Esperances de pau al món

No fa massa vaig sentir a dir casualment a una persona "La religió i la nació uneixen, la política i la ideologia separen", i vaig pensar que tenia raó. En l'extrem, com deia Clausewitz, "la guerra és la continuació de la política per altres mitjans" i es podria afegir que és també l'intent extrem d'imposar la pròpia ideologia sobre la de l'adversari. Ho hem vist ben clar al segle XX i en general a tota la Història de la Humanitat, i ho veiem encara ara, ja acabant el primer quart del segle XXI. 

L'autor en una excursió el març del 2003, davant d'un establiment que es sumava amb un boicot al "No a la guerra!"

Però malgrat tantes, tan greus i tan incesants guerres arreu del món, tan en actiu com latents, hi ha motius d'esperança, perquè quasi sempre la gent és més pacífica que els seus governants, com vam poder comprovar en les grans manifestacions del "No a la guerra" de principis de l'any 2003, a tot el món però amb un ressò molt especial a les nostres terres. La majoria de la gent s'hi va sumar d'una manera o altre, quan els polítics semblaven entestats en dur-la a terme, es tractava concretament de la invasió de l'Iraq, basada en una suposada complicitat en els atemptats de dos anys abans i en una suposada tinença d'armes de destrucció massiva per part del règim iraquià, que gairebé tothom, exceptuant els governants, polítics afins i mitjans de comunicació majoritaris, al seu servei, se n'adonava ja d'entrada que eren falses i meres excuses interessades i propagandístiques, com es va demostrar posteriorment, quan el mal ja estava fet. Això i els atacs de falsa bandera, dels que se'n poden citar fàcilment molts i de molt greus conseqüències, han succeït continuament a la història humana, igual que les justificacions ad hoc i en ocasions grandilocuents dels motius, que intenten amagar altres agendes ocultes impresentables, és a dir el que veritablement està passant i que no convé pel que es veu que se sàpiga. Una cosa és el que s'aparenta i es presenta i una altre és la realitat. I com va comentar també algú en una altre ocasió "En la guerra no hi ha bons i dolents, en tot cas hi ha dolents i pitjors", potser seguint allò de que "la guerra és l'infern a la terra". I encara ja fa molts anys, amb motiu d'una guerra, un destacat intel·lectual va comentar "En la guerra es maten gent que no es coneixen ni voldrien esser-hi, per voluntat d'uns que manen que sí que es coneixen i que no hi participen". Aquesta violència institucionalitzada és molt trista i tràgica, però desgraciadament és així". 

Però entre la gent sempre hi ha signes d'esperança, confraternitzacions com la dels dies de Nadal de 1914 entre alemanys, britànics i francesos com a treva nadalenca, amistats personals que tot i que potser temporalment s'hagin d'ocultar (3) resisteixen les enemistats i hostilitats oficials i les sobreviuen, militars o civils que fan actes heroics de perdó i d'ajuda a l'adversari, fins i tot exposant la seva vida o arriscant esser considerats traïdors o col·laboracionistes, com en el cas de Paul Rusesabagina (4) i molt més. Avui dia a Internet es poden trobar alguns exemples d'aquest anar contra corrent de l'odi general massiu de les situacions de guerra o de tensió prebèl·lica, en cito un parell: 

Tom from Texas (Tomfromtx), un nord-americà que fa parella amb una russa i que viatgen molt pel món, a part d'una estància a Rússia amb la xicota i la seva família, també ha visitat 40 països més del món, molts d'ells tots dos junts. I el que importa més aquí, tenen uns 45 000 subscriptors, és a dir gent a qui els hi agraden i els aproven, i vídeos amb milions de visites, com aquest: 

https://youtube.com/watch?v=f2Cv6uActHM

Aquests dos, a més de mostrar amor entre ciutadans de dos països enfrontats militarment, tot i que no en guerra declarada, també tenen observacions interessants com que Indonesia en general i la paradisíaca illa de Bali en particular és el millor lloc del món per viure com rics amb uns diners normals, propis de classe mitjana. És a dir, que al món sempre poden haver-hi refugis i recers. 

Una altre manera de contribuir a la pau en el món és interessant-se per altres idiomes i cultures, simpatitzant amb tot tipus de pobles i nacions, i tenint detalls com parlar-los en el seu propi idioma, donant-lis una agradable sorpresa (1). Com ho fa per exemple i amb molt èxit un altre youtuber dedicat precisament a ser influencer: 

Arieh Smith (1990), més conegut com Xiáomanyc o Xiáoma, nom que en xinès mandarí significa "cavallet" (2),  un nord-americà que fins els 18 anys només parlava anglès però que després ha après dotzenes d'idiomes, molts d'ells a la perfecció, com un parlant nadiu, i tant oralment com per escrit, ha viatjat per gran part del món i residit en molts països, fent ja vídeos allà, ara fa sobretot vídeos curts en que ja de tornada als Estats Units, a Nova York, deixa molt sorpresos i estranyats (3) d'una manera amable i simpàtica, a gent que parla idiomes poc coneguts i fins a altres que parlen idiomes mundials però difícils, cosa a la que ajuda el seu aspecte senzill, el seu aire com despistat i el seu semblant de bonàs, deixant parats als qui comproven la seva intel·ligència de políglota i la seva bona voluntat de compartir desinteressadament amb ells llengua i cultura, perquè també compra o menja aliments exòtics o accepta costums seves, i de fer broma quan parlant anglès o sense dir res escolta que parlen d'ell en un idioma que coneix i es posa a parlar en aquella llengua, cosa que els posa en evidència i que els fa avergonyr i riure, i en tots els casos comprova que això els agrada i són agraïts (4).  I el que és més important és que amb dos canals d'aquesta bona acollida i confraternització amb estrangers i estranys, @Xiaomanyc, el principal i majoritari, i @ariinbeijing, el petit amb que va començar,  té milions de subscriptors i molts milions també de visites en alguns dels seus vídeos. I a més d'anglès té vídeos en xinès i castellà. Com aquest:  

https://www.youtube.com/watch?v=SVlLXDYb7QM

Hi ha molts altres políglotes i actius a Internet com ell, entre ells amics seus amb els que comparteix l'afició i algun vídeo, però segons el The New York Times és un dels més famosos, potser el que més. Casat amb una xinesa, té una filla amb ella i a més ensenya idiomes amb el seu mètode amb el que ha pogut aprendre'n uns 40, entre els quals alguns dels més difícils del món, com el navajo, però també altres tan variats com el cantonès, el fuzhonès, coreà. telugu, hindi, urdu, yiddish, yoruba... i assegura que va aprendre japonès en 30 dies escoltant-lo mentre dormia i noruec en 2 setmanes pel sistema normal seu i que alguns els ha après en un dia i segons ell, i amb un cert consens entre els experts, el més fàcil de tots és l'indonesi (5). També afirma que en molts llocs, com a la Índia i Àfrica, al veure que parla la seva llengua i que ho fa bé, li donen gratis el menjar, a part que pot anar per bona part del món entenent-se amb la gent (6) al dominar els idiomes més parlats, anglès, xinès i espanyol, però també pot ser familiar amb gent que parla llengües molt minoritàries i desconegudes. Xiáoma és un fenòmen de les llengües, però no el màxim ni un cas rar, i és una mostra que com més idiomes domines més fàcil és aprendre'n un altre i que els traductors, intèrprets i políglotes en general, fan de pont no sols entre idiomes i cultures sinó també entre països, nacions i governs, en aquest cas notòriament els Estats Units i Xina. 

I tornant a la pau, aquesta no és només l'absència de guerra i ni tan sols l'absència de lluites i conflictes, fet que és un primer pas però solament un principi. Idiomes com l'àrab (salaam) i l'hebreu (shalom) tenen com a salutació "pau!" perquè la pau ho engloba tot: amistat, progrès, felicitat, benestar, seguretat i moltes coses més, i la veritable pau és la que ens ve per Jesucrist, i és el fruit del perdó, la reconciliació, la comprensió i acceptació, la fraternitat i llibertat, la vida plena... Com diem sempre a la Missa després de recordar que Jesucrist ens va deixar la seva pau, tant individus com nacions donem-nos mútuament la pau! 

(1) Conèixer llengües de diverses famílies lingüístiques i sistemes d'escriptura diferents és també una molt bona gimnàstica intel·lectual i permet no sols viatjar sinó ampliar el propi món i cultura, i algunes professions ho requereixen, així per un filòsof és molt interessant conèixer grec, llatí, alemany, francès i anglès, per poder llegir als grans autors directament en els originals, per un biblista o teòleg saber hebreu, grec, llatí, arameu i els grans idiomes intel·lectuals moderns, alemany, anglès, francès i en aquest cas potser també l'italià. I tot i que el plurilingüísme té la competència d'eines molt actuals i recents com els traductors de Google i altres d'Internet o les màquines de traducció de veu, sempre tindrà l'avantage de l'autenticitat, la comprensió, la immediatesa i el caliu i matís humà. 

(2) Xiáo vol dir petit i ma cavall i això indica que està ben inculturat en el món xinès, perquè segons el seu calendari, 1990 el seu any de naixement era l'any del cavall, igual que el 22 de gener de 2022 han entrat en l'any del conill, i les grans festes que amb motiu del Nou Any Lunar es fan a Xina i països com Taiwan, Singapur i els xinesos a l'estranger com a les Chinatowns del món, solen durar més d'un dia, en ocasions fins a tres setmanes. I Xiaomanyc, encara que la primera impressió és que tingui alguna cosa que veure amb "manic", la y ja deixa molt clar que és NYC, és a dir New York City, on va néixer i on viu. 

(3) Salvant les distàncies, a un nivell molt més modest, també ho he practicat jo mateix algunes vegades, havent estudiat una mica de diversos idiomes i parlant en el seu idioma amb francesos, anglesos, alemanys, o gent amb la qui no tinc més que algun d'aquests idiomes en comú. i dient frases, en algun cas la única que conec en aquell idioma, en kinyarwanda, xinès, japonès, romanès, polonès, rus, ucraïnès, grec, basc, àrab, tamazigh, ciluba,  i fins salutacions o paraules en búlgar, coreà, samoà, fuzhouès... La reacció sempre sol ser positiva i d'alegria al veure que dius alguna cosa en la seva llengua, i per això m'agrada fer-ho sempre que puc. Com també des de ben jove tinc la satisfacció de poder llegir els alfabets ciríl·lic i grec i per tant poder vocalitzar rètols i anuncis, tot i no saber què diuen, i ja més gran alguns pocs ideogrames xinesos i kanji japonesos i el sil·labari hiragana, i una mica el katakana. Però a un nivell molt més alt, un professor que vaig tenir havia après xinès antic per poder llegir i pronunciar el Daodejing i altres textos de saviesa xinesa en la seva versió més antiga coneguda i ens deia que causava sensació quan en restaurants o altres establiments xinesos fins i tot de la mateixa Xina, on havia estat, els parlava en xinès antic, era com si veiessin una persona sortida d'una altre època, una mena de fantasma al que gairebé no entenien però al que reconeixien que parlava un xinès històric com aquí un que parlés castellà de l'Edat Mitjana o llatí romanç. I també he conegut joves estudiosos del sànscrit, si bé això a la Índia ja és més normal. 

(4) Troba molta acceptació i mostres de favor i puc citar l'anècdora que estant fent jo el servei militar l'any 1979 a un poble de València i havent sopat un dia en un altre poble no molt llunyà, l'amo del restaurant al veure que jo parlava català amb ell i potser també al veure que era soldat, no em va voler cobrar el menú, dient-me que ell també tenia un fill a la mili i que era com si ho fes per ell, però també va influir que l'entengués perfectament i ell a mi, parlant les nostres llengües maternes, em va dir que així erem com si fossim del mateix grup. 

(5) Una de les dues variants del bahasa indonesi-malai, dos llengües que tenen semblances i diferències, com el serbi i el croat o el kinyarwanda i el kirundi, d'aquests dos em van dir que un rwandès del sud i.un burundès del nord s'entenen perfectament però que entre un rwandès del nord i un burundès del sud ja costa bastant, i jo mateix vaig poder comprovar que els noms dels mesos en el calendari eren totalment diferents a Rwanda i Burundi. 

(6) Amb l'anglès, francès, castellà i portuguès, idiomes no tan difícils per a un català o espanyol, es pot anar per bona part del món no sols entenent-se amb la gent sinó parlant en el seu idioma, i si s'hi afegeix el ja els més difícils alemany, rus, swahili i bahasa i els molt difícils xinès, àrab, hindi-urdu i algun altre com el japonès, en aquest sentit es pot anar per la major part del món, a part que l'anglès és l'idioma internacional de relació pel turisme, negocis, comunicacions i en general, l'any 2010 vaig poder comprovar que a Xina, almenys a les grans ciutats, forces tendes i botigues, potser dedicades al turisme o a un públic no sols nacional, tenien la retolació en xinès i anglès.