Desprès de la Segona Guerra Mundal, 1949 va ser un any particularment important i decisiu, que va marcar tota una època i generació, fins a mitjan dels anys 1960s.
 |
| El programa Case Study Houses, 1945 - 1966, sobretot a Califòrnia. Foto del 1960. |
Aixi el 25 de gener de 1949 es constituia a Moscou el COMECON. A l'abril de 1949 es constituïa la NATO, organització que va entrar en vigor l'agost d'aquest mateix any. El mateix mes d'abril Irlanda es constituïa en república, i el maig s'establia el Consell d'Europa, al mateix mes en que Mònaco elegia al píncep Rainier. Al juny es va fundar la República Federal d'Alemanya, seguida al més d'octubre per la República Democràtica Alemanya. A l'agost la URSS va fer esclatar la seva primera bomba atòmica, i els Estats Units van perdre l'exclusiva de l'armament nuclear. També a l'agost s'estableix Corea del Sud, seguida al setembre per Corea del Nord. El setembre la independència d'Indonèsia era reconeguda pels Països Baixos. A l'octubre es proclamava la Xina comunista a Pequín, al que va seguir poc desprès la Xina nacionalista a Taiwan, i dies desprès es signava la Convenció de Ginebra. I el desembre la Constitució de Costa Rica confirmava aquest país com a desmilitaritzat.
 |
| Interior d'una casa, Califòrnia 1960 |
No van ser sols fets puntuals sinó determinatius, les seves conseqüències encara perduren avui dia en molts casos. Neixia un altre món, diferent del de les dues guerres mundials i que s'esperava que a més de nou fos més bo i millor. El seu predomini i vigència el podem situar entre 1949 i 1964 aproximadament, i en alguna conferència he parlat d'ell com "el temps del futur", quan semblava que el futur ja era aquí, abans que vinguès la gran desilusió quan tot es va començar a torçar i a adquirir aspectes regresius, no ja del món contemporani sinó en moltes coses com la reaparició de temps passats que ja semblaven superats, però que per algun motiu grups de gent molt poderosa va voler tornar a inocular a la societat, i molt especialment a la occidental, tot i que va ser un procès extremadament lent i progressiu, tot i que amb sobresalts forts, per tal que no es notès, potser seguint aquella indicació ja antiga de "que s'aconsegueixi l'efecte sense que es noti la intervenció artificial", és a dir que la gent s'hi acostumés poc a poc, quasi imperceptiblement, i que si de cas es pensès que era una cosa natural, volguda i sense manipular. Però és inverossímil que fent la prova d'un sistema es preferís l'altre, com bé saben els que ho han viscut.
L'any emblemàtic d'aquella bona època va ser el 1960, pels seus assoliments. El 23 de gener el batiscaf Trieste amb dos tripulants arribava al fons de la Fossa de les Marianes, a 10 911 m de profunditat. Del 24 de febrer al 10 de maig el submarí Tritó va donar la volta al món en immersió. L'1 d'abril es va posar en òrbita el Tiros 1, el primer satèl·lit meteorològic. El 16 de maig va entrar en funció el primer làser. El 12 d'agost es posava en òrbita l'Echo 1, el primer satèl·lit de telecomunicacions passiu. El 16 d'agost un ésser humà va saltar des d'un globus a l'estratosfera a 31 333 m d'altitud. Entre el 25 d'agost i l'11 de setembre, als Jocs Olímpics de Roma, té lloc el miracle dels triomfs en velocitat de Wilma Rudolph, "la gasela negra", antiga malalta de polio. El 8 de setembre el president Eisenhower inaugura oficialment el Centre Marshall de Vols Espacials a Huntsville, Alabama. El 8 d'octubre es batejat i botat el superportaavions Constellation. El 8 de novembre a les eleccions era escollit president John F. Kennedy, el primer catòlic i el més jove, un gran signe de canvi i renovació. El 13 de desembre un avió A-5 estableix un nou record d'altura de vol en 27 870 m. I tot i que no als Estats Units, però sí a Amèrica, i dins de la tònica de tots aquests fets, el 21 d'abril s'inaugurava la ultramoderna Brasília, la nova capital del Brasil a l'interior del país, amb el seu aspecte futurista, que simbolitzava molt bé un aspecte del continent americà. I totes aquestes fites, en uns Estats Units que ja venien de la recent incorporació l'any anterior 1959 d'Alaska (3 de gener) i Hawaii (21 d'agost) com a 49è i 50è Estats dels Estats Units, el mateix any de la presentació per la NASA dels "Mercury seven" (9 d'abril) que el 1960 estaven en ple entrenament per sortir a òrbita i es van fer la icònica foto junts amb vestits d'astronauta, feien semblar un desenvolupament i un progrès continu i qui sap si fins accelerat de la gran nació. I no es podia sospitar que s'espatllaria en anys posteriors.
 |
| La Terra vista des de la Lluna. Foto des de l'Apollo 8 en òrbita lunar, Nadal 1968 |
Un dels més grans assoliments dels Estats Units d'Amèrica en aquells anys va ser el seu programa espacial, i tot i quee al principi van anar per poc a remolc dels èxits de la Unió Soviètica, amb el projecte Gemini el 1965 - 1966, els nordamericans van prendre la iniciativa i van guanyar la carrera a la Lluna amb l'Apollo 8 en òrbita lunar els últims dies de 1968 i amb l'Apollo 11 a la superfície de la Lluna el juliol de 1969, complint així la promesa feta pel president Kennedy el 1961, comprometent el país en la fita. Però de nou per l'involució americana Rússia va torrnar a estar en cap dècades desprès.
 |
| A la superfície de la Lluna, 20-21 juliol 1969 |
Està clar que la gran superpotència d'aquell temps eren els Estats Units d'Amèrica, que semblaven apuntar que podrien corregir els seus múltiples errors i esdevenir per fi un veritable referent mundial. Però amb el temps no va ser així per complicacions tant internes com externes i tant ideològiques com de fets.
I el gir que va truncar un futur prometedor de vida amb rostre humà alhora que de gran qualitat, va ser perpretat no sols amb polítiques, ideologies, mitjans de comunicació i molts diners, sinó també amb molta violència, com els assassinats del president Kennedy el 1963, de M.L. King i de Robert Kennedy el 1968 i molts altres, així com el sacrifici col·lectiu de tota una generació amb la intervenció americana a la guerra de Vietnam (1965 - 1973), que va generar la resposta popular dels famosos Moratorium Day de novembre i desembre de 1969. Però també hi va tenir molta part el fet que un grup de multinacionals americanes, seguint qui sap quins foscos interessos, decidissin promoure l'orientalisme, ocultisme i irracionalismes de tot tipus, especialment l'astrologia i altres tendències esotèriques, l'any 1966, el mateix any de la visibilització i normalització del satanisme. Aquest triomf de les supersticions va tenir el seu punt culminant amb l'accident de l'Apollo 13 el 13 d'abril de 1970 que, ja fos fortuit o previst, va venir a significar el domini d 'aquestes idees demoníaques sobre la intel·ligència, la informació, la lògica i la racionalitat de la ciència i la tecnologia. Diversos programes de TV i algunes pel·lícules van contribuir també a aquesta promoció i acceptació d'allò negatiu i els contravalors, presentats com a simpàtics i "moderns", i tot això citat va fer més mal encara que altres esdeveniments concomitants, com el fenòmen del hippisme, les drogues ja llavors tot i que no en l'escala i gravetat posteriors, l'anomenada revolució sexual dels anys 1960s... tot hi va contribuir però el cop definitiu va ser la legalització de l'avortament el 1973, que dins del mateix pocès d'inverrsió i capgirament en quasi tots els temes, com el feminisme absurd del 1963, va ser allò més greu, tràgic i terrible, les repercusions del qual han perdurat com a mínim mig segle. Va ser un gran moviment de conjunt i segurament orquestrat i dirigit pels grans poders fàctics que per primera vegada tenien el suficient poder en tots els camps, la riquesa, els mitjans i ells coneixements adequats de psicologia de masses i enginyeria social, i ajudats pel fet de ser menys evidents i més dissimulats van resultar més efectius que mai, aconseguint allò que no havien pogut assolir ni revolucions, ni guerres civils ni règims dictatorials.
 |
| Assassinat d'estudiants per la Guàrdia Nacional a la Kent State University d'Ohio el 4 maig de 1970 |
Els Estats Units que podrien haver sigut, exemplificats en uns quants personatges principals:
Henry Ford (1863 - 1947), capitalista inte·ligent, producció en sèrie, cadenes de muntatge i bons salaris als seus empleats "perquè així puguin comprar els productes", autor del cotxe Ford T (1908 - 1927) que va motoritzar Amèrica
Warren G. Harding (1865 - 1923), president USA 1921 - 1923, americanista
Ann Sullivan (1866 - 1936), va conseguir enseyar a la sordcega i muda Helen Keller
Calvin Coolidge (1872 - 1933), president USA 1923 - 1929, americanista
Robert Edmondson (1872 - 1959), periodista a contracorrent de les ideologies dominants
Emily Post (1872 - 1960), mestre de la bona educació, l'etiqueta i bones maneres
Gilbert N. Lewis (1875 - 1946), un dels més grans químics de la història, mereixia guanyar el Nobel de Química per moltes coses diferents i el podia haver guanyat merescudament diversos cops, i va ser nominat a obtenir-lo 42 vegades però mai li van donar, tot i que el van rebre alumnes i col·laboradors seus per treballs conjunts dirigits per ell i també codescobridors amb ell o desenvolupadors dels seus descobriments, per culpa de l'enemistat aferrissada de diversos membres del Comitè Nobel.
Louis McFadden (1876 - 1936), crític de la deriva de l'economia americana
William H. Hays (1879 - 1954), el Codi del seu nom, d'efectes beneficiosos pel sèptim art, la indústria del cinema i la societat occidental
Henry Klein (1879 - 1955), patriota nordamericà, "en un món governat per Mammon, jo he intentat servir el meu proïsme"
Helen Keller (1880 - 1968), sordmuda i cega gairebé de naixement, que amb l'ajuda de la professora extraordinària Ann Sullivan no sols es va poder comunicar, sinó que va estudiar arribant a la universitat i va donar conferències, essent un exemple de superació
Edward Hopper (1882 - 1967), pintor de la vida americana
George Patton (1885 - 1945), "ens hem equivocat d'enemic", mort molt sospitosa, probablement assassinat
Edward J. Flanagan (1886 - 1948), fundador del Boys Town (1917), iniciativa de la que l'any 1938 es va fer una famosa pel·lícula del mateix nom que va guanyar dos Oscars i que el cap de la MGM, el jueu Louis B. Mayer considerava la millor producció de la seva empresa i la seva pel·lícula favorita
Alfred Kohlberg (1887 - 1960), ferm partidari de Chiang Kai-shek i de la Xina nacionalista de Taiwan
Daniel A. Lord (1888 - 1955), jesuïta i escriptor influent
Dale Carnegie (1888 - 1955), llibre How to win friends and influence people (1936), sobre comunicació humana intel·ligent
Martin Quigley (1890 - 1964), productor cinematogràfic, un dels editors del Codi Hays en el cine
Dwight D. Eisenhower (1890 - 1969), president USA 1953 - 1961, va denunciar el compleix militar industrial en el seu discurs de comiat, els bons 10 anys d'Amèrica 1953 - 1963, promotor d'Atoms for Peace en un discurs davant l'ONU el 1953 i fundador de la NASA el 1958, va deixar que les coses funcionessis soles sense massa interferències, "el president que millor governa és el que menys governa"
Benjamin Freedman (1890 - 1984), empresari jueu convertit al Catolicisme, llibre Facts are facts (1954) i conferència a l'hotel Willard de Washington el 1961
James Forrestal (1892 - 1949), anticomunista intransigent, assassinat
Huey Long (1893 - 1935), "sí: el feixisme triomfarà a Amèrica, però aquí li diran antifeixisme"
Lawrence Dennis (1893 - 1977), llibre A trial on trial: The great sedition trial of 1944 (1946)
Harold Urey (1893 - 1981), el deuteri (1931) i, amb G. Lewis, l'aigua pesada (1932)
Elizabeth Dilling (1894 - 1966), The red network (1934), The red betrayal of the churches (1938) i The plot against Christianity (1964)
Norman Rockwell (1894 - 1978), il·lustrador d'una vida americana idíl·lica, idealitzada segons el gusr americà
Fulton J. Sheen (1895 - 1979), bisbe catòlic molt influent, programa de ràdio The Catholic Hour (1930 - 1950) a la NBC i desprès a la TV amb els programes Life is worth living (1952 - 1957) en un horari de màxima audiència i The Fulton Sheen Program (1961 - 1968), tots ells amb molta difusió, molt èxit i molta repercusió social, entre altres coses va aconseguir moltes i destacades conversions
George Gershwin (1898 - 1937), compositor, tant de bo que música com la seva i altres músiques de qualitat, fins i tot de la cançó lleugera, haguessin sigut promocionades amb tot el suport, i no les de baixa qualitat que triomfaren gràcies a campanyes de marketing, publicitat i mitjans
William J. Sidis (1898 - 1944), considerat una de les persones amb el C.I. més alt conegudes
Robert W. Welch (1899 - 1985), fundador de la John Birch Society (1958)
Gerald Winrod (1900 - 1957), evangelista i activista
Martin Dies (1900 - 1972), The Trojan Horse of America (1940), "els 20 anys de traïció: 1933 - 1953"
Charles Lindbergh (1902 - 1974), primer pilot en creaur l'Atlàntic en avió, el 1927
Claire Boothe Luce (1903 - 1987), escriptora, política i diplomàtica convertida al Catolicisme el 1946 per Fulton J. Sheen, un exemple també de bon feminisme
Glenn Miller (1904 - 1944), un determinat ambient musical i social, mort en accident d'avió
Bella Dodd (1904 - 1969), dirigent comunista nord-americana, convertida pel bisbe Fulton J. Sheen, va denunciar l'origen comunista del feminisme nord-americà dels anys 60s, que ella mateixa havia promogut i dirigit i l'infiltració comunista a l'Església als Estats Units i a tot el món
Joseph McWilliams (1904 - 1996), activista
Dag Hammarskjöld (1905 - 1961), suec i secretari general de l'ONU, amb base a New York, entre 1953 i la seva mort el 1961 quan el seu avió va ser abatut sobre el Congo
Joseph McCarthy (1908 - 1957), se'l va demonitzar quan moltes coses que denunciava eren certes
Bernard Basset (1909 - 1988), jesuïta, llibre Priest in paradise. With God to Illinois (1966), quan Estats Units, malgrat tot, encara es podia veure globalment com una mena de paradís
Patrick Peyton (1909 - 1992), sacerdot catòlic, Croada Mundial de l'Oració, amb trobades multitudinàries a tot el món per pregar públicament i promotor del res del rosari, especialment en família, "família que prega unida, roman unida"
Barry Goldwater (1909 - 1998) , si haguès estat escollit president el 1964, la conspiració de l'assassanit del president J.F. Kennedy i la implicació de LB Johnson en ella haguessin sortit a la llum i la guerra de Vietnam no hagués tingut lloc, Amèrica haguès sigut un lloc diferent i molt més feliç
Carroll Quigley (1910 - 1977), historiador, anàlisi molt encertada sobre la situació mundial i dels Estats Units i món occidental
Wernher von Braun (1912 - 1977), coet Saturn V (1967) i programa Apollo per portar éssers humans a la Lluna (1968 - 1972)
Dorothy Kilgallen (1913 - 1965), periodista, tenia un ampli i clarificador dossier sobre el magnicidi de JFK que estava a punt de publicar i que va desaparèixer quan se la va trobar morta a casa seva en circumstàncies estranyes, probablement fou assassinada
Richard Nixon (1913 - 1994), va tenir molts errors però també molts encerts i va fer coses molt bones, una veritable conxorxa entre 1972 i 1974 el va obligar a plegar molt abans de temps, el seu mandat expirava el 1977, desprès d'haver fet dimitir el seu vicepresident l'any anterior, ja que tampoc era de l'agrat del deep state
Charles Townes (1915 - 2015), el màser (1953)
John F. Kennedy (1917 - 1963), president USA 1961 - 1963, primer president catòlic del país, mandat il·lusionant, decisió de portar un home a la Lluna abans de 1970, el seu magnicidi en el que sembla que va estar implicat el seu vicepresident, va commocionar tota la nació i la va marcar per moltes dècades, si no haguès estat assassinat hauria estat president fins 1965 i molt probablement fins 1969 i potser inaugurat una dinastia Kennedy de presidents. Un exemple del que els Estats Units podrien haver sigut i es va impedir que fossin, quelcom molt diferent i millor.
Spiro T. Agnew (1918 - 1996), apuntava bones i grans maneres i segurament havia sigut un bon president si tot haguès seguit el seu curs normal, i especialment tenia una gran visió de futur (1)
Edward L. Beach (1918 - 2002), capità del submarí atòmic Tritó, primer en realitzar la volta al món en immersió, seguint la ruta magallànica
Billy Graham (1918 - 2018), el més exitós i sensat dels telepredicadors evangelistes
William R. Anderson (1921 - 2007), capità del submarí atòmic Nautilus que va creuar en immersió sota el gel el Pol Nord (1958)
Charles Yeager (1923 - 2020), primer home en superar la barrera del so, amb un avió X-1 a 13 700 m d'alçada (1947)
Phyllis Schlafly (1924 - 2016), un veritable feminisme sa i intel·ligent en lloc de l'altre feminisme, molt pitjor, imposat artificialment pels poders econòmics i ideològics
Robert Kennedy (1925 - 1968), germà de JFK i candidat presidencial el 1968, assassinat, sinó molt probablement haguès estat el president 1969 - 1973 i molt probablement fins 1977, i restaurat la dinastia presidencial Kennedy, que podria haver sigut continuada eventualment pel seu germà Edward. Un exemple del que els Estats Units van poder ser i no els van deixar ser.
Theodore H. Maiman (1927 - 2007), el làser (1960)
Sidney Poitier (1927 - 2022), una integració correcta en la societat occidental, personalment i amb el model d'una de les seves pel·lícules, Guess who's coming to dinner (1967) i alguna altre (2) on demostrava una possibilitat real pels negres si haguessin volgut i pogut seguir-la (3)
Joseph Kittinger (1928 - 2022), salt des de l'estratosfera a 31 km d'alçada, on havia ascendit amb un globus (1960)
Frank Borman (1928 - 2023), comandant de l'Apollo 8, la primera nau tripulada en viatjar a la Lluna i orbitarla, el Nadal de 1968
James Lovell (1928 - 2025), membre de l'Apollo 8 (1968) va fer un segon vol orbital a la Lluna amb l'Apollo 13 (1970)
M.L. King (1929 - 1968), una bona manera d'alliberament afroamericà i de la seva integració en la societat nordamericana, assassinat
Grace Kelly (1929 - 1982), una vida que va ser com una mena de somni de conte de fades pel jovent, i sobretot femení, per la seva bellesa i elegància, la seva admiració com a estrella de cinema i el seu destí de princesa en un petit principat europeu al casar-se amb el príncep Raiinier de Mònaco el 1956
Stanley Miller (1930 - 2007), experiment sobre l'origen de la vida (1953)
Neil Armstrong (1930 - 2012), primer ésser humà a la superfície de la Lluna, amb el mòdul lunar de l'Apollo 11 (1969)
Michael Collins (1930 - 2021), membre de l'Apollo 11 (1969), mentre orbitava la Lluna esperant el retorn dels seus companys va ser, per primer cop, l'home més solitari del món
Edwin Aldrin (1930), segon home en trepitjar la superfície lunar amb l'Apollo 11 (1969) i el que surt a les icòoniques fotos
Philippa Schuyler (1931 - 1967), pianista. periodista i autora, va morir a Da Nang, al Vietnam del Sud
Don Walsh (1931 - 2023), amb el batiscaf Trieste va ser un dels dos primers homes en arribar al fons de la Fossa de les Marianes (1960) a 11 km de profunditat sota la superfície de l'oceà .
Edward Kennedy (1932 - 2009), nomès fins al 1969, durant un any va mantenir l'esperança de que el canvi seguia essent possible a Amèrica fins l'accident de Chappaquiddick del juliol en que va morir ofegada la seva secretària Mary Jo Kopechne i ja no va tornar a simbolitzar-ho més (4)
Alan Stang (1932 - 2009), jueu convertit, llibre It's very simple (1965)
William Anders (1933 - 2024), membre de l'Apollo 8 (1968), icònica foto del planeta Terra sortint sobre l'horitzó de la Lluna
Gary Allen (1936 - 1986), None dare call it conspiracy (1971)
Larry Abraham (1937 - 2008) coautor de None dare call it conspiracy (1971)
Wilma Rudolph (1940 - 1994), la "gasela negra" dels Jocs Olímpics de Roma 1960, un miracle de resiliencia i de superació, afectada de nena per una polio que li va deixar una cama poc funcional, a base d'esforç i voluntad va ser campiona de les proves de velocitat d'atletisme olímpic
Aaron Russo (1943 - 2007), cineasta i activista
Bobby Fischer (1943 - 2008), jueu i campió del món d'escacs 1972 - 75, una alternativa intel·ligent per les aficions del jovent USA, va denunciar un gran complot mundial liderat i orquestrat per correligionaris seus
Marilyn Vos Savant (1946), una de les persones amb C.I. més alt registrat, afirma que per higiène mental no veu pel·lícules posteriors a 1939 ja que a partir d'aquell any tot és propaganda
I ens podem preguntar: com s'ha passat d'una cosa a l'altre?
(1) Específicament a principis dels anys 1970s ja va va pronosticar situacions geopolítiques que llavors semblaven inverossímils i tot i que algunes es van veure ja tan d'hora coom el 1973, la gran majoria no es van materialitzar fins dècades més tard
(2) El Codi Hays, vigent entre 1934 i 1968, va ser una autocensura saludable que va fer molt bé a la qualitat, elegància i creativitat del cinema nord-americà, al evitar allò més groller, grotesc, pervers i obscè i destacar allò intel·ligent, en genneral i fins i tot per saltar-se les normes!, i allò bo i bell, fent-lo més atractiu, els films autocontinguts i ampliament acceptables d'aleshores tenien prestigi i per tant poder social, cosa que desprès han perdut del tot, excepte per a incitar al mal.
(3) Hi ha molts més exemples iguals o superiors al seu, tot i que no nord-americans: Léopold Sédar-Senghor (1906 - 2001), Félix Houphouët-Boigny (1905 - 1993), Nelson Mandela (1918 - 2013), Julius Nyerere (1922 - 1999), Ken Saro-Wiwa (1941 - 1995)...
(4) )D'ell quasi es podria dir allò tan dur que va dir per a casos semblants un professor meu referint-se a un altre: "va morir als 40 anys, l'enterraren als 80"
