L' acceptació fraternal del proïsme

A l'Església grega es coneix un sant, del primer mil·lenn i poc conegut, que rep el nom del "sant de l'acceptació incondicional del proïsme" o "sant no jutjador". La seva història es ben curiosa. 

Es tracta d'un monjo que era bastant negligent i desganat, al que els seus mateixos companys tenien per poc esforçat i sense gaire cura, partidari del mínim necessari per complir amb les seves obligacions. I per això es van sorprendre quan en el seu llit de mort el van veure somriure i amb una expressió de felicitat.

"He tingut una visió" els hi va dir, quan li van preguntar, relatant que havia vist dos àngels, un al costat de l'altre, que li ensenyaven un document on constaven els seus defectes i faltes, negligència, comoditat, desànim, rutina, falta d'exigència, tardança... faltes no tan greus com per que el seu destí fos l'infern però sí per una temporada en el purgatori. I segons va dir als seus companys, ell els hi va contestar: "El vostre Senyor i el nostre Senyor i Mestre va dir: no jutjeu i no sereu jutjats... i jo no he jutjat mai a ningú". Llavors, en la visió, els dos àngels es van mirar un moment i un d'ells va estripar el paper on constaven les seves culpes, i aquí va acabar la visió. 

D'aquí la seva expressió de pau i de serena alegria davant la seva mort, que va ocórrer un temps després. Convençuts de que el seu company, malgrat les seves flaqueses, havia anat directament al Cel sense necessitat de purificar-se, degut a la seva actitud vital de no jutjar als altres, que li estalviava el judici a ell, tal com diu Jesús, els seus companys monjos el van començar a considerar sant, i tot i que es coneix molt poc de la seva vida i no s'ha conservat sembla ni el seu nom, l'Església ortodoxa el va reconéixer com a tal, "el sant que no va jutjar mai ningú". Fins i tot té una data de celebració al santoral del calendari (1).  

Tot i que d'una manera ben original, el cas d'aquest sant mostra l'èxit en el programa de vida, allò que un poeta catòlic va definir molt bé en una petita frase que va titular "Consigna":  "Quan tu vas néixer/ tothom somreia/ sols tu ploraves/ Fes que quan moris/tothom plori/sols tu somriguis". 

(1) Té una certa semblança llunyana amb el cas del bon lladre que en la creu li va dir a Jesucrist, crucificat al seu costat: "Senyor, recorda't de mi quan arribis al teu Regne" i Ell li va contestar "En veritat et dic que avui mateix estaràs amb mi al Paradís".