Després d'un any tan inesperat i sorprenent com va ser 2020 i veient com són els primers dies d'aquest nou any, encara continuació de l'anterior evidentment, cada cop es fa més palès que 2021 serà un any tan decisiu com ho fou per exemple el 1989.
 |
| L'inici d'un nou any, com d'aquest important i decisiu 2021 |
En llatí hi ha dos conceptes de futur: el "futurus" i l'"adventurus". El primer, futurus o futura (el que serà perquè ja és) és el futur previst i previsible, la continuació del present i fins del passat. Així per exemple, un camp sembrat si no hi ha res de nou espigarà al seu moment, una dona embarassada donarà a llum als nou mesos, les estacions es succeiran amb regularitat, etc. Però en canvi el segon, adventurus o adventum (el que vindrà com a nou) és el camp de les novetats, de les sorpreses, d'allò inesperat, no preparat, planificat ni previst, la irrupció del realment nou, i està relacionat etimològicament tant amb l'Advent (del cicle litúrgic) com amb aventura, l'obertura al desconegut. Futurus és el futur encarrilat, mentre que adventurus és el futur obert, el canvi, allò espontani i diferent, que obre nous camins i nous horitzons. En català també tenim dues paraules, futur i esdevenidor, si bé la segona és molt poc usada i a més no tenen un significat contrastat com en llatí, resultant pràcticament sinònims.
Cal estar atents a aquest any 2021 a veure què predominarà en ell, si la continuació i allò esperat o bé si ens portarà novetats i canvis radicals. És a dir si serà un any com la majoria d'anys o bé si, com tot fa suposar, serà un any de transformació i obertura a partir de la situació del nostre present, sigui en el sentit que sigui, com ho fou el 1989 ja citat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada