La llum de Crist i la vida consagrada

Celebrem avui la Presentació al Temple de Jesús, als 40 dies del seu naixement al Nadal.

És quan acaba el temps de Nadal en sentit ampli, ja que en sentit estricte acaba amb l'inici del temps de durant l'any al gener. 

Josep i Maria compleixen amb la Llei i porten a presentar a Jesús al Temple de Jerusalem i Maria també és purificada, tot i que no ho necessitava, però així mostren respecte, obediència i humilitat. 

Aparentment Jesús és presentat al Temple, però en realitat és el Temple el qui és presentat al Nen diví recent nascut. És quan Déu es troba i es fa present amb els seus, el seu poble i la seva gent. Els ancians Simeó i Anna hi estan presents per un do de l'Esperit Sant que a més els permet reconèixer-lo i poder-lo proclamar obertament, primer a la Sagrada Família, però després a tothom qui els vulgui escoltar, que en aquell moment degueren ser pocs, almenys no masses, però al llarg dels segles han sigut molts, com nosaltres ho fem avui. Ells ens el presenten com el Messies esperat, el Fill de Déu que porta la llum al món que espiritualment viu en tenebres. 

Adoració i pregària a la vida contemplativa a Taizé 

D'aquí el simbolisme de les candeles, expressant exteriorment la vivència interior de poder veure la llum de Crist, i per això el nom popular de la Candelera, ja que aquestes candeles que s'encenen tenen un important paper. 

També per aquest motiu és la festa de la vida consagrada, dels religiosos i religioses que han trobat en Jesucrist la llum de la seva vida, de la que ells participen i que porten no sols per a si mateixos sinó també per il·luminar als altres. Ells són testimoni d'aquesta trobada amb el Senyor i d'aquesta vida futura i eterna que s'inicia ja en la vida terrenal temporal. En aquest dia hi ha l'origen de la trobada i de la crida a viure amb Ell: Crist s'entrega del tot a nosaltres i en correspondència, i en representació nostra, ells es lliuren del tot a Crist. És un gran acte d'amor mutu entre Déu i la Humanitat. 

I en altres temps es considerava també per molta gent aquest dia de festa com el de l'inici de la primavera, quan a diferència d'ara es veien les estacions d'una manera popular i dinàmica i així es considerava que l'hivern començava  per Tots Sants, estava al seu punt central per Nadal i acabava amb aquest inici de febrer, quan els ametllers ja havien començat a florir a les nostres terres i quan la Natura començava a despertar. De manera que per Sant Joan en lloc de ser l'inici de l'estiu com basant-nos  astronomicament ho considerem ara, era justament ple estiu, el punt central de l'estiu.