En la nostra vida humana hi ha com a fet important la personalitat de cadascú. Perquè tot ésser humà comparteix 3 característiques que el defineixen, ja que tothom és:
1. En part com tothom. Hi ha una essència humana comuna a tots.
2. En part com alguns, en diversos punts diferents: sexe (1), edat (2), llengua i cultura, país i època, religió (3), estat civil (4), intel·ligència (5), educació (6), idees (7), professió (8), esports, gustos i hobbies (9), economia (10) salut (11)... i això el fa semblant en cada apartat a tot un grup humà, que comparteix la mateixa condició.
3. En part únic i diferent de tots, en tots hi ha una part només pròpia, original i irrepetible, que el singularitza.
Tenint present això, en l'apartat 2 un tema més que ens assembla a un grup similar, independent dels altres citats, és el del propi caràcter, que diversos psicòlegs i escoles psicològiques han considerat que es pot basar en 3 factors principals: l'emotivitat (12), l'activitat (13) i la resonància (14) de les impressions.
Llavors es poden considerar les combinacions d'aquests 3 grans trets temperamentals, donant lloc a 8 tipus diferents (15), dels que en una versió pròpia de qui això escriu, es poden aplicar a grans figures religioses, per veure els seus punts comuns:
Els tipus, segons la meva interpretació, serien:
1. David, St. Pere, St. Ignasi de Loyola
2. St. Francesc d'Assís (16), St. Joan Eudes
3. St. Joan Baptista, St. Simeó Estilita, St. Rector d'Ars
4. Abraham, Moisès, St. Pau, St. Agustí
5. St. Joan Fisher, St. Pius de Pietrelcina
6. St. Felip Neri, St. Francesc de Sales, St. Josep de Cupertino, St. Joan Bosco
7. St. Domènec, St. Francesc de Paula, St. Benet Josep Labre
8. Salomó, St. Tomàs apòstol, St. Tomàs d'Aquino, St. Bernardí de Siena, St. Tomàs More, St. Alfons Maria de Liguori
És possible que algun d'aquest estigui mal tipificat, fins i tot dins d'aquesta classificació específica, però l'important és la impressió de conjunt. Així l'1 seria el lluitador, el 2. l'heroi, el 3. la veu que clama en el desert i atrau multituds, el 4. la grandesa de la missió i la conversió, el 5. el teòric i realitzador, el 6. l'amabilitat i dolcesa, el 7. el predicador itinerant o pelegrí, el 8. el savi, qualitats aquestes que és cert que tots comparteixen però que en uns predominen particularment i més que en altres o són més definitòries seves.
Les santes les deixo per una altra entrada, perquè el mateix caràcter en versió femenina té certes diferències i nombrosos matisos, que fan que si bàsicament siguin del mateix sistema que els homes, tinguin peculiaritats pròpies degudes a la influència que el sexe té sobre el cos i també sobre la mentalitat i la conducta social, diferents valoracions de les coses i situacions i altres particularitats distintives.
Aquesta tipologia és una adaptació personal de la de Luigi M. Rossetti O.M.I. (17), en el seu llibre Práctica de Caracterologia, on dona informació i consells sobre les necessitats, punts forts i punts febles i manera de tractar i ajudar a cada tipus, tant en general com en el progrés en l'espiritualitat i la vida religiosa. Al seu torn aquest sacerdot italià aplica el sistema popularitzat per René Le Senne (1882 - 1954), filòsof i psicòleg francès professor de la Sorbona, desenvolupat més a partir d'ell pel filòsof Gaston Berger (1896 - 1960) entre d'altres, i basat en les investigacions del filòsof i psicòleg Gerard Heymans (1857 - 1930) i del psiquiatra Erno Dirk Wiersma (1858 - 1940), professors de la Universitat holandesa de Groningen, que després de fer unes enqüestes empíriques i uns tests experimentals, establiren la tipologia anomenada de Heymans-Wiersma i posteriorment dita de Heymans - Le Senne, o de l'escola franco-holandesa de Groninga. Tot i que esquemàtica i ja amb Le Senne ampliada amb 4t factor, l'amplitud o estretor del camp de consciència, que subdivia en dos cada tipus, i ja no tant de moda com va estar entre 1945 i finals dels anys 1970s i principis dels 1980s, i superada avui dia per altres, essent la més acceptada científicament pels psicòlegs acadèmics la dels 5 grans factors, dita Big Five (18), i en popularitat per altres menys fiables i amb els que es pot fer més o menys una correlació, encara és un bon sistema bàsic per tenir una idea panoràmica o general de la psicologia diferencial i de les tipologies dels caràcters humans.
Uns quants llibres d'aquest sistema, que té l'incovenient de ser massa esquemàtic i tancat en si mateix i de no ser pròpiament científic, però que és intel·lectualment acceptable i satisfactori - els seus fonaments són l'idealisme, l'existencialisme i la fenomenologia - és sòlid, funciona molt bé i, pres amb les degudes reserves, dona pistes intuïtives força bones sobre la mentalitat humana:
Traité de Caractérologie (1945) - René Le Senne
Traité du caractère (1946) - Emmanuel Mounier
Traité pratique d'analyse du caractère (1950) - Gaston Berger
Caractérologie des enfants et des adolescents (1950) - André Le Gall (19)
Guide de l'émotif (1950) - Raymond de Saint Laurent
Pratica di caratterologia - Luigi M. Rossetti
Caractère et personnalité (1954) - Gaston Berger
Caractères et visages (1954) - Roger Mucchielli (20)
Caractérologie du criminel (1959) - René Resten
La caractérologie ethnique (1961) - Paul Griéger (21)
La caractérologie à l'age scientifique (1961) - Roger Mucchielli
Les caractères et le bonheur conjugal (1965) - André Le Gall i Suzanne Simon (22)
Le caractère des femmes (1967) - Suzanne Simon
Guida al carattere (1968) - Leo Talamonti (23)
La majoria d'aquests llibres, i molts més, van ser publicats a l'editorial P.U.F. (Presses Universitaires de France) en la colecció "Caractères" dirigida per Édouard Morot-Sir (1910 - 1993), amb alguns també a Seghers i als llibrets Que sais-je?. Un divulgador en llibres de butxaca va ser Jean Brun Ros (1886 - 1975) amb la seva sèrie de "Comment...". Les traduccions espanyoles van ser sobretot de les editorials Marfil, Luis Miracle, Herder i Ediciones Paulinas. Tot i que van tenir un gran èxit als anys 1950s - 1970s i encara es reeditaven als 1980s, aquests llibres avui estan pràcticament desapareguts, excepte en segona mà o llibreries de llibre antic (24).
En una altre entrada seguiré amb aquest tema, que m'ha interessat des que el vaig conèixer tenint uns 14 anys, a l'any 1968. Per tant són més de 50 anys d'estar-hi familiaritzat i de tornar-hi esporàdicament, retrobant-lo de tant en tant, per curiositat intel·lectual i reflexions teòriques més que no pas per un ús pràctic.
(1) Home o dona
(2) Nen, jove, adult o vell
(3) Catolic, protestant, ortodox, musulmà, jueu, hinduista, budista i d'altres, ateu, agnòstic, indiferent
(4) Solter, casat, vidu, vida consagrada
(5) Alta, mitjana o baixa
(6) Primària, secundària, universitària, de ciències o de lletres
(7) Corrent filosòfic, ideologia política, opinions
(8) Pertànyer a una professió determinada, com metge, policia, advocat, militar, home de negocis, obrer...
(9) Preferències musicals i artístiques, esports com a pràctica i/o observador
(10) Ric, classe mitjana, pobre, sense llar
(11) Tant l'espiritual (sant, en gràcia, pecador...) com la mental, social i física, malàlties passades i presents
(12) Com afecten les coses que succeeixen, l'excitabilitat, que tan impressionable i suggestionable s'és, nerviosisme o sang freda...
(13) Vida exterior o món interior, capacitat de treball, motivació i facilitat per fer coses, ganes d'esforç i d'acció, la força física...
(14) Si les respostes als estímuls o als fets són ràpides però superficials, efímeres i variables (primarietat), o lentes però profundes, duradores i persistents (secundarietat)
(15) Perquè un factor dona lloc a dos tipus, segons s'estigui en ell per sobre o per sota de la mitjana; combinat amb un segon factor es desdobla en 4; i comptant amb un 3è factor hi ha ja 8 tipus, si es compta un 4t ja són 16... En teoria l'escala seria sobre la generalitat humana però a la pràctica és més sobre el promig del seu lloc, cultura i temps, si bé les diferències solen ser petites o no molt grans i es pot extrapolar
(16) Podria ser un 4 però semblant als 2; els 4 són polifacètics i engloben característiques dels altres tipus, així St. Joan de Capistrano podria ser un 4 però similar als 8... les circumstàncies també influeixen igual que la combinació dels elements citats com a fonamentals
(17) Italià, sacerdot i membre dels Missioners Oblats de Maria Immaculada, va néixer el 1897 però no he trobat la data de la seva mort
(18) Junt amb altres semblants com OCEAN, HEXACO i per l'estil. En canvi el Myers - Briggs o Mbti, tot i la seva enorme popularitat i el seu atractiu, és un sistema tancat i no científic, que dona resultats molt variables amb diferents tests o amb el temps i que té uns fonaments molt marcats pel seu primer autor, Carl Jung, que va fer moltes suposicions i va plantejar teories indemostrables i molt fixades i reduccionistes; de sistemes així alguns en diuen la versió moderna i intel·lectualment aparentment més acceptable de l'astrologia i els signes del Zodiac, però també se'ls podria comparar amb el psicoanàlisi de Freud i sistemes per l'estil, de pressupòsits com a mínim dubtosos i objectables i molt tancats, rígids i ideològicament motivats.
(19) André Le Gall (1904 - 2004), metge i psicòleg.
(20) Roger Mucchielli (1919 - 1981), psicòleg francès de fama, que tot i escriure diverses obres de la temàtica, desprès ho va deixar, abandonant-ho a favor d'altres enfocs i teories.
(21) Paul Griéger (1916 - 2009) era un germà de les Escoles Cristianes, és a dir de La Salle.
(22) Aquest llibre va ser revisat, parcialment refet i ampliat en Les caractères et la vie des couples (1977) dels mateixos autors. A finals dels anys 1970s encara es feien obres creatives en aquest camp. Fins he llegit que el veritable declivi no va succeir fins 1993 amb la mort de Morot-Sir, que publicava i prologava els autors d'aquest tema a PUF.
(23) Leo Talamonti (1914 - 1998), periodista italià, una mica inquietant perquè com a divulgador era més que res expert en esoterisme i paranormal, la seva obra principal és Universo proibito (1966) en que explora l'ocult, fent el recull una mica per l'estil d'altres però destacant més els enigmes, la màgia i l'irracional. El llibre citat, en la traducció castellana Guia del carácter, el vaig llegir prestat per la Biblioteca de Vic en diverses ocasions al llarg de força anys entre els 70s i els 90s.
(24) No obstant, hi van escriure i publicar molts autors de diverses disciplines, com Émile Caille, Roger Gaillat, Guy Palmade...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada