Un bon amic

Mn. Canisius Niyonsaba (Rwanda, 1968) va estar destinat al bisbat de Vic des de mitjans de 2006 a desembre de 2013. Mn. Joan Casas, missioner molts anys a Rwanda i bon coneixedor del país, me'l va presentar així que va venir a Vic, al juliol del 2006, per tal que es tragués el carnet de conduir a l'autoescola familiar que llavors portavem a Calldetenes el meu pare i jo, cosa que efectivament va fer a finals de desembre del 2006, no sé si el mateix 21 de desembre, festa de St. Pere Canisi, el seu sant (1).

Mn. Canisius Niyonsaba amb l'autor del Blog, llavors seminarista, a Kirundo, Burundi, agost de 2007

Des d'aquell moment en que vam començar-li a ensenyar a conduir, vaig ser un gran amic seu, fins al punt que el juliol - agost del 2007, ja traspassada l'autoescola a uns altres propietaris, vaig anar amb ell de company i guia en un viatge de gairebé un mes a Rwanda i 3 dies a Burundi. No va ser un viatge turístic, doncs no vam anar a les grans atraccions dels Virunga i els goril·les de muntanya, ni al parc d'Akagera amb la seva fauna africana de sabana, ni a les catarates Rusumo, les zones paradisíaques de Kibuye i Kigufi de la riba del llac Kivu, ni altres llocs considerats molt turístics del país, exceptuant el bosc de Nyungwe si bé aquest el vam creuar per carretera per motius pràctics, anant i tornant del llac Kivu, però per que anavem a visitar la vida eclesial a Nyamasheke i Cyangugu. 

Mn. Canisius a Rwanda, quan hi vam anar junts 

El que vam fer és una experiència d'una Església jove, nascuda cap als anys 1900s, molt vital i activa,  anant a parròquies als pujols i turons del país, on per l'altitud fa un clima primaveral tot l'any, tot i que està situat a l'Equador. Així un cop arribats a l'aeroport Kayibanda de la capital Kigali, on ens vam allotjar a St. Paul Accueil i la Procure, el nostre recorregut ens va portar per Rwankuba fins a Ruli, d'allà vam tornar a Kigali passant pel seminari d'un poble en el camí. Després vam anar a molts altres llocs, entre ells Butare, Gikongoro, Ndera, Ruhuha, Shango, els ja citats Nyamasheke, amb una parròquia amb un jardí que semblava un paradís, i Cyangugu, des d'on es podia veure Bukavu al Congo. En ocasions en Canisius em deixava tota una setmana o alguns dies en una parròquia perquè fes l'experiència jo sol amb el rector i vicari(s) de la mateixa i els seminaristes i feligresos, però en moltes d'altres ocasions anavem junts com quan vam ser els tres dies a Burundi, visitant Muyinga, Murore i Kirundo, trobant que aquest és un dels països més pobres del món, quan hi vam ser no hi havia benzina enlloc, excepte en alguns llocs diocesans, on vam poder repostar. 

Una altre foto feta meva del viatge de l'agost de 2007

Després d'això i ja a Catalunya, amb Mn. Canisius, que a Rwanda era padiri o abbé, però com que exercia aquí era mossèn, vam ser sempre molt amics i vam estar en contacte, per exemple va ser ell el que em va encarregar recollir a l'estació de tren de Vic quan arribava per primer cop aquí a Mn. Valens Bisawimana (1968 - 2013), que era molt bona persona i també va ser un gran amic meu, amb el qui hi tenia molta confiança, però que malauradament va morir força jove encara, en una altre ocasió parlaré d'ell. I també en relació amb Mn. Canisius vaig fer una bona amistat amb una seva neboda, Françoise Ubizeyimana (1983), que tot just arribada aquí des de França al desembre de 2006 me la va presentar i vam fer junts a casa meva, amb la família, el dinar de Nadal, i a qui també vaig veure sovint fins que va marxar a Alemanya l'agost de 2012. Però de tots ells i altres rwandesos, a alguns dels quals els vaig conèixer a Rwanda abans que vinguessin aquí com Mn. Fulgence Hitayezu, amb qui vaig estar una setmana a la seva parròquia allà, també un bon amic, i altres que els vaig conèixer aquí just quan van arribar, com Mn. Jean Hakolimana, que anys després el 2011 seria el director de la meva tesina en Ciències Religioses del ISCR de Vic. Amb tots ells i molts altres he tingut sempre un tracte molt fàcil i fluid, i per ambdues bandes, a part que he après unes quantes paraules i frases en rwandès, que no m'ha costat gens d'aprendre perquè la pronunciació és fàcil (2) i les expressions en kinyarwanda em queden molt fàcilment, a vegades només haver-les sentit una vegada. 

I tot i que fa ja força anys que no el veig, des d'aquest meu blog, el felicito pel seu sant: Twishimiye, isabukuru nziza! 

I de pas el felicito a ell i a tots els meus amics rwandesos pel proper Nadal i Any Nou: Noheri nziza n'umwaka mushya muhire! 

(1) Pel seu sant va aprovar alguna cosa, d'això n'estic segur, però no ser si era ja la circulació i el carnet de cotxe, o només la teòrica, i en aquest cas va aprovar-ho tot poc després, a principis de 2007. 

(2) Excepte algun so que als europeus, i fins i tot potser als no africans o encara els no rwandesos ens costa moltíssim pronunciar bé i fins ens és quasi impossible diferenciar-lo d'un so semblant més senzill, com reconeix el per altre part gran coneixedor de la llengua rwandesa Mn. Josep Pujol (1942): "Tu notes la diferència? Jo tampoc, però ells sí!" referint-se a la pronunciació d'una beguda Agashya feta del fruit de la passió, el maracujà, i d'una paraula igual, agashya, que vol dir nou, que només es diferencien en una per a nosaltres pràcticament indetectable diferencia al pronunciar "shy".