Xavier Lázaro, in memoriam

El meu germà Xavier Lázaro (1961 - 2022) era una persona religiosa. 

El Xavier Lázaro l'any 1971, amb 10 anys 

Malgrat els seus dubtes i les qüestions que durant tota la seva vida es plantejava, perquè li atreia molt reflexionar sobre aquests temes, va ser sincerament creient tota la seva vida.

S'havia preocupat pels temes religiosos i plantejat moltes preguntes des de noi fins als seus últims temps, però sempre va ser un catòlic convençut. 

Quan era un nen i un noi tenia de llibre de capçalera a la tauleta de nit la Imitació de Crist de Kempis, que llegia asíduament, probablement durant molt temps cada vespre abans d'anar a dormir.

També assistia quasi sempre, per no dir sempre, a la Missa dominical. Durant molts anys, fins i tot quan ja vivia a Roda de Ter, anava a Missa a Folgueroles, perquè li agradava molt escoltar a Mn. Jacint Ramon (1931 - 2006), que va ser ecònom (1) del poble des de 1973 al 1998. Després havia anat sovint al Remei amb els franciscans, i més tard va ser assidu de la Missa vespertina de la Divina Pastora, feta per Mn. Pere Soler.  

També havia fet, com mecànic i informàtic, molts treballs de col·laboració amb diversos mossens i parròquies de la comarca, com Mn. Pere Oliva i forces altres. 

Tota la vida havia buscat a Déu amb veritable interès per trobar-lo, i ho va fer en la religió dels seus pares i de la seva família, en Jesucrist i en l'Església Catòlica, a la que sempre va voler pertànyer. I és que com deia Sant Agustí: "Tu no em buscaries, si no m'haguessis ja trobat". I així va ser en ell, això es va complir plenament en la seva vida. 

Que el Senyor li perdoni els pecats de la naturalesa humana i li premiï tot el bé que va fer, que en el moment de la seva trobada definitiva amb Déu hagi pogut veure el rostre somrient de Jesucrist que li deia: "Fill, en aquest món ja has tingut les penes, ara entra als goigs dels meu Regne celestial!". Que així sigui!  

(1) Un títol equivalent a rector, com "regent".