Jesús, la Verge Maria i St. Josep formaren la família ideal, tal com Déu la va concebre i com la vol, plena de l'amor diví en ella, i amb una unió de voluntats de tots els membres perquè tots estaven units a Déu, que vingué al món en ella en el Nen diví que tingueren.
Fora de consideracions culturals, la família humana natural i la més perfecta, és la formada en el seu nucli pel pare i la mare, units en matrimoni amorós i legal fins que la mort d'un d'ells els separi, i els fills que Déu els hi concedeixi de la seva unió, concedint-los el gran do de ser transmissors de la vida, i vida humana com la seva pròpia, col·laborant així en aquest sentit en el poder creador del mateix Déu. El matrimoni té com a primer fi el de portar nous éssers humans al món, fruit tant biològicament com en molts altres aspectes, de combinació en un cert grau de la línia del pare i de la de la mare, i nodrir, mantenir, protegir i educar aquests fills per fer-los éssers humans dignes i, encara més, fills de Déu, ensenyant-los a ser bons i estimar a Déu i als altres, sobretot al proïsme, i donant-lis tot l'amor procedent de Déu que necessiten per poder viure, formar-se i ser feliços, inserir-los primer en la família més ample, la d'avis, tiets, cosins i parents d'altres graus, i després ajudant-los a participar de la mateixa manera en el seu veïnatge, ambient, societat, cultura i país, i a interessar-se per tot el món.
La família de Natzaret que n'és la gran mostra que això és el volgut per Déu i que és possible realitzar-ho, arribant tan a prop com es vulgui i humanament pugui de l'ideal que ells encarnaren i visqueren, té no obstant les peculiars característiques que la fan única, excepcional i extraordinària, pel fet de ser el seu Fill l'encarnació de Déu, de ser Maria sempre verge, i de viure ella i St. Josep un matrimoni absolutament blanc, puríssim, castíssim i virginal, ja que ja participaven en gran manera de la vida celestial, i havent procreat per l'acció de Déu i al propi Déu, fet home, no necessitaven ja tenir més fills, i vivint en l'amor diví tots tres, no necessitaven ni volien ni desitjaven que el seu amor humà s'expresés com a sexualitat en forma física, sinó que vivien fent una vida immaculada d'amor, ajuda, afecte i tendressa deslligada de tot allò mundà imperfecte o fet per necessitat, convertint la seva família en una església i en un model universal i perenne d'ella. La mateixa Església ha de prendre, en el seu servei més alt, la forma d'aquesta santa família, doncs en ella hi ha homes dones servidors de Déu i consagrats a Déu, cadascun en la seva funció segons l'elecció divina, i en ella hi neix Jesucrist en la consagració de l'Eucaristia i no sols es dona Ell mateix i la salvació que va venir a portar a la Terra, sinó que hi viu perennement en la reserva del sagrari i en tots els sagraments. I com que vivien celestialment més que terrenalment, d'alguna manera el matrimoni de Josep i Maria i la seva paternitat amb Jesús no va acabar amb la seva entrada al Cel, on viuen molt units, Jesús com a Déu, la Verge Maria com a Mare de Déu i la més estimada de la Santíssima Trinitat, per sobre de tots els àngels i sants, i Sant Josep com el més gran dels sants, perquè no sols va ser l'escollit per ser pare adoptiu i protector del Fill de Déu, i així com Jesucrist va ressuscitar i va ascendir al Cel i Maria va experimentar la dormició i va ser assumpta al Cel, tots dos en cos i ànima, St. Josep sense arribar a tant, si que va morir en els braços de Jesús i Maria, l'exemple més suprem de la bona mort, de la que ell n'és el patró. I si la unió terrenal, com diu Nostre Senyor, ja no existeix a la Glòria, la unió celestial dels esperits sí i amb un amor més fort que mai, perquè es viu en la presència directa i immediata i en la visió plena de Déu, que és Amor.
A part d'aquesta característica especialíssima, única i irrepetible, i per tant impossible d'assolir per cap altre, sí que es pot i cal prendre per model a la divina família de Natzaret, i es pot estar molt pròxim a la família ampliada de Jesús, la dels seus parents propers i fins i tot llunyans, és a dir ser familiars d'Ell, ser de la família de Déu, i és Ell mateix qui ens hi convida en el Baptisme i a partir d'aquest en la litúrgia, l'oració i tots els sagraments. I és quan per l'Esperit Sant tot això ho vivim realment que comencem a donar bons fruits, essent els seguidors, els imitadors i els instruments del mateix Crist.
Siguem-ne devots i mirem de tenir a la Sagrada Família com a model per a les nostres vides!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada