A la vida hi ha l'evolució natural de les coses, la que va de vida a mort,
de la joventut a la vellesa, de la innocència i la puresa al pecat i la culpa,
de la salut a la malaltia, de l'energia i l'entusiasme a la fatiga i el
cansament, del progrés al declivi, allò que és nou es va gastant i és un
caure de dalt cap a baix, del bo al dolent,...i en definitiva del bé al mal,
perquè intel·lectualment i espiritualment això se sol acabar manifestant en una
creixent incredulitat, desesperació i falta d'amor. És un destí tràgic,aquest
corrent temporal, al que tot sembla condemnat. Un s'hi pot resignar amb
realisme o, pitjor encara, s'hi pot rebel·lar, però les coses físiques i
biològiques són així, i ens arrosseguen amb elles.
Però a la nostra vida també hi ha la sorprenent intervenció divina que s'ha
manifestat i fet evident en Jesucrist i que ho canvia tot, fins i tot aquest
mecanisme aparentment ineludible i irrevocable. Quan Déu intervé, el curs de
les coses canvia de sentit, i per sagraments com el baptisme, la confessió i la
unció dels malalts ens porta del pecat i la culpa al perdó, la reconciliació i
la gracia. De la mateixa manera l'acció de l'Esperit Sant renova el món, fent
passar de la tristesa a l'alegria, de l'odi a l'amor, de la vellesa a la
joventut, de l'antic al nou, de la malaltia a la curació i la salut, de la
feblesa a les noves forces; des de la baixesa on l'home ha anat caient és alçat
de nou i més alt que abans, perquè del paradís perdut ara és hereu del Cel. La
infinita acció divina venç tota la dinàmica material i ho restaura tot. El món
passa del dolent al bo, del mal al bé, i en els éssers humans creixen la fe,
l'esperança i la caritat. I tot això perquè som estimats, molt estimats, molt
més del que ens podem imaginar, per Ell, el Creador. Acceptem-ho amb
la visió meravellada i l'agraïment feliç i confiat dels infants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada