverar i realitzar-se en la seva vocació.  

La unitat no vol dir homogeneïtat ni uniformitat, al contrari és necessari que hi hagi totes les funcions necessàries i que totes col·laborin harmònicament i eficaçment, només així es pot viure i estar sa. I en l'Església l'Esperit Sant donat, rebut i actuant, és el que garanteix la unió en un perfecte equilibri de tots els diversos dons que Ell mateix concedeix. No sols és el motor de l'Església, Aquell que li dona vida, encert i santedat, sinó que també és com el director d'orquestra que conjumina tots els músics i instruments en una bella simfonia meravellosa. 

Igualment, en la biologia, la salut, el silenci del cos perquè tot funciona bé, exigeix una direcció que ho possi tot en comú, cadascú segons allò a que està destinat. I quan un grup de cèl·lules comencen a prescindir del programa conjunt i van pel seu compte, això és tradueix en un tumor, una malaltia, que perjudica al cos i que a més pot ser benigne, es dir sense passar d'uns límits, o maligne, descontrolat del tot.