dimecres, 10 de febrer del 2021
Al principi fou la llum
dimarts, 9 de febrer del 2021
dilluns, 8 de febrer del 2021
Deu anys i mig d'un gran canvi de vida
Ara fa mig any, a principis de setembre del 2020, quatre sacerdots de la diocesi de Vic es van reunir a Montserrat per celebrar una Missa "pel propi prevere" pels seus 10 anys de vida sacerdotal. Tres d'ells, sacerdots diocesans, van ser ordenats pel bisbe Romà Casanova a la catedral de Vic el 5 de setembre del 2010; el quart, un frare franciscà, fou ordenat el novembre del mateix any.
Bisbal, fra Francesc, Prat i Lázaro. Prat va presidir i la homilia la va fer fra Francesc. |
diumenge, 7 de febrer del 2021
Sant Ricard
dissabte, 6 de febrer del 2021
Tresor nacional del Japó
divendres, 5 de febrer del 2021
Cal anar a Missa
dijous, 4 de febrer del 2021
L'evolució normal de tot i el sorprenent canvi diví
A la vida hi ha l'evolució natural de les coses, la que va de vida a mort,
de la joventut a la vellesa, de la innocència i la puresa al pecat i la culpa,
de la salut a la malaltia, de l'energia i l'entusiasme a la fatiga i el
cansament, del progrés al declivi, allò que és nou es va gastant i és un
caure de dalt cap a baix, del bo al dolent,...i en definitiva del bé al mal,
perquè intel·lectualment i espiritualment això se sol acabar manifestant en una
creixent incredulitat, desesperació i falta d'amor. És un destí tràgic,aquest
corrent temporal, al que tot sembla condemnat. Un s'hi pot resignar amb
realisme o, pitjor encara, s'hi pot rebel·lar, però les coses físiques i
biològiques són així, i ens arrosseguen amb elles.
Però a la nostra vida també hi ha la sorprenent intervenció divina que s'ha
manifestat i fet evident en Jesucrist i que ho canvia tot, fins i tot aquest
mecanisme aparentment ineludible i irrevocable. Quan Déu intervé, el curs de
les coses canvia de sentit, i per sagraments com el baptisme, la confessió i la
unció dels malalts ens porta del pecat i la culpa al perdó, la reconciliació i
la gracia. De la mateixa manera l'acció de l'Esperit Sant renova el món, fent
passar de la tristesa a l'alegria, de l'odi a l'amor, de la vellesa a la
joventut, de l'antic al nou, de la malaltia a la curació i la salut, de la
feblesa a les noves forces; des de la baixesa on l'home ha anat caient és alçat
de nou i més alt que abans, perquè del paradís perdut ara és hereu del Cel. La
infinita acció divina venç tota la dinàmica material i ho restaura tot. El món
passa del dolent al bo, del mal al bé, i en els éssers humans creixen la fe,
l'esperança i la caritat. I tot això perquè som estimats, molt estimats, molt
més del que ens podem imaginar, per Ell, el Creador. Acceptem-ho amb
la visió meravellada i l'agraïment feliç i confiat dels infants.