Ens convé estar amb Déu en aquesta vida i en l'altre

"Cap a on caurà l'arbre? Cap a on s'inclina.

Cap a on anirem després de la mort? Cap a on ens inclinem en la vida"

Sant Alfons Maria de Ligori (1696 - 1787)

Ara fa un any moria a l'Hospital Clínic, estant ingressat des de feia un mes en diversos centres hospitalaris, el meu germà Xavier Lázaro Valls (Barcelona 29.03.1961 - Barcelona 25.01.2022) als 60 anys d'edat i tan sols 8 mesos després de la mort d'un altre germà, Jordi Joan Lázaro Medina (Barcelona 23.06.1956 - Vic 11.05.2021), que en tenia 64, i les dues morts van ser bastant sorpresives per inesperades, tot i que aquest altre germà també havia estat ingressat quasi un mes. Van ser els temps terribles de la pandèmia, del confinament i de les vacunes, i en ambdós casos van acabar el seu pas per aquest món per complicacions de la malaltia que va afectar els cossos, l'estat d'ànim, la vida religiosa i tota la societat humana des de març del 2020 fins  poc més de dos anys després. I si el Jordi va sobreviure a l'any 2020 i els primers mesos de 2021, quan va ser vacunat, el Xavier va sucumbir ja cap al final de la gran alarma social, si bé tots dos tenien malalties prèvies, malauradament cròniques, en el cas del Jordi, molt ben controlada, essent valent i vigilant i cuidant-se molt i fent una vida molt sana, mentre el Xavier feia una vida gairebé normal. Molts sants han dit que el Purgatori s'ha de passar en aquesta vida o en l'altre, perquè tots som pecadors, i això és aplicable a tothom, i val més que sigui en aquesta que en l'altre, per això malalties, sofriments, dificultats i fracassos no són necessàriament negatius sinó en ocasions tot al contrari. 

El Xavier amb el seu únic fill Genís (1991),
en un viatge a Candas (Astúries) el març de 2013. 

    El Jordi, solter, va ser molt aficionat als escacs 

    i en actiu, aquí a un torneig a Taradell el 2019

Tots dos van ser creients sempre,  el Xavier practicant tota la vida i el Jordi després d'uns anys d'una relativa fredor va tenir una forta crisi espiritual i conversió l'any 2014 amb motiu d'una malaltia per la que va estar ingressat diversos mesos a l'hospital i va tornar a la pràctica religiosa, que va mantenir fins a la seva mort. Ells van conèixer a Jesucrist com Déu fet home, l'únic Senyor i Salvador, i a l'Església Catòlica com la veritable, fundada per Nostre Senyor i mantenint la successió apòstolica i la doctrina original íntegra, i van morir havent rebut el sacrament de l'extremunció i amb l'acompanyament de l'oració dels seus familiars i també d'alguns sagramentals. 

Que Déu els hi hagi perdonat els pecats que la debilitat de la naturalesa humana els hi hagi fet cometre, els premiï amb escreix totes les seves bones obres i esforços, i que les seves ànimes ja estiguin al Cel amb Déu en espera de la resurrecció final, i que un dia si Déu vol ens hi poguem retrobar allà, igual com Déu mateix va fer que ens trobessim i fossim molt pròxims en vida, per això els seus familiars i persones que els estimaven els encomanem a Déu igual com Ell ens va encomanar mutuament els uns als altres en aquesta vida, perquè és essencial ser amb Déu en aquesta vida i en la futura!