Tant l'home com la dona han de sortir de si mateixos i buscar l'altre, això els fa humils i completa allò que li falta a un i altre, obrint-los a tots dos nous horitzons fora del seu món habitual i els seus esquemes.
El llibre del Càntic dels Càntics compara l'amor entre Déu i l'ànima amb l'amor naixent entre un jove i una jove, que es van descobrint l'un a l'altre fins que es fan conscients del profund amor que es tenen i de la necessitat vital que tenen l'un de l'altre. Sant Joan de la Creu (1542 - 1591) en el moment de la seva mort, quan els seus companys monjos li deien que li resarien les oracions dels moribunds, els va contestar que de tot això ja estava ben preparat, que li llegisin el llibre per excel·lència de l'amor a la Bíblia, el Càntic dels Càntics, perquè com ell mateix deia "al capvespre de la vida ens examinaran de l'amor".
I l'amor és la base de la vida, existim perquè Déu ens estima i també per l'amor mutu i envers nostre dels nostres pares, i aquest amor cal que el compartim perquè, a l'igual que la fe, l'amor és com un foc, que com més en dones, més n'hi ha i més en tens tu mateix, perquè les flames dels altres aviven també la teva, com en un incendi. "Quines ganes tinc d'encendre amb foc el món" deia Nostre Senyor, segurament referint-se a aquest amor que és flama viva, que il·lumina, escalfa, protegeix i purifica i es comunica i creix.
Déu és Amor, com recalca St. Joan. Visquem doncs sempre amb Déu, és a dir en l'amor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada