Periodisme i mitjans de comunicació

Sant Francesc de Sales (1567 - 1622), bisbe i doctor de l'Església conegut per la seva dolcesa en el tracte i la festa del qual es celebra el 24 de gener i del que l'any 2022 es va complir el 400 aniversari de la seva entrada a la Glòria, és el sant patró dels periodistes i dels mitjans de comunicació. 

Model i exemple de tots els periodistes, dels que és el patró, St. Francesc de Sales pertany a una línia de 
sants molt amables, acollidors i comprensius, com St. Felip Neri (1515 - 1595) i St. Joan Bosco (1815 - 1888)

Es pot dir que en aquest aspecte ha sigut un dels meus patrons, ja que he tingut i encara tinc una important relació amb aquest camp de les comunicacions, sobretot escrites, i per això en faig una reflexió personal. A part que l'any 1963, quan encara no havia complert els 9 anys, vaig començar a escriure històries de ficció a màquina d'escriure, inventant-me la temàtica i gaudint extraordinàriament al fer-ho i ho vaig continuar fent després, cosa de la que ja tinc previst parlar-ne, el meu primer contacte amb el periodisme va ser el de les Cartes al Director que, signades quasi totes amb les inicials o amb pseudònims, vaig enviar, i em van publicar sempre, al diari El Correo Catalán, el que més llegíem a casa, i després també algunes a les revistes Destino i Mundo internacional. Això va ser entre mitjans de 1969, l'any que més en vaig escriure, i desembre de 1970, quan ho vaig deixar. 

El veritable contacte amb el periodisme va començar el març de 1972 quan per encàrrec del Club Escacs Vic vaig iniciar una secció d'escacs semanal a la revista Ausona recollint l'actualitat del món dels escacs a la comarca d'Osona. Ho vaig fer d'entrada un parell de temporades, amb alguna col·laboració puntual en altres periòdics com Altius o El Noticiero Universal, i amb la inauguració del nou setmanari El Nou 9, ja des del primer exemplar el març de 1978 vaig fer unes petites cròniques d'escacs per breu temps, un parell o tres de mesos. Però va ser l'any 1985 quan vaig començar a escriure seguit i de tant amb cròniques llargues i reportatges i entrevistes tant a l'Ausona com a El 9 Nou. Al principi va sorprendre una mica que ho fes en els dos, ja que signava amb el meu nom però, com que l'estil de la redacció de les mateixes notícies la feia diferent per un i altre i els tractav tots dos amb la mateixa seriositat i dedicació, ho van acceptar i ho vaig seguir fent en aquests dos mitjans fins el 1992, amb l'afegit de que a l'iniciar-se el setmanari La Marxa el 1989 també em van cridar  perquè els hi fés per ells, i llavors durant uns tres anys escrivia tres versions diferents, però absolutament equivalents a part de detalls, pels tres mitjans de comunicació d'Osona. 

El 1991 vaig entrar en plantilla de l'Ausona per fer periodisme en general, sobretot reportatges i entrevistes, i aleshores vaig acabar plegant d'escriure sobre escacs a El 9 Nou al cap d'un any o dos, però hi vaig fer esporàdicament alguns escrits importants fins l'any 2002. A La Marxa vaig romandre, però cada vegada amb menys participació, fins a mitjans dels 90s, ja que al 1991 vaig deixar de ser jugador d'escacs en actiu, però vaig seguir molts anys com a cronista. 

Entremig els meus interessos es van ampliar i vaig començar a donar conferències sobre Astronomia a l'Agrupació Astronòmica d'Osona a partir del gener de 1994 i n'he seguit donant fins ara, i al cap de poc ja feia unes cròniques d'Astronomia i Astronàutica a l'Ausona i La Marxa, i a partir de 1996 vaig començar a fer articles grans sobre l'Univers, aquí compartint la secció amb altres autors, en una pàgina que El 9 Nou reservava per a l'AAO durant aquells anys de la 2ª meitat de la última dècada del segle XX en que s'acostava l'any 2000 i el futur semblava estar a tocar, i aquest futur semblava molt relacionat amb la ciència, i especialment amb les meravelles de l'Univers. En aquesta ocasió la col·laboració va ser en quatre o cinc periòdics, perquè també vaig fer seccions en un parell de revistes gratuïtes, com les Reclam i Més. I l'estiu de 1998 fins i tot vaig fer de professor convidat en una sessió del crèdit "Les estrelles" de la Universitat de Vic. Tot això escrit va finalitzar als primers anys 2000s.  

I podria continuar, però aquí acabo citant només algunes col·laboracions de tema religiós, en escrits i conferències, a les que m'he dedicat posteriorment, amb algun que altre escrit al Full Diocesà i el Planter del bisbat de Vic, i portant la redacció i edició dels Fulls parroquials de St. Quirze de Besora entre l'octubre de 2014 i el setembre de 2019. Perquè des del 2011 la meva participació principal, a part de les conferències, ha estat a Internet, on ben aviat he portat i segueixo portant diversos blogs, com aquest mateix de Viatge amb Déu per la vida, començat el  5 d'agost del 2019 i que és en el que estic més actiu ara, tot i que els primers van ser el blog de la Parròquia de St. Quirze de Besora (2015 - 2018), Escacs viscuts (13.10. 2016) que encara és el de referència doncs és el del nom i el que té links amb tots els altres, Aprenent pel món (21.10.2016) i Apunts de l'Univers (8.11.2017). 

Parlant d'Internet, hi ha mitjans on podem informar-nos sobre temes transcendents i de religió com "Religión en Libertad", "Infocatòlica", "Aciprensa", "Actuall", "Infovaticana"...però cal anar en compte i discernir, perquè Internet és com la vida i hi ha de tot i com es diu "el paper ho aguanta tot, i Internet encara més". Cal tenir molta cura en seleccionar guiant-nos per la pròpia intuïció, vigilant perquè si pàgines extremes en qualsevol sentit són molt fàcilment identificables, n'hi ha d'altres que són barrejades o ambigües i fins algunes que essent en general bones mostren alguna cosa que les desacredita (1), sense oblidar tampoc que el diable en ocasions es disfressa d'ésser de llum i presenta el mal aparentment com a bones intencions i desigs (2). Una guia segura per escollir són les paraules de Nostre Senyor: "Pels seus fruits els coneixeràs!".  

Els escriptors, tot i que n'estem lluny o molt lluny, hauriem de mirar la perfecció dels escrits del doctor de l'Església

I com vaig sentir-li dir a algun professor quan era alumne a l'escola, "la paraula vola però l'escrit queda", cosa que avui amb les grabacions audiovisuals ja no és tant radical però que s'entén molt bé a que es refereix, a la comunicació oral, tot i que aquesta ha de ser compensada per la dita també molt coneguda "paraula i pedra solta no tenen volta" tant per bé com per mal. La paraula és un dels més grans dons de Déu a l'home, que ens fa a imatge i semblança divina, i cal saber usar-la sempre pel bé, primer per escoltar, aprendre, pregar i lloar Déu, i per comunicar vivències, pensaments i emocions i sentiments, per crear vincle i col·laborar, per informar, ensenyar i educar, per transmetre coneixements i sabers i ocasionalment per distreu-re, divertir, entretenir...Cal saber valorar aquest gran do diví  i respectar-lo (3), com tots els altres dons que Ell ens fa. 

Que Sant Francesc de Sales, un dels meus sants preferits i del que destaco sobretot el seu llibre Introducció a la vida devota, pregui intercedint per tal que tots els que es dediquen al periodisme i mitjans de comunicació siguin veraços i sincers i que la labor que fan sigui ben positiva i bona!

(1) És l'efecte "mosca en el pastís". Però també es pot donar el cas de que en publicacions dolentes hi hagi alguna cosa bona entremig que sigui aprofitable, entre d'altres coses perquè la mentida i la falsedat no es mantenen si no van unides a alguna dosis de veritat i realitat, perquè per si sol allò negatiu és autodestructiu i necessita el suport d'anar amb quelcom positiu per poder funcionar, quan el mal és massa explícit provoca rebuig i encara el mal si és mal fet no atreu i és inoperant i ineficaç...
(2) Aquí es pot entendre el real significat de l'afirmació dels nostres avantpassats "L'Infern està empedrat de bones intencions", la bona intenció, aparent o equivocada, no basta i és dolenta i perillosa si és vehicle del mal o condueix cap a aquest.  
(3) I una de les millors maneres de respectar-lo és el silenci, quan és oportú i convé, com alternativa a usar-lo malament i també per anul·lar el soroll, el brogit del món, que no deixa sentir ni dir el realment important, especialment la Paraula de Déu, però també tot allò humanament significatiu i valuós, diluït i dissimulat entre banalitats i paraules improcedents o que amaguen entre la confussió allò realment important. Com afirmava un teòric de la comunicació als anys 1980s, la majoria del que es publica és repetit, irrellevant, publicitari, propagandístic, fluix o dolent, però cal saber trobar el realment valuós, original, informat, revelador i ben fet, que és una minoria. Igual es pot dir del veritable o fals, com em va dir l'autor basc Bernardo Atxaga en una conversa que vaig tenir amb ell l'any 1993, "tu pots explicar la realitat de primera mà i la gent llegir-ho i saber-ho, però primer que són una minoria i després que a continuació fins i tot a aquests pocs els hi arriben pels mitjans moltes més altres coses dubtoses, equívoques, políticament interessades, enganyoses o del tot falses sobre el tema, i cal tornar a començar de nou". I com ja m'havia dit en una entrevista l'any 1990 un polonès de 90 anys que només volia ser conegut pel seu nom artístic de Trelleg, que és Gellert a la inversa, "l'alfabetització general ha acabat fent mal, perquè la majoria de la gent es desinforma llegint tonteries i disbarats". Les coses sempre són molt més complicades del que poden semblar i per això sovint és millor no opinar si no es coneix bé i en tot cas no jutjar si no cal o no es pot, com deia Wittgenstein "D'allò que no es pot parlar és millor callar", perquè els límits del llenguatge són els límits del nostre món, i aquest ha de ser tant real com podem.