Manaments i Benaurances, mínims i màxims

Els 10 manaments, donats per Déu al Sinaí a Moisès cap al 1200 aC són el mínim exigible del comportament humà, allò més bàsic i fonamental, havent-n'hi 3 que regulen la nostra relació amb Déu i 7 que ho fan sobre la nostra relació amb els altres i amb els altres. Tots es resumeixen en estimar a Déu sobre totes les coses i estimar al proïsme com a un mateix per amor a Déu. 

Tan necessaris són aquests manaments, que són la llei divina i la llei natural, que les legislacions civils de tot el món estableixen unes prohibicions i obligacions molt semblants, per no dir iguals, fins en els països no cristians: no matar, no robar, no donar fals testimoni ni mentir, i encara ara en molts països, no precisament cristians, no cometre adulteri, que també estava penat en el món occidental fins fa poques dècades i encara ho estan moltes altres varietats d'un ús desarreglat i impropi de la sexualitat, com la violació, la prostitució, la pornografia, la corrupció d'innocents... Complir els 10 manaments de la Llei de Déu ens permet també viure tranquils, lliures i en pau en aquest món, però el seu principal efecte és que com que ens eviten cometre pecats mortals, fan possible viure sempre en gràcia i per tant són el camí del Cel. 

Més enllà d'aquests mínims, Jesucrist, en les Benaurances ens proposa uns ideals, una vida de bondat no de mínims sinó de màxims, en els que sempre podem créixer i avançar, arribant més lluny i més alt i assolint la santedat. Les Benaurances anomenen feliços als qui el món té per poca cosa o no res, perquè els valors del món, que sí que arriben a concordar en gran part amb molts dels 10 manaments, almenys externament i oficialment, en canvi estan radicalment oposats a les Benaurances.

Perquè el món aprecia el poder, el prestigi i el privilegi, té per afortunats als qui tenen èxit, als competitius, als qui poden fer i fan el que volen (1), els qui estan contents de si mateixos pels seus coneixements, riqueses, poder i fama i es diverteixen i gaudeixen de plaers en aquesta vida i als qui, com a mínim aparentment, compleixen amb la llei i l'ordre i viuen satisfets en el seu egoisme i indiferència envers les necessitats dels altres. Aquest és el camí de l'autosuficiència, la vanitat, l'orgull i la supèrbia, el més gran dels pecats, el pecat diabòlic perquè és el de la pretesa autodeïficació prescindint de Déu. 

Però en canvi Crist ens proposa una via, la que Ell mateix va viure i practicar: la de la bondat, de l'amor, de la pobresa, del perdó, de l'humilitat, de la senzillesa, de la veritat encara que costi, del sacrifici, de la renúncia, de portar la pròpia creu i seguir-lo a Ell, és a dir donar la vida per al bé dels altres per amor a Déu i això només es pot fer si estem empeltats com sarments al Crist, i així la Trinitat actua a través nostres, fent-nos instruments del seu Amor. Perquè si acceptem, vivim i agraïm l'amor que Déu ens dona, també el podrem repartir al voltant nostre, perquè aquest amor diví és com un foc, que com més en dones, més n'hi ha i fins augmenta el teu propi. Hem de ser focos d'aquest foc de l'Amor en el món, imitant a Nostre Senyor, que com a Déu-home i home-Déu el va portar en el grau màxim, i aquest incendi de l'amor que Ell va encendre no sols dura, sinó que s'expandeix i creix, abarcant ja tot el món i cada cop encenent més ànimes amb el foc de l'Esperit Sant. I aquest gran foc de l'amor diví porta amb ell  l'alegria, la pau i la felicitat perfectes per a tots els que el vulguin rebre i viure'l comunicant-lo. 

El camí de les Benaurances humanament és difícil i necessita esforç i sacrificis i, sobretot, necessita de la companyia, la guia, el consol i la força divines, que ho compensen tot amb un escreix il·limitat. Però alhora espiritualment les Benauraces són l'autopista cap al Cel i Déu, per la que podem arribar amb més segurat, amb molts menys estorbs i distraccions, amb més comoditat i més ràpid i més lluny en aquest ascens sense fi cap a l'infinit de Déu i del seu Regne celestial.

(1) "Fes el que vulguis" és una proposta demoníaca i humanament criminal. "Estima i fes el que vulguis" com diu St. Agustí és en canvi una proposta angelical i de santedat. "Estima" ho canvia tot, perquè Déu és Amor i qui estima està amb Déu i Déu està en ell. Podem fer la nostra voluntat sempre que estimem, perquè aleshores coincidirà amb la voluntat de Déu.