Cal anar a Missa

Ens cal anar a Missa. 

Igual com per la nostra vida terrenal necessitem amor, companyia i paraules i nodriment, per la vida espiritual passa el mateix, tenim les mateixes necessitats. 

Per això cal sempre, però encara més en els temps difícils, anar a Missa. Com a mínim indispensable i necessari, els diumenges i festius. Així complim amb el tercer manament, "santificar les festes". Però a ser possible més i idealment cada dia. De manera que tenim la gran sort de ser dels participants de l'acció de gràcies instituïda pel mateix Jesús al Sant Sopar abans de la seva Passió, amb la traició, el prendiment, el  judici, tortures, crucifixió i mort voluntariament acceptades per a la nostra salvació. I de la seva resurrecció el dia de Pasqua, amb les aparicions, el mandat missioner i evangelitzador, l'Ascensió, la Pentecosta...A la Missa sacramentalment i espiritualment estem al Cenacle, al Calvari i al matí de Pasqua. 

La Missa és proclamació i escolta de la Paraula de Déu i la consagració del pa i el vi transformats en Cos i Sang de Crist, per acció de l'Esperit Sant i la comunió que ens és aliment pel camí de la vida i per l'eternitat. Que ens dona la relació personal, intensa i íntima amb Crist, en ella fem un tast del Cel i Déu amb la seva glòria ve a nosaltres. És el do més gran i excels, el de Déu mateix que se'ns dona del tot per Amor i ve a nosaltres, fent-se aliment per divinitzar-nos, compartint amb nosaltres la seva condició divina. A més, units tots a Crist es produeix la unió entre nosaltres, que formem el seu Cos místic aquí a la Terra. 

I en la  Missa, on Déu es presenta al món i el món es presenta a Déu, on s'ofereix el sant sacrifici de l'altar, l'únic que salva el món, també obeïm al mateix Jesucrist i complim el que ens va manar: 

"Preneu i menjeu-ne tots, que això és el meu Cos, entregat per vosaltres"

"Preneu i beveu-ne tots que aquest és el Calze de la meva Sang, la Sang de l'Aliança nova i eterna, vessada per vosaltres i per molts en remissió dels pecats". 

"Feu això, que és el meu Memorial". 

Per això l'Església viu de l'Eucaristia i per celebrar l'Eucaristia. És el més gran do de Déu i el necessitem molt, i és allò més gran que pot fer i viure l'ésser humà. 

Més que en qualsevol altre lloc o moment, en la Missa es compleix la promesa que "on hi ha dos o tres reunits en el meu nom, allà estic Jo amb vosaltres" i "Jo estaré amb vosaltres dia rera dia fins a la fi del món...". Com també "Convertiu-vos i creieu en la bona nova" i "Allò que demaneu amb fe en el meu nom el Pare us ho concedirà". 

Presència real i viva de Jesucrist entre nosaltres, la Paraula de Déu que ens és llum, consol, força i guia i ens va transformant fent-nos veure les coses com les veu Déu, és a dir tal com són realment, la pregaria amb la que demanem per nosaltres i pels altres però també agraïm, ens oferim, volem unir-nos a la voluntat de Déu; l'acció de l'Esperit Sant; l'actualització de la Redempció i Salvació en l'únic sacrifici que salva el món; la comunió amb Déu i amb els altres combregants i amb l'Església universal d'ara i arreu i de tots els temps i no sols amb l'Església militant, sinó també amb la purgant i la triomfant... La Missa és un tresor inesgotable. 

No ens la debem perdre, hauríem de tenir un viu desig d'assistir-hi, participar-hi i gaudir-ne dels seus il·limitats beneficis, per nosaltres mateixos, per la comunitat, per aquells pels que volem intercedir, vius i difunts, per tots els cristians i per tot el món. No hi ha res comparable a la Missa ni res que la pugui substituir.