Vivim temps bàrbars

Des de mitjans del segle XVIII i especialment a partir ja del XIX, estem visquent uns temps que podem qualificar de bàrbars. 

Estem en un món de predomini anglosaxó, l'idioma mundial és l'anglès i la cultura occidental està definida per Londres, Nova York i Hollywood, amb la proposta d'un American Way of Life i American Dream internacionals. Els Estats Units i el Regne Unit amb la Commonwealth al darrera van guanyar la Primera i la Segona Guerres Mundials i la posterior guerra freda i són les potències hegemòniques en un món que des de 1989 o 1991 fins ara és pràcticament unipolar. Això ha fet que una gran majoria de països del món no sols s'alinein amb ells sinó que fins i tot es vagin convertint en una mala imitació d'aquestes grans potències, Estats Units i Gran Bretanya, i la seva manera de viure i de fer, ben peculiar i que pels resultats es mostren en el fons molt poc o gens exemplars i modèliques, tot i que es proposen com a tal. 

Es consideren democràcies i junt amb països similars com Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i l'Europa de la UE i l'OTAN, es presenten com a ideals. Però en realitat això és una façana, estan dominats realment pels poders econòmics i fàctics a l'ombra, que són els qui realment controlen, decideixen i ho influeixen tot, com ja van denunciar els presidents nord-americans Eisenhower i Kennedy a principis dels anys 1960s. Des de fa dècades, com a mínim des dels 1970s i accentuat a partir dels 1980s i cada cop més, estan en crisi econòmica, social, ideològica i política, en un món dominat per la falsetat i les aparences, que oculten realitats molt dures i negatives. Però això fins ara estava ocult o amagat, com a mínim dissimulat. 

Des de l'inici del segle XXI ençà però el món no sols ha evolucionat terriblement a pitjor sinó que la tecnologia s'ha girat en contra de la gent fins i tot en temps de pau, perquè en temps de guerra això ja havia passat secularment, i contra la pròpia gent i no sols contra la de països enemics o hostils, i el més greu de tot és per una part que ja no es dissimula ni eufemitza sinó que es fa cada cop més obertament i descaradament, fent servir greus crisis prepreparades de tot tipus, i que ja ni es disculpen ni lamenten pel malament que van les coses, i per altre que aquests països punters en molts temes i autoproclamats com els ideals del món actual són els que més ràpidament i totalment s'han deixat pervertir, corrompre i evolucionar cap a ideologies absurdes i delirants i cap a governs dictatorials i tirànics, usant mitjans abans impensats i fins i tot impensables, com la manipulació de masses, l'enginyeria social i els avenços científics i tecnològics, però no per al bé sinó pel mal, i no rectifiquen ni canvien el rumb tot i que vegin que tot va cada cop més malament i que anem cap al desastre. Al contrari, sembla com si governants, polítics, ideòlegs, poderosos i multimilionaris ho busquessin activament, per motius de control, d'objectius d'agenda secreta i de domini per part de determinats grups molt minoritaris però molt rics, poderosos, influents i motivats, que volen fer i desfer al seu gust, erigint-se en amos del món. I amb aquest objectiu de poder usen la tàctica de fer viure a la societat en exageracions, contradiccions, amenaces i problemes, pretenent aplicar la seva voluntat a partir de fomentar divisions, conflictes, malestar i irracionalitat, obtenint d'entrada un estat caòtic i aparentment irresoluble. S'ha portat i es porta d'una manera que ja aparentment no té cap sortida, perquè tot està tocat i el conjunt està ja enfonsat. Fins i tot és ben previsible que tot un estil que es va iniciar al principi del segle XX està ja esgotat i es pot afirmar que té com a límit l'any 2028, és a dir d'aquí pocs anys, poc més d'un lustre, perquè moltes coses estan en fase terminal, organitzacions, sistemes, estructures, lleis i teories incloses, alhora que l'Occident capdavanter està cada cop més decadent, degradat i degenerat. És trist constatar-ho però és així realment. 

Com cada vegada més gent a tot el món se n'adona davant l'evidència, i per força i a desgrat se'n fa conscient, sembla que la societat s'hagi tornat boja i que el mal domini el món, en una mena de catàstrofe intel·lectual, moral, social, política, econòmica i personal, que ho afecta tot. Vivim temps bàrbats i només podem confiar en Déu, perquè humanament els gravíssims problemes actuals, d'abast mundial, no tenen solució. L'únic que ens queda és pregar i tenir fe, refugiant-nos en Déu i en la seva providència, perquè per a Ell no hi han impossibles. Esperem-ho així!