Un conte que potser convé llegir

Fa molts anys vaig llegir un conte curt d'Isaac Asimov (1920 - 1992), un autor que no obstant m'agrada molt més com a divulgador científic, ja que té obres extraordinàries com Introducción a la Ciencia, El Universo, Enciclopedia biográfica de la ciencia y la tecnologia, Civilizaciones extraterrestres i ¡Cambio! 71 visiones del futuro, entre moltes altres (1) així com a divulgador històric amb els llibres de la sèrie Història Universal Asimov (2), que com autor de ciència-ficció, tot i que en aquest camp també té algunes obres extraordinàries i que han resistit molt bé el pas del temps, mentre que altres, que em van cautivar en el seu moment han resultat amb els anys ser fluixes o malintencionades, o amb episodis puntuals desagradables que espatllen tot el conjunt, o massa repetitives, estenent massa amb els anys determinades sèries. 

Però com a divulgador del coneixement en matèries molt diverses Asimov és realment excepcional, més objectiu que Carl Sagan (1934 - 1996) i més realista que Arthur C. Clarke (1917 - 2008), els altres dos dels més grans difusors de la ciència del segle XX, entre realment molts. 

Com pronosticador del futur Asimov va ser força bó, però també alguna
historieta seva de ciència-ficció il·lustra força bé coses possibles ben aviat

Però una altre característica d'Asimov és que va tenir una visió molt encertada del futur. Al 1964 li van demanar que fes una previsió de com seria el món 50 anys més tard, i el 2014 es va poder comprovar que ho havia predit correctament gairebé tot, degut a estar molt ben informat, ser molt intel·ligent i tenir una intuïció particularment afinada del desenvolupament de la ciència, la tècnica, la societat i fins i tot la política internacional i mundial (3). Així es va colocar junt amb altres pronosticadors sorprenentment fiables del futur com Jules Verne (1828 - 1905). 

Però és que a més Asimov té observacions, idees i frases que per si soles t'obren o t'esclareixen tot un tema. I com autor de ciència-ficció té algunes suposicions sobre escenaris possibles en un futur, el seu gran tema vital, que resulten molt instructives i que fan reflexionar. Un conte curt que recordo, perquè des que el vaig llegir fa molts anys ja no se'm va oblidar, és el títolat "La criba", en que en un món superpoblat, amb fam i amb amenaces de guerra a gran escala, un grup del govern pressiona primer a un bioquímic que ha fet un descobriment d'un producte químic que pot salvar milions de vides, prohibint-li que ho doni a conèixer públicament, segrestant-lo a la pràctica i després demanant-li que en faci una versió que convenientment administrada serveixi, pel contrari, per eliminar una gran part de la població mundial. El desenllaç sorprenent i com d'una dura justícia poètica, manifesta clarament el que pensava l'autor sobre aquests plans de fer un triatge sobre la superpoblació. És possible que llegir aquesta petita narració, força breu i que es pot trobar fàcilment a internet, pugui fer-nos veure més clar coses del nostre món actual o d'un futur no excessivament llunyà. Potser convé fer-ho i tenir-ne present la mera possibilitat de quelcom semblant. 

(1) Són especialment deliciosos els reculls de relats curts de divulgació científica com els de Los lagartos terribles y otros ensayos científicos o El electrón es zurdo y otros ensayos científicos, en els que és molt instructiu, entenedor i amè. 

(2) Composta per llibres molt clars i interessants, Los griegos (1965), La república romana (1966), El imperio romano (1967), Los egipcios (1967), El Cercano Oriente (1968), La formación de Inglaterra (1969), Constantinopla, el imperio olvidado (1970), La Alta Edad Media (1970), La Tierra de Canaán (1971),  La formación de Francia (1972), La formación de América del Norte (1973) i tres llibres més sobre la Història dels Estats Units des de 1763 fins al segle XX. Vaig gaudir molt llegint-los a primers-mitjans dels anys 80s, i són llibres molt descriptius, concrets i que dins de cada un conserven l'orde cronològic molt ben estructurat i lligat. 

(3) En canvi Clarke, fent una previsió a molt menys distància temporal, de 25 anys, es va passar d'optimista pronosticant bases habitades a la Lluna, colónies en òrbita i exploracions humanes al planeta Mart i similars, que no s'han acomplert i que si mai ho fan el mínim que es pot dir és que en tot cas encara queden el futur, anys després de passat el termini previst. En canvi Asimov sempre va saber separar el desig i el somni de la realitat del futur previsible, i va tenir raó en ser moderat en això.