Setmana de pregària per la unitat dels cristians

En diverses ocasions Nostre Senyor Jesucrist va demanar la unitat de tots els seus seguidors: 

"Que tots siguin u, com el Pare i jo som U"

"Tu ets Pere i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església" 

"Hi haurà un sol ramat i un sol Pastor" 

"Jo estaré amb vosaltres, dia rera dia, fins a la fi del món"

A baix es pot estar molt lluny i no veure's, cap al cim tot convergeix cap a Crist i la seva Creu: un sol Senyor, una sola fe,
un sol Déu i Pare, i com més amunt ascendim més ens n'adonem que estem cridats a conservar la unitat en l'Esperit

La separació en grups dels seguidors de Jesucrist, dels qui creiem que és el Fill de Déu fet home per salvar-nos, de tots els que el reconeixem com a veritable Déu i veritable home, és un fort ensopec que va començar amb la separació dels orientals allà pel segle V, més tard de la dels ortodoxos al segle XI i finalment i més greu la dels protestants i anglicans al segle XVI. 

Aquesta separació, per motius culturals i històrics tant o més que teològics, no és volguda per Déu i és un veritable pecat col·lectiu. És un escàndol per a tots qui des d'altres posicions religioses o des de l'ateisme, es plantegen convertir-se i seguir Jesucrist, perquè la separació dels seus seguidors els pot fer dubtar i perquè poden tenir el primer problema, o fins l'excusa, de en quina denominació integrar-se; el primer pensament, i el bo,  és fer-ho en l'Església Catòlica, la més nombrosa i estesa pel mon i la que manté intacta la transmissió apostòlica des de sant Pere i sant Pau, màrtirs a Roma, del que sant Pere, instituït pel mateix Jesucrist com a cap de la seva comunitat de batejats en el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant, en va ser el primer bisbe i per tant el primer Papa. L'Església Catòlica també és la que, junt amb l'Ortodoxa, que li és propera i de la que només la separen qüestions teològiques menors i interpretacions pràctiques opinables, la que ha conservat la integritat de la fe tramesa pel apòstols i pels pares de l'Església dels primers segles. El cas protestant és més greu, perquè la lliure interpretació ha conduït a una divisió constant i a un continu creixement de noves variants separades unes de les altres. 

Però el sol fet que hi hagin diverses denominacions alternatives a les que aparentment poder integrar-se per accedir a Crist i a la seva Redempció, ja és un fort obstacle a la conversió dels no cristians. I el fet que hi hagi crítiques i divergències i que no es puguin posar d'acord és un veritable escàndol, perquè la Veritat és una, ja que Déu és la Veritat. En qüestions fonamentals, per tant, no hi poden haver, i no hi hauria d'haver, discrepàncies. Però el diable ha trobat en els dubtes, les opinions grupals o individuals i les separacions en mig de crítiques i retrets, un veritable camp de perdició per oposar-se a la gràcia divina i la salvació dels éssers humans. "La Veritat us farà lliures" ens diu Jesús, i tots els enfosquiments o debilitacions de la Veritat divina, per heretgies i cismes, ja ens porten a ser esclaus i ens separen i fins ens tanquen les fonts de la llibertat. En això el diable, el rebel a Déu i l'adversari del gènere humà, aplica la màxima d'origen militar "divideix i venceràs".  

Hi ha molta responsabilitat en la separació herètica o cismàtica.  El Senyor, que era molt comprensiu i benèvol amb els qui se sabien pecadors i necessitats de perdó, als que Ell havia vingut a salvar, era en canvi dur i molt crític amb aquells que feien grups apart creient-se els escollits i superiors, com els fariseus o mestres de la Llei, que menyspreaven al poble comú. Per altra part també va dir "Jo estaré amb vosaltres dia rera dia fins a la fi del món" i no pas que la seva obra seria desvirtuada fins que cinc-cents, mil o mil cinc-cents anys més tard, per fi algú redescobriria el seu veritable sentit. I quan va establir a St. Pere com a fonament de la seva Església, va afegir: "Et donaré les claus del Regne del Cel" i amb elles el veritable poder espiritual, el de perdonar els pecats i reconciliar amb Déu, i també de discernir i decidir com a cap religiós de l'Església i del món, "tot el que lligaràs a la Terra serà lligat al Cel, i tot el que deslligaràs a la Terra serà deslligat al Cel". Tot això amb una promesa "i les portes de l'Infern no prevaldràn contra l'Església".  Els cristians  som fills de Déu, membres de la família dels pel baptisme fets fills de Déu en el seu Fill propi, Jesucrist, Nostre Senyor, i si som membres de la mateixa família no podem estar dividits i separats. L'Església és Poble de Déu, Cos de Crist, Temple de l'Esperit Sant, i tot indica unitat. 

Hem de pregar molt per la unitat de totes les esglésies, que l'Esperit Sant que congrega la diversitat en la unitat, ens uneixi a tots els seguidors de Jesucrist en una sola Església universal, que això és el que vol dir "catòlica".