Sant Pau destaca per la seva radical conversió, "tombativa", en la seva caiguda del cavall quan es veié embolcallat de llum i experimentà una intensa trobada amb Jesucrist ressuscitat, els seguidors del qual fins llavors perseguia a mort. Però Déu tenia altres plans per ell...
De St. Pau després de la seva conversió destaquen el seu paper d'apòstol dels gentils, els seus viatges missioners, el obstinat valor i coratge amb que tornava un i altre cop a predicar sobretot i primer als seus, els jueus, als qui volia salvar, tot i que en diverses ocasions li van donar tal pallissa que el van deixar per mort, en altres el van denunciar i fer empresonar, en altres es conjuraren per matar-lo... però ell s'aixecava i tornava de nou a intentar-ho, sense defallir ni desanimar-se.
Podem recordar frases seves, com:
"Si vivim, per Ell vivim, i si morim per Ell morim, tant si vivim com si morim som del Senyor..."
"Cap ull ha vist mai ni cap orella ha sentit ni el cor de l'home somniava allò que Déu té preparat pels qui l'estimen"
I sabent-se instrument de Déu, unit a Ell i volent estar-ho cada vegada més, concloïa:
"Ja no sóc jo qui visc, és Crist que viu en mi".
En el seu cas era molt evident que no era ell qui havia escollit a Crist, sinó Crist el que l'havia escollit a ell, perquè fos el gran apòstol missioner. I una tradició molt antiga diu que en aquesta missió va arribar fins a Hispània, concretament a la gran urbs de Tarraco, capital de la Tarraconense, portant l'Evangeli fins el confí occidental del Mar Mediterrani.
Aquesta cançó de Missa, " I si vivim...", expressa molt bé el seu pensament:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada