El sagrament del baptisme instituït per Nostre Senyor

Jesús es va voler fer batejar per Joan Baptista al riu Jordà per iniciar la seva vida pública. I allà, en aquell acte d'extrema humilitat, unes senyals celestials anunciaren qui era i l'inici de la seva missió.

Senyal al cel. Foto cedida per Pere Planesas.

Igual que va néixer humilment, que sense necessitar-ho va ser presentat al Temple i circumcidat i la seva mare la Verge santíssima i immaculada va ser purificada per donar exemple i complir tots els manaments de la Llei, Jesús també va començar la seva missió amb un gest tan humil que resulta sorprenent i gairebé paradoxal. 

Ell, que no sols no té cap rastre de pecat sinó que és Déu fet home, es posa en la fila dels pecadors que acudeixen a Joan Baptista per tal de fer-se batejar mostrant així la seva conversió de cor, desig de perdó per part de Déu i voluntat d'esmena, per solidaritzar-se amb ells, amb aquest desig de ser salvats per Déu, Ell que ha vingut al món a salvar-los. 

El seu cosí St. Joan Baptista, que el coneix i sap que és el Messies i l'Anyell de Déu que ell ha vingut a precedir i anunciar, se n'admira i s'estranya, perquè Déu sempre sorprèn, i es mostra reticent a fer-ho, però Jesús el convenç de que li permeti ser batejat perquè és el que convé. 

Perquè tot i que aparentment Jesús és batejat com un més, el que Ell està fet en realitat és santificar l'aigua per tal que tingui el poder de batejar en el nou i definitiu baptisme, no el senzill d'aigua i desig de Joan sinó en el que aquest anunciava que vindria darrera seu, el Baptisme d'aigua i sang, d'Esperit Sant i foc, que és el que el Salvador institueix en el seu propi baptisme joànic al riu Jordà. 

I en aquest moment d'humiltat màxima de l'home Jesús, és quan és exalçat al màxim en la manifestació trinitària que reflecteix la seva naturalesa divina: Ell batejat i redimint ja el món al instituir el sagrament baptismal, l'Esperit Sant que davalla sobre d'Ell en forma com de colom i el cel obert i la veu de Déu Pare que diu "Aquest és el meu Fill, el meu Estimat, escolteu-lo!". 

Aquests fets del riu Jordà són molt importants. De manifestacions trinitaries n'hi ha d'altres als Evangelis, com en la Transfiguració que és com el cim i el tast, i en la Passió quan Jesús mor a la Creu dient "Pare, en les vostres mans encomano el meu esperit!" i exhala el seu últim alè, donant ja l'Esperit Sant, i encara d'altres com en les aparicions de la Resurrecció i en l'Ascensió, però aquesta del Jordà és la inauguració de la seva manifestació oberta al món, quan comença a predicar, ensenyar, curar, fer miracles i constituir la seva Església que continuarà en el món la seva obra. 

Perquè la revelació de Déu i de la seva Salvació per a la Humanitat té diverses etapes. S'inicia amb Abraham, el pare en la fe, i Melquisedec, el gran sacerdot,  així com els patriarques Isaac i Jacob, a la primera meitat del II mil·leni aC, i es va perfilant cada cop més successivament amb Moisès, l'Èxode i la Teofania del Sinaí al segle XIII aC amb Israel el poble escollit i la Terra Santa promesa, amb David als segles XI-X aC, amb Elies al segle IX aC i tots els altres profetes posteriors a ell començant per Eliseu i arribant a Isaïes, Jeremies i Ezequiel i els demés profetes literaris, i molts més (1) que ho van anunciant a molts segles vista en el seu futur o hi contribueixen amb la seva col·laboració amb els plans divins, amb tot l'Antic Testament hebreu i la traducció inspirada de la Septuaginta en grec. I allò que mostra que ja ha arribat el moment s'inicia amb la Immaculada Concepció de la Verge Maria, segueix amb l'Anunciació a aquesta, la revelació en somni a Josep, l'expressiva alegria prenatal de Joan i la inspiració d'Elisabet, el Naixement a Betlem, els cants dels àngels i l'anunci als pastors, el reconeixement per un do diví de Simeó i Anna, el gran do als mags d'Orient de saber-ho, buscar-lo i trobar-lo en l'Epifania i arriba al punt decisiu en el baptisme de Joan a Jesús i la manifestació de la Trinitat que inaugura la seva missió messiànica, tan anunciada i proclamada. 

Després encara n'hi ha més, com quan Joan els hi diu als seus deixebles que Jesús és l'Anyell de Déu, el reconeixement dels primers apòstols "Hem trobat el Messies", els diversos reconeixemts de Pere i especialment el "Tu ets el Messies, el Fill de Déu viu!", la Transfiguració, el Sant Sopar, el "Realment aquest home era el Fill de Déu" del centurió al peu de la creu, la Pasqua, l'Ascensió i la Pentecosta, quan amb el do de l'Esperit Sant ho comprenen bé tot i neix l'Església investida de la missió d'evangelitzar, batejar, celebrar l'Eucaristia i perdonar els pecats, per salvar els pecadors, el moment no definitiu però sí decisiu és el bateig de Jesús, amb el que dona la fora sacramental salvífica al baptisme que perdona el pecat original, fa fill adoptiu de Déu en el seu Fill propi Jesucrist i permet resar-li a Déu com a Pare també nostre i dona una especial protecció divina paternal , fa membre del Cos de Crist que és l'Església i membre i participant de l'Esperit Sant que actua en ella, permet rebre tots els altres sacraments i amb ells la gràcia que fa que les oracions i bones obres siguin divinament inspirades i participades i tinguin eficàcia i mèrit, i obre les portes del Paradís i fa hereu del Cel. El Baptisme és l'entrada en la salvació, que culmina en la Confirmació i la Comunió, que té les vocacions divines del Matrimoni i de l'Orde, la reparació sempre disponible de la Confessió i el consol en moments de perill i en el final de la vida de l'Unció. 

I és que tots els sacraments han estat instituit pel mateix Fill de Déu, Nostre Senyor Jesucrist, que ha fundat també l'Església universal i eterna, la dels apòstols, i el seu lloc primer i dirigent en ella per a St. Pere i els seus successors. El Baptisme al Jordà, l'Eucaristia al Sant Sopar, la Confirmació amb la Pentecosta, la Confessió amb el "Rebeu l'Esperit Sant, a qui els hi perdonareu els pecats els hi quedaran perdonats", el Matrimoni amb el miracle de les noces de Canà, l'Orde amb l'elecció dels apòstols, els successors dels quals són els bisbes que en tenen la plenitud, i també amb el Sant Sopar i en la seva mort en creu i resurrecció pasqual, la Unció amb els seus molts miracles de guarició i en la resurrecció de morts...

Amb la celebració de la festa del Baptisme del Senyor comença litúrgicament el temps de durant l'any que dura fins l'inici de la Quaresma amb el dimecres de Cendra. Ja que hem seguit a Jesús en tots els passos anteriors, especialment en els de l'Advent, continuem seguint-lo, aprenent d'Ell i gaudint dels beneficis de la seva presència divina, omniscient, totpoderosa, bondadosa i d'un Amor infinit! 

(1) Destacadament Ezequies, Josies, el llibre del Deuteronomi, l'Exili, Esdres i Nehemies i la Tanakh de la Torah, Profetes i Escrits, els llibres deuteronòmics. La persona de Jesús a més de molt clarament anunciada en profecies com la del Servent de Jahvè d'Isaïes, també és prefigurada per moltes figures bíbliques com Abel, Isaac, el Josep d'Egipte, Jonàs pel signe dels tres dies...