Un destacat ocultista, Rudolf Steiner (1861 - 1925), en una sèrie de conferències de l'any 1913 va preveure que el diable faria una irrupció molt important a Occident i probablement a Europa a les primeres dècades del segle XXI. I que això es traduïria en un materialisme extrem, una gran falta d'espiritualitat i molts altres fets molt negatius per a la Humanitat. Com va arribar a aquesta conclusió és desconegut però a part d'especulacions esotèriques també devia tenir en compte diverses profecies cristianes. Sense entrar en el seu sistema i en les seves idees, citades només a tall d'anècdota com a mostra que no totes les prediccions venen de fonts religioses, sembla que a un segle de distància ho va encertar bastant quan ho va dir, tant si va ser pura intuïció com si va ser degut a reflexions sobre el desenvolupament humà, perquè en aquest primer quart del segle XXI i amb precedents ja de la segona meitat del segle XX estan passant coses bastant rares, per no dir pitjor, i de molt mal auguri.
 |
| Estàtua de l'Àngel Caigut a Madrid, Ricardo Bellver 1877 |
Una llista d'unes quantes d'aquest segle, per ordre cronològic:
2006 Els monstruosos Lordi de Finlàndia, guanyen el Festival d'Eurovisió
2012 Estranya cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics de Londres
2014 El drag queen i "dona barbuda" austríaca Conchita Wurst guanya Eurovisió
Pel·lícula "Maleficent" (Malèfica) de Disney, destinada a nens
2016 Cerimònia diabòlica d'inauguració del Tunel de Sant Gotard amb les autoritats europees
2016 - 2021 Sèrie de TV "Lucifer", presentant-lo com un heroi guapo i simpàtic, als Estats Units
2019 La Pachamama als jardins d'una església del Vaticà
Una gran estàtua del déu cananeu Molok, al que se li sacrificaven nens, davant el Colisseu
2020 Esperpèntic pessebre al Vaticà
2021 Festa de l'UNICEF amb màscares demoníaques
Premi Príncep d'Astúries a l'artista de perfomances diabòliques Marina Abramovic
2022 El grup ucraïnès Kalush Orchestra, amb vestits estrafolaris, guanya Eurovisió
Disney fa la sèrie infantil "Little Demon", protagonitzada per la filla de Satanàs
Disney canvia les lletres d'uns nens "We love you Santa" per Satan en un curt nadalenc
2023 Presentació d'ambient infernal en la festa dels Grammy i amb la cançó satanista "Impiu".
Com es veu, són mostres públiques cada vegada més clares i descarades, no ja d'una pèrdua de valors, sinó d'una autèntica inversió dels mateixos, senyal d'una profunda corrupció espiritual i depravació moral i humana, que busca i es complau en el mal i en escandalitzar i corrompre als altres, començant ja pels més vulnerables i manejables, les ments infantils en formació, però sense deixar joves ni adults. Això està a joc amb moltes ideologies, polítiques i lleis avui imposades, que només fa pocs anys eren realment impensables, i potser no és un efecte secundari o cooperador sinó el principal buscat per una determinada èlit molt poderosa i amb àmbit mundial en el nostre món globalitzat.
Quan encara era només Joseph Ratzinger, el futur Benet XVI, va fer notar que l'aparició del Cristianisme va desdimonitzar el món, començant ja pel propi Jesucrist que va alliberar a molts endimoniats dels seus esperits malignes i continuant pels seus deixebles i seguidors, sobretot a partir del triomf de l'Església a partir dels segles IV i V. I que la descristianització de la societat europea i occidental, iniciada al segle XVIII i accelerada als segles XIX i XX fins arribar a ser molt notòria al nostre temps, ha portat a una creixent redimonització del món, fins al punt que en les societats més laiques i secularitzades és on hi ha més casos de possessions diabòliques i d'endimoniats i on són més necessaris els exorcismes, ja que amb la pèrdua de la fe i la retirada de la pràctica religiosa, els esperits malignes tenen el camp molt més lliure i predisposat per a la seva actuació, més enllà de les inevitables temptacions i inspiracions diabòliques conduents al pecat i al mal. Aquestes naturalment abunden molt més, amb pecats i delictes d'una gravetat molt més gran, abans inimaginables, però també es dona una gran foscor i gairebé mort de la vida espiritual sana i autèntica, succedida per tota mena de falses espiritualitats aberrants i perverses, que sota capa de bé porten a la idolatria, al politeisme o panteisme, a la superstició, la màgia i, en el límit, al luciferisme i satanisme. Ja la Il·lustració del segle XVIII va produir gairebé immediatament un renaixement d'ocultistes i de creences esotèriques i els horrors gòtics del preromanticisme i el pintor Goya, afrancesat, va tenir que reconèixer amargament que el somni de la raó produeix monstres i va acabar pintant escenes grotesques en les seves pintures negres i capricis, plenes de lletjor i de coses desagradables i sinistres, de tenebres i de crueldat demoniaca, de turments i desesperança, ofensives per a la raó i el seny, com si el món s'hagués anat convertint en el pitjor dels malsons, un ambient terrorífic com una avantsala de l'Infern ja en aquesta vida. I és que el preu del pecat, és a dir de la desobediència a Déu, de l'allunyament i el trencament amb Ell, de donar-li l'esquena i oposar-se-li o negar-lo, és la mort, en aquesta vida i en l'altre, perquè Déu és la font de l'existència, de la vida, de la llum, la bondat, l'amor i la felicitat, i deixar-o és abandonar també tot això.
Els humans tenim necessitat d'adorar i si no adorem Déu, l'únic que ha de ser adorat, aquesta impuls es desvia cap a coses inadequades, la idolatria del plaer, dels diners i de les riqueses, de la pròpia voluntat, de la diversió, del tancament en un mateix, de l'orgull, de les pròpies idees o del no res i la mort, la idolatria de les dones (i per elles, dels homes), de la bellesa o la força, del sexe, de les fantasies, de la mentida i finalment, quan es completa la inversió total, d'un mateix, d'un líder, d'una ideologia o en el limit del diable, que essent l'imitador de Déu vol ser adorat ell com li correspon només al Senyor de tots i de tot, i que després d'uns hipotètics o efímers èxits i satisfaccions enverinats ja d'entrada i acompanyats de depravacions, paga amb odi, tortures, maldat extrema, el càstig ja en aquest món, la mort i sofriments eterns als seus adeptes. Perquè ell és no sols l'enemic de Déu sinó també de tot el gènere humà, que amb la possibilitat de salvar-se li fa evident tot el que ell va perdre i ja no tindrà mai, i per això rabia cremant d'enveja, gelos, ganes de fer mal i de condemnar-los amb ell. El diable és com un gos rabiós lligat amb una cadena, que només pot fer mal, i un mal terrible, als qui se li acosten, ja que de lluny només pot bordar furiós. I allunyar-se de Déu és acostar-se-li, perquè a la vida o s'està en un cantó o en l'altre, amb Déu on ell no pot res, o sense Déu on ell impera. L'elecció és lliure, voluntària i conscient, però moltes vegades enterbolida pel vel material, els enganys, els errors i els miratges. Fins al moment de la mort es pot canviar de bàndol, després ja no. És una gran responsabilitat i és molt irresponsable i tràgic no considerar-ho i no elegir bé.
Tots els símptomes citats en la llista són de molt mal pronòstic, mostra d'una descomposició i un podriment social ja en aquesta existència i fan palès el mal espiritual del nostre actual decadent, degradat i degenerat Occident.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada