En els primers segles cristians sembla ser que ja es coneixia un lema trinitari que deia, referint-se a tots els batejats:
Igualtat com a fills tots del mateix Pare,
fraternitat com a germans tots del mateix Fill,
llibertat (1) com a participants tots del mateix Esperit.
I això entès en sentit teològic i espiritual, com una veritat essencial: tots hem estat fets fills de Déu amb la Redempció obtinguda pel seu Fill propi, Jesucrist, que ens arriba pel baptisme i ens fa hereus de la vida eterna; tots ens hem d'estimar com a germans, perquè ho som en el nostre germà gran, primer i únic, Jesucrist; i la veritat que ens aporta l'Esperit Sant, la 3ª persona de la Santíssima Trinitat que ens ha estat donat com el major do possible i que ens fa participar ja en aquest món de la vida divina, ens fa lliures.
El que van fer els revolucionaris francesos de finals del segle XVIII va ser recuperar aquest lema, que llavors estava una mica oblidat, deslligar-lo de la seva font divina - però llavors ja no s'entén ni tan sols perquè són tres els conceptes i no un, dos, cinc o set... - i aplicar-lo com cosa purament humana i voler imposar-lo a la societat i no pas considerar-lo una constatació o una proposta, com ho feien els cristians del món antic en aquest i altres casos similars.
Com diu G.K. Chesterton (1874 - 1936), "el nostre món actual està ple d'antigues virtuts cristianes que s'han deslligat de la seva font divina, s'han separat també unes d'altres oblidant el conjunt, s'han volgut fer absolutes... i s'han tornat boges!"
(1) La llibertat sobretot de poder evitar el mal, o de sortir-ne, i de poder fer el bé, amb l'ajut diví, però també de respecte a la consciència, de discerniment i d'encert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada