Als segles XVIII i XIX alguns dubtaven de l'inici del llibre del Gènesi bíblic. "Com podia ser que la llum fos creada abans que existissin el Sol i les estrelles?" es preguntaven amb una visió científica massa a ras de terra, encara molt elemental, fins i tot rudimentària.
El que passava és que la Ciència encara no havia avançat prou. Al llarg del segle XIX s'anaren descobrint les altres radiacions invisibles de l'espectre electromagnètic, a més de la llum visible. O sigui que hi podia haver unes radiacions i un tipus de llum invisible però igualment realment. Però això encara no era prou.
No fou fins al segle XX que la Ciència progressà prou per descobrir que l'Univers tingué un inici en el temps, és a dir el que podria ser el moment de la Creació des del punt de vista creient, i que al principi de tot el que hi hagué en l'Univers fou un esclat de radiació electromagnètica que portava energia, és a dir un esclat de llum dels tipus visible i invisible per a ulls humans.
Aleshores s'aclarí l'enigma del llibre del Genesi. "Al principi creà Déu la llum" ara ja ens era comprensible. Abans, molt abans, que existissin les primeres estrelles. Fins i tot ara s'ha trobat que l'Univers, que inicialment era opac per la seva densitat extrema i altíssimes temperatures, degut a la seva expansió al cap d'uns 100 000 anys ja es va refredar prou com per fer-se transparent als fotons de la llum. I de nou aparegué un esclat de lluminositat en tot ell.
Que al principi fou la llum, doncs, és una veritat fonamental que es va revelar a la Humanitat uns dos mil·lennis i mig abans que aquesta, amb les seves investigacions racionals, ho descobrís per ella mateixa. Va ser un gran avenç anticipat. Un dels més grans físics del segle XX, John Wheeler (1911 - 2008) - i de la mateixa opinió era un altre dels més grans, Charles Townes (1915 - 2015) - ho va expressar en una ocasió així: "El gran descobriment de la Física i la Cosmologia modernes és aquest: al principi de tot fou la llum"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada