Epifania vol dir la manifestació definitiva, la plena i total, i en aquest cas es refereix a Déu, que ja es mostra Ell mateix a tots els pobles en l'adoració dels mags d'Orient al Nen diví.
Des de l'Encarnació fins al Nadal la presència de Déu ja era real en el món, primer en el si de la Verge Maria i després ja com a nadó, però aquesta manifestació era encara secreta, reservada a uns pocs escollits ja en l'àmbit familiar o a aquells a qui se'ls hi va revelar el miracle i el misteri. Eren pocs i en principi semblava com si Jesús hagués de ser el Messies destinat al poble d'Israel o als qui es convertissin primer al Judaisme.
 |
| Una de les primeres representacions de l'adoració dels mags, Roma segle IV |
Però l'Epifania mostra el pla de Déu fins llavors desconegut o incomprès: el Fill de Déu ha vingut al món per a tota la Humanitat de tots els llocs i de tots els temps. És ja la manifestació pública, oberta no sols al poble escollit sinó ja a tothom, a tots els que el trobin, el reconeguin, l'acceptin i l'adorin. En la recerca dels mags d`Orient, en la seva perseverança i llarg camí fins a descobrir-lo i en els presents que ja li porten d'or, encens i mirra, es constata que Déu es deixa trobar per tots aquells que, fins i tot per estudis i càlculs humans, als qui Déu dona l'encert, el busquen amb sinceritat de cor. Els mags no són jueus, són pagans que es convertiran i es faran seguidors del Nen Jesús pel que ells mateixos veuran després d'un llarg esforç per ser-hi, coneixer-lo i viure aquell gran moment. Representen a tots els pobles de la Terra i potser en tenen una certa consciència del fet. Una tradició els fa reis, perquè al arribar a Jerusalem van a anunciar-ho a la Cort i el rei Herodes els rep i els afalaga, després d'haver reunit als grans sacerdots i els més experts escribes i mestres de la Llei per saber on havia de néixer el Messies, com els distingits visitants afirmaven haver descobert que ja havia nascut i volien rendir-li homenatge. Sense voler, Herodes també contribueix a que els reis mags el trobin, encaminant-los a Betlem com li ha dit el consell de savis, que se n'ha assebentat de l'afirmació però que resta escèptic i quasi indiferent, tot i que són jueus i coneixen les Escriptures. En canvi ells, tot i que pagans, sí que confien i creuen. La seva alegria és immensa al trobar al nen a una casa sota l'estrella que els ha guiat, sigui fenomen astronòmic o sobrenatural, i les seves ofrenes indiquen reconeixer-lo com a rei (or), com a gran sacerdot i fins Déu mateix (encens) i com a home i víctima (mirra). I avisats en somni que Herodes vol matar el nen, se'n tornen al seu país per un altre camí.
Epifania significa no sols que Déu neix al món per a tota la Humanitat sinó també que tots els homes de bona voluntat que busquen Déu amb sinceritat, el poden trobar i fins amb el seu esforç humà el troben, perquè Déu es deixa trobar, premiant-los per la seva bona voluntat i satisfent-los en el seu anhel, que en el fons és el de tots els cors humans, ho sapiguen i ho vulguin o no. Bona Epifania a tot el món actual i a tot el món futur!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada