Humor civil i polític

Esterotips nacionals: 

Un francès és un bon vivant i un gourmet. Amb uns pocs francesos ja tenim partits polítics i vives discussions ideològiques. I amb molts ja esclata la Revolució Francesa. 

Un italià és un artista. Uns pocs italians ja fan una retirada en tota la línia. Amb molts, tenim una rendició incondicional. 

Un alemany és un bon treballador. Uns pocs formen un Bund. I amb molts ja hi ha una guerra en gran escala. 

Un anglès és un ximple, Uns pocs formen un club. I amb molts s'estableix un Imperi.  

Una descripció amb firma d'autor: Un rus és un anarquista, dos una partida d'escacs, tres una revolució i quatre el Quartet de Corda de Budapest - Jascha Heifetz (1901 - 1987)

I un d'un altre continent, del Nou Món: Els argentins són uns italians que parlen espanyol i que es creuen francesos*. També referit a aquesta fi del món, com deia el Papa Francesc que era d'on ell havia vingut, s'explica que uns argentins de viatge a Itàlia veuen a l'entrada els cognoms dels residents a una casa de pisos: "Viste? Cuantos argentinos viven aquí!"**. I com que per algun motiu aquesta nacionalitat es presta molt al bon humor, un últim relacionat Saps que els gossos a Argentina borden diferent d'aquí? - Homee, que dius... - Sí, allà fan  "Esteee...guau!".

El matrimoni: 

El matrimoni. Un llibre del 1969 d'Evaristo Acevedo (1915 - 1997), 
autor ell mateix feliçment casat en un matrimoni de llarga duració.
Les afirmacions humorístiques següents no són tretes d'aquest llibre.

El matrimoni és una institució en la que molts que són fora hi volen entrar i molts que son dins en volen sortir (atribuït a diversos autors)

Ella diu que es casa per deixar de treballar i ell diu que ho fa per tenir sexe sempre que vulgui... Els hi diem nosaltres o deixem que ho descobreixin ells? (els amics casats d'una parella que havia anunciat el seu imminent casament)  

Als 20 anys no t'ho penses i et cases. Als 25 t'ho penses un cop i et cases. Als 30 t'ho penses dos cops abans de casar-te. Als 35 anys t'ho penses tres cops però al final acabes casant-te. Als 40 t'ho penses moltes vegades i no et cases (dita popular)

* Fent una mica d'autocrítica, un que he sentit sobre els catalans: Són uns aragonesos que parlen valencià i es creuen holandesos o danesos.  Si ho fas dels altres has d'acceptar que ho facin dels teus, tot i que aquest el trobo força cru, potser seria millor si li fessin ni que fos volta i volta...
** Van veure a les bústies noms com Borelli, Martinelli, Marini, Benedetti, Giulani, Pellegrini, Rossetti... i alguns ja descarats de l'origen com Di Stefano, Messi, Sabatini, Parravicini, ...