El Càntic dels càntics avui

L'anterior entrada (1) es podria haver titulat "El càntic dels càntics avui", perquè la parella humana que viu en l'amor fa realitat i actualitza l'amor entre el nuvi i la núvia, i entre l'espòs i l'esposa, que és ja en sí una alegoria de l'amor de Déu i de l'ànima humana, perquè Déu és Amor i per tant allí on hi ha amor hi ha Déu. I St. Pau, en el Nou Testament, diu de forma també inspirada que el matrimoni humà és com un símbol del matrimoni entre Crist i l'Església. Però uso el títol per aquesta. 

Això bé al cas que el 17 de desembre, dia de Sant Llàtzer (2) i de St. Joan de Mata, va morir la meva mare (3) Nativitat Valls Costa (1929 - 2018), només 8 dies abans de complir els 89 anys, ja que havia nascut a les primeres hores de la nit del 25 de desembre, el dia de Nadal. Per tant en aquesta data del 2022 fa just 4 anys que Déu la va cridar amb Ell, i en anys anteriors ja m'he fet ressò de l'aniversari.

La Nati i el Ricard a casa seva amb uns cosins, els esposos Carme i Ramon, a mitjans-finals del 2007

Però el que en aquesta entrada del Blog vull destacar, en relació amb l'article ja citat, és la història d'amor que va viure amb el pare, Ricard Lázaro Sanromà (1923 - 2008). Es van casar a Montserrat el dia de la Mercè de 1958, van tenir cinc fills més (4), Immaculada (1960), Xavier (1961 - 2022), Meritxell (1964), Mercè (1965) i Marta (1970), formant una família nombrosa de 7 fills i una llar en la que fins la seva mort el 1977 sempre hi va estar la iaia paterna Àngela. 

Malgrat totes les dificultats i problemes de la vida es van estimar sempre; aquí al desembre de 2007

Ells dos, Ricard i Nati, van viure sempre ben units, i van estar ben a punt de celebrar els 50 anys de casats, les noces d'or (5), però no va poder ser per la mort del primer el 26 de juliol, dos mesos abans. Però van poder celebrar moltes fites familiars, com la de ser avis el 1982, quan ell tenia 58 anys i ella 52, i el primer besnet va nèixer a principis de l'any 2008, encara en vida de tots dos. També van construir moltes coses l'un i l'altre i junts, i van decidir-ho tot d'acord. 

I és que l'amor uneix, crea i perdura. Com diu St. Joan de la Creu (6), al capvespre de la vida se'ns examinarà de l'amor amb que haguem viscut. I es pot dir que alguns passaran l'exàmen amb bona o molt bona nota, com els sants. Esperem que sigui així per a moltíssims i especialment per a tots els nostres éssers estimats i tot els homes de bona voluntat! 

(1) "Coneixent gent jove del món" del 16.12.2022

(2) I el nostre pare i tots els fills tenim el cognom Lázaro. La Missa exequial i enterrament va ser el 18 de desembre, dia de la Mare de Déu de l'Esperança. 

(3) En realitat la segona mare, perquè la mare biològica, Digna Medina Rigol (1925 - 1956) va morir de malaltia, quan jo tenia 2 anys i el meu germà Jordi dos mesos, quedant el nostre pare vidu i amb dos fills petits, pel que també ens va cuidar molt fins a la seva mort la nostra àvia paterna, Àngela Sanromà Forés (1899 - 1977), però al cap de dos anys del decès de la mare, el nostre pare es va tornar a casar i la seva nova esposa ens va fer de mare i a casa sempre la vem anomenar tots "mama". 

(4) A part dels dos fills anteriors, l'autor d'aquest blog Ricard (1954) i Jordi (1956 - 2021), que ella va adoptar i va tractar sempre com si fossin fills seus. 

(5)  Les de plata les van celebrar el 1983, moment en que amb altres famílies casades el 1958 van començar a reunir-se cada any per fer una festa comuna el dia de St. Joan, 24 de juny, i ho van seguir fent fins a la mort del pare, en que en aquesta data del any 2008 ell ja estava molt malalt i ingressat en un hospital de Vic.

(6) La festa del qual és el 14 de desembre.